Bilbaí, va cursar estudis de Filologia Basca a Vitòria.

Seminari antic. Acabem els estudis en 1987 i estàvem en aquesta nova facultat a l'any següent. Vaig venir a Vitòria per darrere de les escoles de Koldo Mitxelena, però ell sempre estava fent classes a un nivell superior. Mai vaig ser professor. Es va retirar en el quart grau i va morir l'any en què els vaig acabar. Tant de bo m'hagués fet classe. Vaig venir aquí en part per ella.

Què significa “en part”?

Vivia a Deusto i podia anar a la universitat. Però Koldo Mitxelena estava ensenyant aquí i jo volia amb ell. Per a començar, em va posar la militància del basc en el camí de fer Filologia Basca. No obstant això, en aquella època volia estudiar Etnografia, treballava en el grup de danses Bihotz Alai de Deusto, i més tard tocé txistu. En aquest ambient, volia estudiar Etnografia, però, per a això, el més pròxim, havia d'anar a París. Vaig aprendre francès i no sabia francès.

En què consistia el grup Bihotz Alai de Deusto?

Abans, 14 anys jo, en el grup de danses Goierri del barri de Sant Ignasi. Allí vam estar dos o tres anys i ens en vam anar a Deusto, alguns amics del Goierri. En Bihotz Alain ballaven Josu Larrinaga, Edorta Ialdebere i altres, i en els txistularis, per exemple, Josu Urrutia i Alex Iribar, el segon professor de la Universitat de Deusto en l'actualitat. El projecte de Bihotz Alai era recuperar determinats balls. Abans d'entrar jo, per exemple, van recuperar les danses de Lakuntza. La seva intenció era un folklore genuí, no les novetats actuals, donar aires moderns a una dansa original. No, l'objectiu era recollir les danses tal com les feia el poble i ballar-les. No sé si les coses han canviat des de llavors.

Era vostè ballarina, ara incapacitada per al ball. Des de quan?

Dificultats per al ball des de sempre. La meva malaltia és innata i des de petita he tingut dificultats per a pujar les escales, per a córrer. No obstant això, havia de fer unes quantes danses i me les arreglava. Però de seguida vaig veure que no podia seguir el ritme dels altres ballarins i llavors vaig deixar la dansa i vaig agafar el xiulet. Ja, ja…

Quan et van diagnosticar la malaltia?

De petit, encara que no sé quan va ser. Sé el que m'han comptat els meus pares. Pel que sembla, vam anar a Madrid, a l'hospital de La Paz, on ens diagnostiquem: distròfia lumbar, distròfia dels músculs de les cames i els braços. És una malaltia progressiva.

Portava vostè damunt de dues crosses fa vint anys.

No he usat mai una crossa. Més d'un m'ho diu, però us equivoqueu. Vaig tenir necessitat de l'ajuda de la gent per a arribar aquí o allà, i em veuria agafat del braç d'algú, per si de cas, perquè ningú m'empenyés i em caigués involuntàriament. Però jo no he estat muntat sobre dues crosses. Per fi, per a moure'm més fàcilment, vaig prendre la meva cadira.

Què tal et sents entre les barreres arquitectòniques? Des de Pamplona, Xanti Begiristain ha denunciat repetides vegades aquestes barreres.

Afortunadament, cada vegada hi ha menys tanques, si bé encara n'hi ha. No obstant això, pel que fa a les barreres arquitectòniques, Vitòria-Gasteiz és un paradís. Encara tinc problemes en alguns bars i comerços, però en la resta, és fàcil, a Vitòria-Gasteiz.

És fàcil fer classes en la universitat?

Sense problemes. En uns altres temps, quan no era més que pissarra, volia escriure i tenia dificultats. Avui dia, en tenir la pantalla a mà, escric en el meu ordinador i utilitzo la pantalla. No tinc inconvenient a fer classes.

Mentre feies la tesi no caminaves cantant.

Quan vaig acabar sí.

No obstant això, la tesi doctoral sol trigar molt de temps.

