Les campanyes contra aquest model turístic, les imatges d'aeroports i estacions repletes de gent, les platges que han pres la traça de les ciutats… ens porten a pensar en això. I a més, d'aquesta manera s'ha difós un altre missatge: que estem superant la crisi econòmica. Però la realitat és tossuda i les dades estadístiques oficials desmenteixen.

És cert que milions de persones es mouen i gaudeixen fent turisme de vacances. Sí, però són només una petita part de la població, i gairebé sempre són les mateixes persones les que poden tenir descansos d'estiu, de Nadal o de Setmana Santa. Són moltes més les persones que sofreixen la desocupació, la pobresa, la fam i l'exclusió social. És conseqüència dels desequilibris generats pel sistema capitalista que governa. Un de cada tres ciutadans de la Unió Europea (UE), el 32,9%, no va poder gaudir d'una setmana de vacances en 2016, molt menys fora del seu lloc de residència, segons l'oficina comunitària d'estadística Eurostat. En el cas de l'Estat espanyol el 40,3% i en el de França el 23,4%. Entre aquesta població es troben pensionistes amb nòmines de misèria, dones desocupades, parelles que viuen a casa dels seus pares, treballadors precaris i immigrants.

L'economia dels grans números, la de les grans empreses i les multinacionals, igual que el món virtual de la Borsa, està millorant. A costa de l'ocupació precària i de les pensions congelades. En definitiva, és una conseqüència més del desequilibri estructural que ha generat l'actual sistema capitalista. Les vacances i el turisme no són més que quimeres. La crisi continua castigant els de sempre.