Us vaig contar que fa unes setmanes també hem tingut canvis en la seu d'ARGIA; canvis en els llocs i en les maneres d'organitzar-los. I també em comprendràs, estic segur que tots hem mogut algun moble d'un costat a un altre de la casa, i el joc comença també aquí com cauen les fitxes de dominó en fila: “Mouré el llit a l'altre costat, l'armari que tinc allí per a fer això quedarà bé en aquest altre racó, per a això convé llevar aquesta mesita d'aquí...” i pot portar un llarg etcètera. I què dir de les preguntes que tots ens hem fet a nosaltres mateixos? “Per què he acumulat aquí tantes andròmines que m'ocupen? Quant temps fa que no m'he posat això? D'on surt aquest llibre?”.
I jo també vaig començar a parlar i no vaig poder callar-me, fins que em vaig adonar que encara no li he dit quin cony vinc avui a explicar-li. Total, que a Lasarte-Oria s'ha iniciat el joc del dominó amb aquesta qüestió del trasllat, les taules aquí, els ordinadors aquí, els prestatges a l'altre costat, i les preguntes que tots ens hem preguntat a nosaltres mateixos de seguida, però sobretot una: “Què farem amb tot aquest munt de llibres que tenim aquí?”.
Li ho hem donat a uns amics d'Errekaleor que ho aprofitarien millor que nosaltres per a crear la seva pròpia biblioteca (potser alguna també per a encendre el foc de la nit de solstici que anaven a utilitzar). Hem volgut posar-li el nostre granet de sorra, perquè nosaltres també el tenim clar.
Santi Cobosen ahozko testigantzan oinarrituta, espetxearen erretratu bat da Zigor Olabarriaren Txori Urdinak liburua. Santi Cobosek (Leon, Gaztela, 1968) bizitzaren erdia eman du preso. Pairatu ditu torturak, jipoiak, muturreko isolamendua, FIES sailkapena; burutu ditu ihes... [+]