En el meu cas, durant la realització de la tesi vaig decidir canviar el tema, la qual cosa va allargar encara més el termini. Vaig començar a investigar sobre el Roncal, la meva intenció era recopilar, analitzar i editar tots els textos de Roncal. Vaig començar, però també havia de fer classes, cada any em canviaven l'assignatura, sempre havia de preparar un tema nou, i en aquesta situació no podia avançar la tesi. D'altra banda, em vaig posar a investigar el desafiament i em vaig trobar amb els treballs de Bonaparte. Vaig començar a estudiar les seves idees lingüístiques, entre altres coses, i el resultat va ser el meu primer article, llarg. Així, d'una banda, per l'altra, vaig decidir canviar el tema de la tesi i acudir a la historiografia de la llengua.

“XIX. Estudis sobre la gramàtica basca del segle XXI”, títol de la seva tesi.

Vaig estudiar com els gramàtics del segle XIX van descriure el basc. M'interessa molt estudiar com es van adaptar els antics gramàtics a descriure el basc segons el llatí i el model de les llengües indoeuropees de l'entorn. El basc i els indoeuropeus són llengües tan diferents! L'adaptació d'aquest model, entre altres coses, pel que fa al sistema de cas del basc o al verb basc. També en els segles XVII i XVIII els gramàtics van tenir problemes per a descriure el basc, però en el segle XIX hi ha més salsa, més teoria i més autors.

Quant a les idees lingüístiques, per exemple, va estudiar Astarloa i Juan Mateo Zabala.

Juan Mateo Zabala, sobretot després de la tesi. Per exemple, Zabala coneix l'obra d'Astarloa Apologia [de la llengua Bascongada], però no els Discursos filosòfics del mateix autor, que és l'obra principal d'Astarloa i que realment desenvolupa les seves idees lingüístiques, perquè s'ha publicat molt més tard. Quan Zabala, llavors, no podia actuar segons Astarloa, va recórrer a Larramendi.

Què té Larramendi, parlant de la nova història del basc i sempre tan present?

Perquè va fer una gran revolució. Larramendi va portar el basc cultural. Al Nord hi havia alguns treballs, però aquest Sud era bastant desert, perquè, si es pot dir així, hi havia alguna cosa. Larramendi va voler convertir el basc en llengua cultural, i per a això va fer els seus treballs -apologia, gramàtica, diccionari i altres-, i la gent li va fer cas, els escriptors li van fer cas, li van seguir i li van influir. D'aquí va sorgir el guipuscoà literari i, en certa manera, el biscaí literari, al qual van seguir Añibarro, Mogel i els altres. Larramendi va revolucionar la situació.

Ell ha inventat algunes paraules que usem en la paraula i en la boca. “Rellevància”, per exemple.

A Larramendi ens han quedat poques paraules, perquè després va venir el diluvi de Sabí Arana. Larramendi és un enemic per a Arana, perquè aquest és espanyol. La d'Arana no és una lluita purament lingüística –també ho és, té les seves pròpies idees gramaticals–, però vol esborrar les paraules de Larramendi. Es barregen les dues coses. Algunes cartes, portades, etc. han perdurat fins avui, però la majoria van ser llançades al riu pels Arana i els Arana.

Sembla interessant aquesta lluita.

Als alumnes no els interessa molt. Jajajajajajajajajajajajajajajajajajajajajajajajajajajajajajajajajajajar… En l'alumnat notem una gran desmotivació, un escàs coneixement de la nostra cultura i un menor desig de llegir. Han arribat a la universitat i no han llegit cap literatura basca clàssica. Una vegada iniciada la carrera, no llegiran res excepte els passatges que el professorat li indiqui. La majoria ni tan sols sap qui han estat.

Per què aquesta falta de motivació?

Jo em dedico a la Filologia Basca, que ara es diu Estudis Bascos, i puc dir el que sé. En els nostres alumnes molts tenen una opció diferent de la filologia. Aquests estudis han quedat impossibles i han començat en la filologia. Algunes d'elles no són lletres, sinó ciències. Malgrat tot, els agrada el bertsolarismo, o escriure, o són euskaltzales, i malgrat tenir una tercera o una quarta opció, ens visiten en la filologia.

