Com vas començar a aprendre basc, i com ha estat la teva trajectòria en basca?

Estudiava filologia hispànica a Hèlsinki l'any 2000. El meu catedràtic sabia basc i en el primer curs ens va donar un petit curs. Tenia mètodes especials perquè ens va fer aprendre de memòria al Pare Nostre. Sense entendre-ho, em va agradar el so del basc. Ja tenia coneixement del basc, ja que a Finlàndia l'examen d'accés a la universitat requereix d'un aprenentatge de la lingüística, ja que en l'assignatura en la qual apareixia el basc la llengua és una illa i té estructures interessants.

Per a llavors ja era un políglota. Quants idiomes coneixes?

Tinc un coneixement bàsic de moltes llengües, però domino nou. No obstant això, no tots estan activats al mateix temps. Per exemple, he fet l'examen C2 del portuguès, però ara necessito un escalfament per a poder parlar amb algú. Ara uso cinc idiomes al dia: castellà, basc, anglès... A la meva casa utilitzo el suomí i l'estonià, perquè el meu marit és estonià.

Què et va atreure per a acostar-te al basc?

Em va agradar el so, la fonologia, i sobretot la construcció, el sistema del verb auxiliar, l'ergatiu. Hi ha algunes paraules i noms que m'agraden: baserritarra, Larrabasterra... Sempre m'han interessat les llengües minoritzades, en el meu primer any d'universitat vaig aprendre les llengües d'Uralde i el basc, com elles, no és indoeuropeu.

El finlandès tampoc és indoeuropeu però no està sol.

Sí, pertany al grup de llengües uraldarras, el suomano o finlandès, l'estonià i l'hongarès són els més coneguts, però a Rússia hi ha moltes llengües uraldarras. Les llengües samianas de Lapònia també pertanyen a aquesta família.

Va estudiar el code switching o euskañol dels bascos de Bilbao en la seva tesi doctoral.

Hi ha moltes classificacions i hi ha debats sobre l'alternança de codi per a saber si ha de tenir funcions pragmàtiques o no. Per a mi el concepte és ampli, potser no pot justificar-lo científicament però a mi m'interessa més el que passa en l'idioma que aquests debats terminològics, per exemple, els elements que utilitzen els bilbaïns des del castellà. Els marcadors del discurs són gairebé sempre en castellà: eske, aber, osea... perquè el castellà és pragmàticament l'idioma dominant. Alguns diuen que això no és una alternança de codi, però... Les paraules vulgars i crues també s'usen en castellà.

Va comparar en la seva tesi als euskañols d'Arratia i Bilboaldea?

No, vaig comparar euskaldunzaharras amb euskaldunberris. Em vaig adonar que els bascos d'Arratia feien més code switching. Molts dels euskaldunzaharras que viuen a Bilbao no són d'origen bilbaí, i a Bilbao usen més el code switching que els euskaldunberris. Els nous parlants, per contra, distingeixen més entre quan parlen en castellà i quan en basc. A diferència dels vells, potser pensen que si s'utilitza l'euskañol la gent pensarà que no saben basc bé. Els antics parlants senten l'autoritat de l'idioma, que encara que facin una alternança de codi, ningú posarà en dubte la seva condició de basc.

El code switching és un indicador d'alguna cosa en el context de la diglòssia?

En situacions normals l'alternança de codi es fa molt més. Potser és una mostra de la superioritat del castellà, ja que al cap i a la fi a Bilbao la gent fa euskañol quan parla basca. El basc informal és bilingüe, mentre que el castellà informal és monolingüe. En alguns llocs més euskaldunes he sentit l'alternança de codi quan la gent parla basca en castellà.

Ara tens entre mans una altra recerca, juntament amb altres investigadors.

No puc avançar-te molt, però volem investigar com la gent es converteix en un parlant actiu. Per exemple, molts amics aprenen en l'euskaltegi i després no ho usen, però altres sí. A nosaltres ens interessa com alguns fan aquest pas, com passen de ser estudiants a ser usuaris actius, quins processos i conseqüències han tingut. A mi m'interessa especialment com els parlants, sobretot els que han après el batua, construeixen el basc informal de Bilbao, fan una alternança de codi, utilitzen el biscaí…

Quants Som has pres com a centre de recerca, per què?

Era un dels espais que el grup havia pensat anteriorment i a mi em va semblar un lloc molt adequat per a investigar. Coneixia el Kafe Antzokia des de la meva època Erasmus, per concerts i per l'ambient euskaldun, però no coneixia tot el que hi havia darrere: Gabriel Aresti euskaltegia, ràdio, editorial... Es troba a Bilbao i integra molt bé als alumnes. Als euskaldunes, molt vells o molt nous, els ofereix el món del basc, els activa.