Alguns oñatiarras asseguren que han vist poques vegades la plaça del poble tan plena com en els Quilòmetres de 1989; els pàrquings van superar, els bars que es van quedar sense pa per als entrepans, Egan va posar tota la plaça ballant. Txantxiku Ikastola va començar a oferir els seus estudis de batxillerat en aquella època, i per a fer front a aquest canvi, entre altres coses, es va organitzar la festa de les ikastoles guipuscoanes en Oñati. Enguany el col·legi compleix 50 anys i el celebra embolicat en el remolí de la innovació pedagògica.

Txantxiku va començar la seva marxa en 1967 amb 28 alumnes de 3 anys, en la clandestinitat i sota l'empara de l'Església, la majoria d'ells. Després de cinc dècades de treball, ofereix una educació de 0 a 18 anys i compta amb 978 alumnes, 572 famílies, 118 col·laboradors i 86 treballadors. Més enllà dels números, la ikastola està compromesa amb els reptes i el clima de canvi que viu el món educatiu en els últims anys.

“Tots diem el mateix: la societat avança, cada vegada tenim més informació sobre com funcionem les persones, què ens motiva… però fins fa pocs anys, les classes s'impartien gairebé com fins fa 30 anys, el paisatge de la classe era el mateix. En els últims deu anys s'ha notat la necessitat de trencar amb tot això i estem en aquest moment de canvi: pensar, demostrar i canviar”, ha explicat el director de la ikastola Zigor Ibarzabal. El passat curs es van incorporar al vaixell de la pedagogia de la confiança, dins del qual han situat les innovacions que s'han començat a consolidar en totes les etapes de 0-18 anys: El projecte Ixutu, la digitalització del material escolar EKI, l'aprenentatge cooperatiu, i els seminaris Batxi Lab, entre altres. Segons Ibarzabal, “la pedagogia de la confiança és un marc teòric general, una manera de veure l'ensenyament del nen i, sobretot, una manera de treballar les relacions”.

L'any passat en aquesta època d'inici de curs estava “tot ballant”: Van iniciar el projecte Ixutu, dissenyat per Txantxiku, dins de la pedagogia de la confiança. Perquè el nen es desenvolupi de manera individual i interactui amb alumnes de diferents edats, l'estiu es va dedicar a derrocar murs, reorganitzar l'espai i desenvolupar un nou projecte arquitectònic que va començar amb un aspecte totalment diferent en Educació Infantil. La coordinadora d'Educació Infantil, Pili Urzelai, ha aclarit que “entre 0-3 Ixutu s'enriqueix amb la teoria d'Emili Pikler (dolçor en el tracte, respecte als ritmes biològics - coginitivos dels nens…), i entre 3-6 influeix sobretot en la temporalització; els nens tenen un marge flexible per a anar a la ikastola, els pares poden estar dins fins que els vegin tranquils, pot estar 5 anys en el nen en l'espai per a dos…”.

“Ho teníem molt desenvolupat en el teòric, però en el pràctic no teníem experiència i els primers mesos van ser durs; va haver-hi estrès i empipaments”, ha reconegut Ibarzabal. Un any després, no obstant això, diu que la valoració és molt bona, que els nens perceben l'alegria que mostren, fins i tot en els pares. Precisament, van ser els pares els que van impulsar el canvi. Txantxiku és una cooperativa integral, i al Consell Rector els pares i mares van decidir organitzar els quilòmetres; com per a presentar la candidatura cal portar un projecte pedagògic, van decidir unir-se a la pedagogia de la confiança. “Ja abans, els pares ens deien que calia innovar, que veien nous models a la vall. I nosaltres també teníem aquesta set”, ha declarat Nagore Altube, coordinadora d'Educació Secundària.

També han posat "potes enlaire" al Consell de Pares i Mares d'Alumnes i Alumnes de Primària. Els pares van dir que el Consell no els agradava tal com estava, i estan fent canvis en el camí de donar major protagonisme i major autonomia. També han creat escoles de mares i pares per a “vestir els pares i mares entorn de la pedagogia”.

Tots sota canvi

“Tot es va amuntegar, la nova direcció també es va crear en aquell moment, i de cara a l'interior ha estat una petita revolució. L'eix del canvi és l'alumne, però afecta a tota la comunitat”, ha assenyalat el coordinador de Primària, Iñaki Barrena. En la seva opinió, el treball realitzat en Educació Infantil ha fet que en totes les etapes es posi en qüestió la forma en la qual s'ha treballat fins ara.

