Quin aspecte té el major mercat mundial d'armes? Encara que el lector d'ARGIA no pugui veure-la per dins, perquè la gent normal que no té una invitació especial no té accés, si t'acostes al portal trobaràs un sofisticat avió que rellueix al sol de tardor a Anglaterra. També trobaràs vaixells de guerra amarrats en la molla Royal Victoria Dock perquè els 34.000 venedors i compradors que s'acostin al gegantesc armador celebrin els seus negocis al vespre amb còctels.
El moviment STAF Stop The Arms Fair (Parada de la Fira d'Armes) explica que si aconsegueixes penetrar per sobre de les barreres de seguretat, veuries amb els teus propis ulls drons, tancs, fusells, helicòpters, cotxes armats, gasos lacrimògens, bombes i míssils que es venen allí. Les bales s'exhibeixen en esplèndids jalons i un capritxós dictador pot trobar la seva pròpia pistola daurada amb or. Aquí els dictadors es passegen acompanyats per funcionaris i militars britànics.
Els militars mostren els seus equips. Una sala pot tenir l'aspecte d'un carrer bombardejat. Més enllà pots intentar pujar-te a un blindat o asseure't darrere d'un canó, envoltat d'un murmuri de serenes converses.
No obstant això, malgrat aquest aspecte tranquil, el DSEIS no és una bona trobada, diuen els activistes de la STAF. En argumentar que l'equipament que Israel exhibeix en el seu pavelló és “provat en la batalla”, la qual cosa realment demostra és que està testat en la pell dels palestins. En els espectaculars vaixells de guerra s'han esfumat milions de lliures de diners públics. Avui mateix pots trobar el bessó del radiant aeroplà d'entrada bombardejant escoles i hospitals de Iemen adornat amb símbols de l'Aràbia Saudita.
Cada dos anys obre les seves portes el major mercat mundial d'armes DSEI. La primera edició va arrencar l'11 de setembre de 2001... just el mateix dia en què els islamistes van volar a les Torres Bessones de Nova York. Diversos testimonis, presents en la fira de Londres, van comentar l'al·lucinant que era veure en directe les imatges dels atemptats des d'aquelles sales plenes de gom a gom amb les armes més modernes.
Enceses les protestes des del principi, els organitzadors de la fira de 2003 van exigir que no es portessin les bombes de raïm que es dispersen en l'aire en moltes petites bombes, precisament perquè al Regne Unit hi havia molta polèmica entorn d'aquestes municions que maten civils. No obstant això, diversos mitjans de comunicació ja van mostrar en més d'un estand la venda d'aquestes bombes letals, famoses per la guerra de l'Iraq.
En 2007, el municipi de Newham, en el qual se situa la fira de mostres, va demanar la seva suspensió perquè no sembla moral fins a l'11 de setembre celebrar una gran fira d'armes en un barri en el qual la meitat de la població ha vingut fugint de països en guerra. Les accions del moviment contra la guerra també han anat en augment durant aquests anys, però no han desdibuixat l'èxit de la fira en la indústria de la guerra.
Dispositius per a matar Ontsa
La fira està organitzada per la companyia Clarion Events. Entre les fires que organitza en 50 països cada vegada són més les relacionades amb temes de seguretat: Borderpol amb la seguretat de les fronteres, l'exhibició militar de Bahrain, la guerra electrònica a Lausana...
Segons han anunciat els organitzadors del DSEI en la seva pàgina web, les sessions i seminaris es dividiran com a estands en cinc blocs: La Guerra Aèria, la Terra, la Marina, la Seguretat i la Joint, el Saski Naski de moltes parts de la guerra (comunicacions, guerra electrònica, logística, medicina de guerra…). S'esperen 34.000 visitants qualificats, sabent que en l'últim any els van arribar 30.000, “entre ells els ministres de Defensa, els militars i les forces armades internacionals, els principals protagonistes de la indústria i les companyies privades”. En l'edició de 2015 es van comptabilitzar 42 pavellons, 2.900 personatges VIP arribats de 84 països, visitants de 108 països...
