Com deslliurar-se de la legió romana
- La península italiana, en el segle XV a. 343. La Primera Guerra Samnita va esclatar entre els romans i els samnitas dels Apenins. L'exèrcit romà es deia legió des del principi, però fins llavors actuaven com a falanges dels polis grecs en el camp de batalla. Quan va esclatar la guerra contra els samnitas, van començar a canviar les tàctiques i a organitzar-se més formalment. La primera es va dividir en dues, quatre més endavant, i a poc a poc es va professionalitzar cada vegada més.
La professió dels legionaris era dura. Però les condicions no eren tan dolentes. Tenien garantida el menjar, l'allotjament, el salari fix, la jubilació i l'atenció mèdica, i gaudien de privilegis, per exemple, en els judicis. També portaven part de les seves botes de guerra. Complir els requisits per a entrar en la Legió era senzill: ser ciutadà romà –els estrangers podien participar en tropes auxiliars–, tenir una altura de 1,65 metres o més, tenir almenys 17 anys i superar l'examen mèdic. Per això eren molts els que, mancant una altra ocupació, triaven a la legió.
Però la participació en l'exèrcit romà no sempre era opcional. Durant la guerra es reclutava a ciutadans d'entre 17 i 60 anys, i la guerra no era infreqüent a Roma. No complir amb les exigències era difícil. La majoria de les vegades, com en la major part dels anys posteriors, l'única possibilitat de deslliurar-se de la legió era que els qui tenien millors deures que fer el servei militar i marxar a la guerra no superessin l'examen mèdic. Una de les vies per a aconseguir-ho era tallar els polzes, un mètode extrem però efectiu, ja que no es podia agarrar l'espasa sense el polze. En temps d'Augusto (c. 16-Q.C. 14) va ser un cas sonat: un ric romà –a excepció de les elits– va tallar els polzes als seus dos fills quan eren nens, per por de perdre'ls en la guerra en créixer. Van capturar el parany i van vendre a l'home com a esclau.
Mancant dades més precises, no sabem si aquests casos eren rars o era habitual que els “insubmisos” de l'època tallessin els dits. Però al final de l'Imperi, quan els bàrbars es trobaven a les portes de la ciutat, els soldats tenien més que mai que perdre i poc a guanyar. La mutilació dels polzes es va convertir en una cosa habitual, ja que l'any 368 es va canviar la legislació i es va condemnar a mort amb la finalitat de portar el vessament de sang al camp de batalla.
Un grup d'investigadors polonesos ha analitzat la Casa dels Ocells del jaciment sevillà d'Itàlica i el mosaic del sòl de l'edifici ha conclòs que és la col·lecció d'ocells més petita de l'època romana.
A la casa dels ocells hi ha 33 ocells representats amb gran detall en... [+]
la Judea, segle II d. C. En un ambient confús de la província romana, es va celebrar un judici contra Gadalias i Saulos, acusats de frau i elusió fiscal. La notícia del judici va ser recollida en un papir de 133 línies en llengua grega (a la foto). Creient que es tractava... [+]
Un grup d'investigadors interdisciplinaris de la Universitat Lliure de Berlín i de l'Institut Zuse ha desenvolupat un model matemàtic complex per a comprendre millor com es va estendre la romanització en el nord d'Àfrica.
Segons un estudi publicat en la revista Plos One, el... [+]
Encara que es va pensar que en la majoria de les ciutats de l'Imperi Romà hi havia presons, a penes s'han trobat restes de les presons de l'època en els jaciments.
Recentment, no obstant això, l'arqueòleg de la Universitat de Copenhaguen, Matthew Larsen, ha identificat la... [+]
Roma, cap a l'any 100 d. C. El poeta Juvenal va rebre la X. En Satira: “Des de fa temps, en concret des que tenim a qui vendre el vot, aquest poble ha perdut interès per la política. Abans, la direcció, els lots, les legions i, al cap i a la fi, ho donaven tot, però ara li... [+]
Aquest hivern els arqueòlegs de l'INRAP (Institut Nacional de Recerques Arqueològiques Preventives) han trobat una necròpoli especial en el centre històric d'Auxerre (Estat francès), un cementiri d'època romana per a bebès nounats o nens nascuts morts. -Ah, bé! La... [+]
Roma, a. C. 443. Per primera vegada es van triar censors. Dos segles després seria la magistratura més important de la República. Cada cinc anys elegien dos censors entre senadors consulars.
Es tractava d'un càrrec de gran responsabilitat: s'encarregaven principalment del... [+]
S'ha considerat que el vi que bevien els antics romans era un vi mal elaborat, sense cos i de sabor desagradable. Però el treball que els investigadors de les universitats de Gant i Varsòvia han publicat en Antiquity ha provocat la retirada d'aquesta creença.
Els antics romans... [+]
Per a analitzar la situació política del món actual no utilitzem amb freqüència la història de l'època romana. Suposo que serà perquè sembla massa antic i massa llunyà. És més, entre coses tan diferents, ens resulta difícil empatitzar amb la història d'allí. No... [+]
