“Tot un sistema fa modes i gustos”, diu Salsamendi: “L'aspecte simbòlic de la moda, les tendències, els cànons estètics i el consum són instruments poderosos del patriarcat i del capitalisme, sorgits d'uns interessos. La suma dels components crea l'eina perfecta per a mantenir l'ordre del sistema hegemònic”.

Actualment cursa els seus estudis de Confecció i Patronatge a Barcelona. En les seves paraules, l'alumne que no té consciència treballarà els punts de vista i models tradicionals i els comercialitzarà a continuació: “Si un alumne o alumna pel seu compte no trenca les normes i les qüestiona, repetirà els valors sexistes i capitalistes propis del sector de la moda”. Assegura que la indústria tèxtil i de la moda pot arribar a manipular els gustos dels consumidors. Així, seguir algunes tendències i consumir en els mateixos llocs ens porta a tenir els mateixos gustos: “Els gustos de moda que el mercat imposa i decideix governen en la societat, són controlats per una elit”.

Robes per a determinats cossos

A més dels estils, què i qui converteix el vestir i el vestir en una cosa interessant? Per exemple, Salsamendi ens ha dit que el mercat de la moda i el tèxtil està enfocat principalment a les dones: “No perquè tinguem més necessitat, sinó perquè ens han fet creure que és el nostre interès propi”. Considera un ardit per a desviar els interessos de les dones i mantenir-les baix control.

Les dones sofrim la pressió estètica des de la infància. Les campanyes publicitàries difonen que naixem per a ser desitjables i depenem d'uns cànons de bellesa. Les normes no escrites determinen qui és desitjable i acceptat i qui no. El donostiarra afirma que aquest missatge també es difon a través de la roba. “Hi ha empreses que fabriquen peces de vestir de gran grandària, però no et preocupis, en la publicitat deixaran clar que és roba per a persones que es queden fora de les normes”.

D'altra banda, encara que en la indústria tèxtil les productores són principalment dones, treballen en una situació precària: “Els llocs de reconeixement públic estan masculinizados i els invisibles i precaris estan feminitzats”.

Conscient de tot això, Salsamendi està amb ganes d'obrir nous camins en el sector tèxtil. “Estem àmpliament preparats per a produir el que volem”. Ens ha llevat del cap el model tèxtil tradicional, les empreses i ens ha remarcat que hi ha alternatives com la confecció escènica. “He estat treballant en una companyia de teatre, fent vestits per a una obra de titelles i m'ha semblat un camp molt interessant, tant des del punt de vista creatiu com polític”, ens diu.

>>> Per a saber més sobre el tema, podeu llegir el reportatge que publiquem en el número 2560 d'ARGIA: Moda sostenible. Tallar etiquetes, cosir etiquetes.