El disc té disset anys, però acaba de ser reeditat en vinil, en un format que mai es va publicar, perquè es va dissoldre poc després de publicar el disc. El Cor del Gripau té el seu origen a Aragó, però de seguida es van integrar al País Basc. Precisament, després de disset anys de somnolent tornen amb un únic deure: Posar el seu gra de sorra en aquesta edició especial del festival Hatortxu Rock.

El Cor del Gripau està estretament relacionat amb la rica dècada dels 90. Sense nord o sense idees, l'hardcore-punk de l'Estat espanyol va aportar una gran frescor sobre l'escenari, amb una oferta musical energètica, compromesa i imaginativa. A partir del seu primer treball La imaginació contra el poder, el grup va ampliar molt els ulls i les oïdes. I, per descomptat, més ràpid que ràpid, Euskal Herria, que tenia l'escena musical més potent de l'Estat espanyol i la infraestructura underground més potent, es va obrir els braços al grup. Ells també es van sentir a casa i el grup va estar moltes vegades entre nosaltres, i a poc a poc es va anar fent aquí en gran manera.

Aquella dècada va ser molt rica, en gairebé tots els pobles hi havia gaztetxes, les ganes i les maneres de treballar eren més conscients i constructives i s'havien construït sòlides infraestructures: ràdios lliures, fanzines, discogràfiques independents, xarxes de distribució alternativa, anti-desenvolupisme, molta creativitat i molts aficionats a la música, entre altres. També El Cor del Gripau posseïa (i té) aquesta essència. Prova d'això va ser la trajectòria i el caràcter del grup. A més, aquella dècada va trencar la dicotomia punk vs heavy del passat (que ja era estèril) i va suposar l'obertura d'estils musicals i gustos. D'aquesta manera, en esclatar els límits entre molts estils, l'obertura va portar amb si una rica fusió que també li va beneficiar a la música. El Cor del Gripau va ser un clar exemple d'això.

Després Kuraia, Matxak i fins que es van esvair els primers passos de Fer Apoa, que actualment dirigeix Estricalla, en el grup El Cor del Gripau. Allí van treballar amb mestratge l'hardcore de la vella escola, la melodia a dolls, la poesia escrita en majúscules, les esquitxades de metall i el rap, amb el canvi de ritme, la guitarra en línia penetrant i l'essència pròpia. Mostra d'això és l'últim disc que van gravar La casa magnètica. I cal assenyalar que els beneficis del disc reeditat es destinaran a fer costat a la plataforma de suport als refugiats de Saragossa.