Amb el focus posat en les pel·lícules que busquen noves vies cinematogràfiques i la seva seu en Tabakalera, el passat Festival de Cinema va deixar clar que Sant Sebastià està disposada a arriscar apostes en aquesta secció –entre altres coses, van programar Hele Sa Hiwagang Hapis de Lav Díaz, una pel·lícula històric-fantàstica amb un metratge de 8 hores–.
Sembla que la fórmula va funcionar: es van fusionar directors de culte coneguts (Jarmusch o Tavernier en l'edició de 2016) i es van obrir les portes a joves talents, entre ells Maria Elorza/Maider Fernández Iriarte tandema (més conegudes com Les Noies de Pasaik) o Koldo Almandoz, que van aconseguir captar l'atenció del públic de la casa. Sembla que aquesta columna vertebral d'enguany es manté estable. El coreà Hong Sang-soo, guanyador de la Petxina de Plata al Millor Director en la Secció Oficial, portarà al Festival l'últim de les tres estrenes d'enguany, Geu-hu, que va competir a Cannes comptant el primer dia de treball d'una dona, representant a una altra treballadora amb la qual mantenia una relació sentimental.
Al costat de directors experimentats com Depardon, Wiseman o Garrel també es podran veure treballs de joves autors en la secció
En el bàndol veterà s'han confirmat a la fi d'agost altres dos directors amb experiència: Es tracta de 12 jours de Raymond Depardon, una pel·lícula amb un plantejament molt especial, tenint en compte que el director ha gravat amb càmera les declaracions davant el jutge dels ingressats en centres psiquiàtrics, creuant en la pel·lícula els seus historials mèdics, les opinions dels professionals sanitaris i les últimes sentències dels jutges. Una altra proposta sembla ser Ex Libris de Frederick Wiseman: Nova York Public Library. En la seva trajectòria sempre s'ha destacat un estil que sembla una observació externa, que en la seva primera aparença pot semblar-se a una mera observació, però que troba una estructura narrativa. Wiseman roda institucions i en aquest cas parteix d'una “gran institució del coneixement mundial”. El vencedor de la secció oficial vindrà de competir en el Festival de Venècia al Zinemaldia.
Amb aquestes confirmacions s'ha completat la secció que fins ara comptava amb Phillippe Garrel com un dels principals noms –es va saber a principis d'agost que anava a estar en el Festival de Cinema L’amant d’un jour del francès–, que donarà l'oportunitat de veure The Square de Ruben Östlund, guanyador de la Palma d'Or de Cannes.
Però a més dels directors ja coneguts, la secció Zabaltegi-Tabakalera sembla convidar a descobrir noves mirades i, almenys si es mira per endavant, hi haurà produccions de molt interessant de la mà d'autors com Spell Reel, de la portuguesa Filipa César, amb imatges de la lluita per la independència de Guinea Bissau i la posterior revolució militar del període socialista; o No intens Salagora.
En cas contrari, la majoria són produccions difícils de veure en una sala de cinema. És d'agrair aquesta oportunitat.
James Francoren Urrezko Maskorra, Anahí Berneriren eta Sofía Galaren zilarrezkoak eta Handiak jaso duen Epaimahaiaren Sari berezia dira aurtengo palmares ofizialeko puntu nabarmenenak.
Jendeak barre egin nahi du, eta negar; sentitu, emozionatu. Beharbada horregatik irabazi du tragikomedia batek Publikoaren Saria.
James Franco zuzendariaren The disaster artist filmak irabazi du Donostiako Zinemaldiko film onenaren Urrezko Maskorra. Jon Garaño eta Aitor Arregiren Handia filmak Epaimahaiaren Sari Berezia eskuratu du.
Bai, zaharrek ere desio sexuala dute, eta bizitzaz gozatu nahi dute, maitasunaz. Eskubidea dute erokeriaren bat egiteko, euren kabuz erabakitzeko, aske izateko… eta gustuko ditugu hori guztia gogorarazten diguten filmak.
Dena iritsi behar da, goizago ala beranduago, amaierara: maitasuna, gerra, filmak eta aurtengo Sail Ofiziala. Der hauptmann alemaniarrarekin itxi da lehiaketa ostiral goizean, erretirada prestatzen hasi da prentsa, baina larunbatean palmaresa ezagutu arte, apustuak egiteko... [+]
Sail Ofizialaren azkenaurreko egunean izen bat nagusitu da: James Franco. Zuzendu eta protagonizatu duen The disaster artist filmak publikoaren algarak eragin ditu.
Dibortziatu eta bakoitza bere aldetik zoriontsu izan nahi dute, baina euren bizitzak berregin ahal izateko zama bat kendu behar dute gainetik: semea. Posible al da ama batek, aita batek, haien semea ez maitatzea? Galdera batzuek erantzun konplexua dute.
Kotxean zoaz, autobidetik. Aurretik doan ibilgailua zure arrebarena dela ohartu zara. Aurreratzea erabaki duzu, klaxona jo eta agurtzeko.
The Goonies eta Indiana Jones. Nire umeetako film kuttunenak zeintzuk diren galdetuz gero, horiek nire bi erantzunak.
Normaltasuna fikzio eskuraezina da, baina ustezko normaltasun hori lortu nahian gabiltza denok. Happy End filmean, goi-mailako familia burges protagonista ere normala da… itxuraz.
Garrantzitsuena ez omen da nondik zatozen, nora zoazen baizik, baina Zinemaldiko Sail Ofizialaren seigarren egunean ikusi ditugun filmetako protagonisten kasuan, jatorriak erabat baldintzatzen du beraien istorioek izango duten bilakaera.
Dokumental dibertigarri, ero, sinestezin eta surrealista honen protagonista absolutua, karisma harrigarria duen Julita dugu.
Ogia eta atzamarra labana berarekin mozten direla dio esaera zaharrak eta Zinemaldiaren Sail Ofizialean hori gertatu da: egun berean etorri dira film onentsuenetakoa eta errefusaren ontzian botatzekoa.
Sutsua, gerrillaria, pasionala da 120 battements par minute, Act Up taldearen aktibismoa bezalatsu.