Els alumnes de 5è d'Educació Primària que el curs passat estaven en 5è d'Educació Primària passaran aquest curs a primer curs, i per a no tallar el camí que es va prendre l'any passat, l'espai de 1r començarà el curs transfigurat: “Continuaran tenint una altra temporalització i es canviarà l'espai de la classe. Hem tirat uns envans perquè les aules estiguin comunicades per dins i hem canviat el mobiliari; no hi haurà una taula per alumne, hem preparat taules de grups i espais per a reunir-nos en assemblees”, ha explicat Ibarzabal. L'alumnat disposarà de nou propostes per al seu desenvolupament al llarg de la setmana: tres de Llengua Artística, tres de Matemàtiques Racons i tres de Llengua Txeca. Hauran d'organitzar-se ells mateixos per a completar la tasca a la fi de setmana. També van estar en la ikastola de Lekeitio, per a conèixer de primera mà com ells van integrar la nova metodologia en Primària. Segons diuen, “en aquest moment hi ha una gran col·laboració entre les ikastoles quant a la innovació”.

En Secundària ja estaven en la roda de la innovació amb el material didàctic EKI – que pretén recollir en el material didàctic les competències establertes des d'Europa. En els últims tres anys s'ha fet el salt a la digitalització d'EKI i es treballen tres o quatre de les sis àrees en les quals es defineixen els materials. Segons Altube, l'aprenentatge per ordinador és més atractiu per als alumnes: “Tenim clar que el futur serà digital, però estem en un període de transició, i tots necessitem un temps per a adaptar-lo”. Enguany el sisè curs de Primària començarà a utilitzar l'EKI. Per al curs que ve, el material escolar es mantindrà en cinquè curs, encara que no per sota d'aquest nivell. “De baix a dalt anem amb la pedagogia de la confiança i de dalt a baix amb l'AQUEST, però en el tram 3-4 de l'EP farem la confluència de tots dos”, preveuen.

La Federació d'Ikastoles ha volgut impulsar BatxiLab per a aprofundir en el treball de les competències de cara al Batxillerat, i ha mostrat el seu interès entre l'alumnat. Altube ha explicat que hi haurà seminaris interdisciplinaris i que les primeres sessions se celebraran al llarg d'aquest curs.

Tirant llenya a l'auzolan

Txantxiku té sobre la taula aprofundir en les relacions amb la naturalesa entre els reptes de futur: “Al marge de la ikastola física tenim molts recursos naturals que també poden ser recursos didàctics”. En aquest camí, des de fa tres cursos els alumnes de 4t de l'ESO s'encarreguen de gestionar una horta. Així mateix, l'equip directiu s'ha referit a altres dos reptes generals: continuar fent passos en el camí de la innovació pedagògica en totes les etapes i reforçar el paper de la comunitat. “Cada vegada ens centrem més en el nostre cap, i enguany la línia comunicativa ha estat la d'estendre el treball comunitari a nivell educatiu i local”.

Els canvis físics que s'han hagut de realitzar amb el projecte Ixutu s'han dut a terme de la manera següent: “Les estructures les han fet els pares els caps de setmana, des de pintar, netejar, entapissar…”. L'equip directiu creu que aquest clima de col·laboració ha portat amb si l'alta " participació" que s'ha donat en el Kilometroak. “Molta gent es va moure i va acostar a la ikastola per les obres de pedagogia de la confiança, i ha obert un camí per a crear grups de treball per a Kilometroak; la comunitat s'ha embullat”. Lema triat: Lekaixoka, un crit d'auzolan.

D'aquesta manera es van fer els Kilometroak del 89, i així ho han fet els ciutadans enguany. Però també han influït els canvis externs que s'han produït durant aquest temps. “Dir la primera ‘ikastola’ era suficient per a dir el basc, el popular, el nacional. Avui dia també, però no som els únics, hi ha altres models en aquesta línia, i cal tenir en compte que des del 89 l'activació social s'ha reduït en qualsevol àmbit”, ha assenyalat Barrena. No obstant això, a punt d'esgotar el temps marcat en vermell en el calendari, s'han mostrat agraïts per la implicació de tots els grups al llarg de tot l'any (paritat, sostenibilitat, comunicació, recursos humans, salut, prevenció…). “Pot ser que surtin al carrer i et diguin que no ha canviat res –diu Barrena–, però el nostre esforç és aquí, i aquest és el punt de vista: estem canviant”.