La vall d'Araitz, al nord de Navarra, es troba en un paratge espectacular a l'ombra dels Mallos. Allí han creat la marca i el projecte “Araizko Zaporeak” amb l'objectiu d'impulsar la vall. Davant el desallotjament dels pobles i la pèrdua d'aquesta activitat per culpa de l'agricultura intensiva, els ciutadans es van reunir i van crear la comissió “Araitzen lan eta bizi”. “La tendència a l'agricultura intensiva que ha prevalgut en els últims anys ha portat a buidar la major part dels caserius i a deixar totes les terres en mans d'uns pocs. Aquest model no és viable de cara al futur d'aquests pobles”, explica Maider Agirrebarrena, membre del projecte i regidora d'Araitz.

Borsa de terres

Una de les principals intencions de la iniciativa és la de crear una bossa de terres per a la vall. Tenint en compte que la majoria de la població és antiga, volen estudiar les possibilitats de terra que podrien existir per a la gent jove en el futur. La idea és fer un inventari de les seves terres. “Volem animar a la gent jove al fet que s'acosti a ell, al fet que doni l'oportunitat de començar a treballar aquí”, diu Agirrebarrena.

La iniciativa Zaporeak d'Araitz també té com a objectiu donar una empenta als baserritarras de la zona, recollint els productes que es produeixen en la zona. En aquesta idea també s'està organitzant la fira de productes d'Araitz que se celebrarà a la fi d'octubre. El projecte també pretén impulsar el turisme a la vall. Després del mateix logo o marca, per tant, s'han reunit iniciatives a favor de la vall.

Recuperant l'antic sistema de cable

El 25 de juny es va celebrar la festa de la Denominació d'Origen Zaporeak d'Araitz. En la mateixa es va presentar el logo que l'artista Juan Gorriti va fer per al projecte. El dia va ser aprofitat per a posar en marxa el cable d'herba que portava parat uns 45 anys. “Hi havia un sistema complet de cables per a tirar herba per les Malloas. Amb la gent d'aquella època aconseguim posar en marxa un d'ells”, explica Agirrebarrena.

El dia de la festa es va posar en marxa un cable d'uns 500 metres de longitud, encara que es creu que existeix un altre de gairebé dos quilòmetres que baixa des de Malloeta. “Seria bonic que més endavant féssim un dia per a posar en marxa això també”, diu el regidor. Mentrestant, a poc a poc i a poc a poc, però continuaran treballant. “La vall ha estat en certa manera abandonat durant anys. Ara la clau és utilitzar els recursos, començar a reviure la vall”.