Parlen basc els vostres alumnes?

Sí, sens dubte. En els passadissos, entre ells, difícilment podran parlar en castellà. He conegut un cas, el d'un alumne, una excepció.

Sense més que parlar, la motivació dels joves estudiants d'ara, i la teva quan eres jove… Euskaldunberri –vell–, et tenim. En quin ambient es va coure el teu vasquismo?

No sé com va sorgir la cosa, tal vegada en 1978. La mare era del PNB i alguns amics dels seus pares també. Als 14 anys, un amic dels pares ens va ensenyar alguna cosa. Estàvem en els alumnes, la meva mare, la dona d'aquest amic dels meus pares, jo, i no sé si allí hi havia una altra. Aquell company de casa que feia de professor era un bon basc, però no un professor format. Teníem molta voluntat, això sí, i ho vam fer com vam poder. Després d'això, vaig entrar immediatament a l'escola nocturna de Sant Ignasi. Allí vaig tenir a Iñaki Antigüedad com a professor. Vaig aprendre un munt amb ell. Als dos anys i als 16 anys, a l'estiu, Juanjo Larrea em va donar un curs intensiu. Aviat vaig començar a fer classes a l'escola nocturna de Sant Ignasi. Però les coses van canviar quan vaig venir a Vitòria a estudiar Filologia, perquè les classes eren a la tarda. Llavors vaig anar a fer classes a l'escola nocturna de Santutxu, al Karmelo.

Al matí ensenya a l'escola nocturna en Santutxu de Bilbao, havent dinat a Vitòria-Gasteiz.

Era molt esgotador: Anar de Sant Ignasi a Santutxu, donar l'escola, tornar, córrer i menjar a tot córrer, agafar l'autobús per a anar a Vitòria, la universitat… Un any i molt. En 1984, en tercer curs, vaig venir aquí, i vaig començar a fer classes en AEK. Després va ser IKA.

Va acabar els estudis de Filologia Basca i va realitzar la tesi doctoral dirigida per Beñat Oihartzabal. Ara, per primera vegada, ha dirigit la tesi aliena. “Altonavarro arcaic i vell” d'Urtzi Reguero.

He dirigit la primera tesi, sí, i ha sortit bé. El jurat el va llegir de bona gana, va fer observacions curioses, no superficials, i molt bé. El treball ha estat del doctorand, jo li he ajudat a organitzar algunes coses, a completar la bibliografia i a dirigir la redacció, perquè tots estem predisposats a donar per sabuda moltes coses, però no sempre així. Com és habitual, felicitats als dos per part del jurat! Ja, ja…

En què ens ajuda el basc arcaic, portar al dia frases, creences matrimonials i altres que apareixen en Artajona?

Vols dir per a salvar el basc? Ja, ja… Per a això no. Però per a satisfer l'interès intel·lectual per la llengua, sí, i també per a conèixer millor el basc d'avui. Es fa en totes les altres llengües: analitzar la història i evolució de la llengua, analitzar els textos antics… Per a salvar el basc, l'anàlisi de la llengua arcaica no serveix, però, de fet, per a salvar una llengua no hi ha forma automàtica ni immediata.

Si algú parla de salvament de res, significa…

Està en perill.

El basc està en perill d'extinció?

Encara té un punt de perill. A vegades som massa optimistes. Comprovar el grau de coneixement i ús del jove. Les enquestes són aquí i els resultats sempre són, almenys, preocupants. El basc no morirà immediatament, tampoc, però no veig el futur totalment assegurat, salvat d'una vegada per sempre. Les llengües de l'entorn són molt forts. Aquí coneixem el castellà, però en Iparralde, el pes del francès és impressionant.

Mentrestant, en què consisteixen els exàmens de basc?

Estan fent coses interessants, avançant. En el camp de la diacronia que jo conec, les tesis que s'han presentat últimament el demostren: Céline Mounole, Julen Manterola, Koldo Ulibarri, Jabier Etxagibel, Manu Padilla, Urtzi Reguero… estudien, publiquen… tots ells treballen en el grup Monumenta Linguae Vasconum, fent una bona feina, o molt bo.