En la web apareixen ben classificats els venedors, al capdavant de tots el grup de Top ten del comerç mundial d'armes: Lockheed Martin (vencedor absolut), Boeing, BAE Systems, Raytheon, Northrop Grumman, General Dynamics, Airbus, United Technologies, Leonardo i L2 Tecnologies. Al costat d'ells estaran les grans companyies científiques que els ciutadans no vinculem amb la guerra, com Fujitsu en Cànon… Oferiran innombrables serveis i productes en les versions més modernes, ja siguin armes de mà, míssils, aeroplans, tancs, vaixells de guerra, dispositius electrònics o sistemes de control públic.
“Les armes venudes aquí –diuen els activistes de la campanya Stop The Arms Fair– són el combustible de morts, destrucció i injustícies que causen els militars, policies i guàrdies fronterers de tot el món. Aquí comença la guerra i aquí podem treballar perquè es quedi”.
S'han organitzat un ampli ventall d'activitats des de finals d'agost a Londres. Entre el 4 i l'11 de setembre s'anava a celebrar el campament Occupy DSEI en els voltants del ferileku, destacant cada dia un component. El dia 4 “No armeu més Israel”. El dia 5 “No crees en la guerra” (No Faith in War), pacificant les oracions, cançons i altres accions d'activistes de diferents religions i creences. El dia 6, contra les armes nuclears, contra la restauració dels míssils atòmics Trident, i contra l'entrada d'equipament militar en el recinte. Aquest mateix dia, “Armes en comptes de Renovables”, reivindicant llocs de treball en lloc de la mort. El dia 7 s'organitzarà “Llibertat per a moure's per a la gent, no per a les armes” per part d'immigrants, feministes i queer. El dia 8, conferències en l'atri del recinte firal, impartides per intel·lectuals i acadèmics.
El 9 de setembre ha estat declarat el dia central contra el tràfic d'armes organitzat en el portal DSEI amb música de totes classes, teatre, exhibicions d'art i carnestoltes replets. El dia 10 “La guerra ha de quedar aquí”, un dia per a informar la ciutadania sobre la fira i el comerç d'armes. El 11, nit silenciosa en solidaritat amb les víctimes de les guerres mundials, ofrena floral al matí en les aigües de la molla on es venen vaixells de guerra.
Al setembre de 2015, diversos dels milers de militars i executius que venien a comprar o vendre armes van trobar un comitè especial d'acolliment en el propi aeroport: aparentment els assistents que havien acudit a facilitar el viatge fins a la fira eren activistes contraris a la guerra i van haver de suportar les denúncies en el metre com caminant fins a les seves naus. El resultat està en vídeo en internet: “Meeting and greeting arms dealers #stopdsei”.
El 26 de desembre, durant un atac aeri, l'Exèrcit israelià va matar a cinc periodistes palestins que intentaven arribar a la ciutat. Amb ells van matar a 130 periodistes palestins. Aquesta notícia m'ha recordat un parell de coses, la primera, la persecució que sofreixen els... [+]
Quan llegíem en ARGIA l'article "Nens, policies, micronutrients" ens sentim molt identificats amb el que estem vivint els vitorians en el grup antimilitarista en relació amb la militarització social. Últimament, des de diferents grups i plataformes locals, ens han demanat dades... [+]
Sembla que tot està baix control, que saben com fer-nos creure tot, que mai fem el que nosaltres volem. Com si vivim en un anunci constant, diem “igualtat d'oportunitats”, i pensem que estem dient “igualtat d'oportunitats”, o el PSE diu pluralitat quan es parla de... [+]
No sé quin ambient hi ha en el sud del Bidasoa, però almenys en el nord està la paraula "guerra". En les ordres del 31 de desembre de 2023, el president Macron podria encertar amb set vegades la paraula "rearmi". Diuen que estem en la necessitat de canalitzar l'economia " de la... [+]
Han passat dos anys des que Rússia va envair oficialment a Ucraïna i tot apunta al fet que Rússia ha aconseguit avançar-se a Ucraïna. Rússia ha estat capaç d'aprofitar la indústria bèl·lica per a devastar l'economia del país, buscar una nova sortida als seus recursos... [+]