Estàs parlant d'una “triple presència” en el teu treball. Què vol dir?

Aquesta triple presència abasta les tasques domèstiques i de cures, l'ocupació i la participació sociopolítica. He analitzat com es combinen aquests tres en la vida quotidiana, ja que l'objectiu de la tesi és veure les possibilitats, els obstacles i les estratègies que existeixen en el dia a dia per a aconseguir-lo.

Aquesta distribució de les presències està molt lligada a la distribució del temps.

He analitzat la distribució del temps en dos aspectes: quantitatiu, a través d'enquestes i qualitatiu. El plantejament de la triple presència té a veure amb els estudis d'alguns sociòlegs italians que parlen d'una doble presència. És a dir, la presència de les dones ha augmentat en el mercat laboral, però no han deixat de ser protagonistes de les tasques domèstiques i de cures. En el dia a dia es duen a terme dues tasques, i això no és una mera suma de treballs, ja que cal coordinar-los i gestionar-los. Han de moure's d'una zona a una altra, i això genera malestar, no tenen temps per a una altra cosa.

Des de la Revolució Industrial, la recerca s'ha situat en la següent etapa.

Sí, però especialment en el període posterior a la Segona Guerra Mundial i als països mediterranis. El País Basc també es troba en aquest context, en el conjunt de llocs amb serveis de benestar reduïts i molt familiars. En elles s'han desenvolupat molt poc les polítiques en matèria de cures, atès que es dona per fet que existeix una família –sobretot les dones- que es dedica a fer aquestes tasques a canvi de diners. És interessant el projecte de llei que es va elaborar a Itàlia en els anys 80, primer pas de la política del temps.

En què consistia?

Es van criticar les polítiques de conciliació i es va parlar del temps de la vida. La nostra societat està organitzada entorn del mercat laboral i això significa que no hi ha temps per a res més. No es contemplen les cures ni les tasques domèstiques, però tampoc el temps de participació sociopolítica. Van subratllar la importància de crear una societat que deixi temps per a la vida, perquè el centre de la nostra vida no sigui el mercat laboral i perquè la nostra vida no s'organitzi en funció del mercat laboral.

Per què és important que Eustat, per exemple, reculli aquesta distribució del temps?

Les enquestes de pressupostos de temps d'Eustat s'han realitzat entre 1993 i 2013 i s'ha comprovat la seva utilitat per a fer visible l'àmbit de la llar i de les cures. En temps de crisi econòmica, per exemple, s'observa que a nivell social es dona més temps a l'àmbit domèstic i que el nostre benestar ve en grau més alt des que es produeix en l'àmbit domèstic que des del mercat laboral. Per contra, el mercat laboral té molt més pes en els nostres imaginaris. Una de les grans limitacions d'aquestes enquestes és que la concepció del temps que utilitzen és hegemònica, la simple suma. Es tracta de quantitat, no de qualitat, i això és molt important en l'àmbit de les cures.

Vostè ha utilitzat l'expressió “El Xampinyó Treballador” i el feminisme la utilitza. Què vol dir?

És un concepte que utilitzen economistes feministes com Amaia Pérez Orozco. Diu que el treballador que sali tots els dies al mercat laboral és un “treballador xampinyó”, amb total disponibilitat. Cada dia es desperta amb totes les necessitats: menjar, roba neta i planxada, seguretat psicològica… Tot està garantit i no té responsabilitat per a realitzar tots aquests treballs. Té una altra persona a casa, una dona que li garanteix totes les seves necessitats amb aquesta disposició per a poder treballar en el mercat laboral. És una figura imprescindible per al capitalisme.

Les dones també han volgut ser xampinyons.

Sí, és el matrimoni entre el capitalisme i el patriarcat, i el sistema ens porta a reproduir-lo. Tothom ha de copiar aquests models. A més, en analitzar la participació sociopolítica, he vist que en aquest àmbit també és protagonista el militant xampinyó. Normalment un home, amb el mateix patró: té tota la disponibilitat per a participar en política, estar en totes les reunions… Per què? Perquè té una altra persona garantint altres necessitats.

En aquests àmbits existeixen estratègies per a fer-li front, com les guarderies.

Sí, però al final el model és el mateix. I, en general, en els àmbits més masculinizados o formals han estat els homes els protagonistes, en gran manera gràcies a aquesta disponibilitat. I al costat dels militants xampinyons, he trobat la figura de la mala mare: els que no han sortit de la participació sociopolítica amb responsabilitats en el treball de cures, els protagonistes d'aquesta triple presència, en gran manera. Han avançat amb moltes traves, perquè encara hi ha molt d'estigma per les dones. Impulsa a tots els seus entorns a no participar en l'àmbit sociopolític, tant la parella, la família, els amics, com els fills i filles. Han de fer un gran esforç d'autoafirmació per a fer front a l'estigma i al sentiment de culpa. Hi ha fills que transmeten a aquestes mares un sentiment d'abandó, no entenen per què no està la seva mare, per què està en les assemblees i arriba tan tard a la nit. No succeeix el mateix quan el que falta és el pare. Això demostra la legitimitat de la figura del militant xampinyó en el cas dels homes.