“Al costat d'aquestes tres senyoretes hi havia unes altres que estaven alliberades, precisament aprenent basca”, ens compta Mari Kruz Pardo, mare insistent del grup de pares quan es va implantar el model D a l'escola de La Petxina.

‘La senyoreta de basca’

Com sabem, Delia Negrete ha mort fa temps i Rosa Maria Garde ha estat retratada. Maibe Sant Nicolás és l'únic dels tres homenatjats que continua treballant a l'escola de La Petxina. I molt a poc a poc, la senyoreta va començar a comptar, des de dins: “Jo vaig arribar a Karrantza en 1989, des del Santutxu de Bilbao, com a professor específic de basc. Abans havia fet un curs en Otxarkoaga i tres en Burtzeña”. Ser professor específic de basc significa que la Delegació d'Educació del Govern Basc en Bizkaia va enviar a Maibe Sant Nicolás a la Petxina de Karrantza a ensenyar basca a l'escola del model A. “Tota l'escola d'aquí en aquesta època era del model A. Si jo havia de dir-ho, l'ambient de l'escola era una cosa especial; a mi almenys això em semblava, perquè jo havia estudiat en la ikastola, venia de Santutxu de Bilbao, i no entenia molt bé algunes actituds cap al basc, mai les vaig entendre en Otxarkoaga, ni en Burtzeña. No és de comptar, però quan un professor entrava tots els dies en la seva classe deia ‘Saludeu a la senyoreta de basca’”. Maibe Sant Nicolás, no obstant això, a diferència de moltes altres escoles, l'actitud dels alumnes i pares en general era bona a l'escola de La Petxina.

Andereños i pares

No sols eren andereños, sinó també pares i mares: Per exemple, Mari Kruz Pardo. “Primer, es va implantar el model B reforçat en la preescolar, i quan aquells nens van arribar al primer curs de l'Educació General Bàsica, l'any 1993-1994, es va posar en marxa el model D. Els pares no volíem que als nostres fills els passés el que ens ha passat a nosaltres, no aprenguéssim basc, però la por al desconegut, encara que no el poguéssim fer amb la voluntat. Record que alguns pares deien: ‘No podrem ajudar al nostre fill a casa’. Però aquest argument no val molt, perquè, després d'una certa edat, els fills arriben a un nivell que supera la saviesa dels pares”.

Maibe Sant Nicolás no sap quants nens i professors hi havia quan va assistir a l'escola de La Petxina, només que hi havia dues línies. “Ara només tenim una línia, perquè les diferents crisis que ha sofert la ramaderia han provocat la disminució de la població de Karrantza. Eren molts més alumnes que ara a la nostra escola, tots ells escolaritzats en el model A”. Amb el pas del temps, els alumnes van començar a aïllar-se en el model A, la qual cosa va suposar la unificació de les aules i l'avanç del model B.

Ús del professorat

En 1993-1994, l'ampliació del model B va fer que els professors del model A resultessin superflus, encara que legalment poguessin ser tutors del model B. Problemes! “Als professors euskaldunes i als pares interessats ens semblava un pas enrere que els professors del model A anessin tutors de les aules del model B. Alguns professors del model A eren de la mateixa localitat o portaven diversos anys a l'escola de La Petxina. En Karrantza no veien la necessitat de models euskaldunes, o estaven totalment en contra. Va sorgir el debat, moltes vegades vam tenir discussions molt dures, com en centenars d'escoles d'Euskal Herria”. També Mari Kruz Pardo recorda aquella època plena de calapitas. “Jo diria que va haver-hi algun incident entre els professors, un va haver d'anar aquí, un altre allà. També algun dels pares es va emportar als nens a l'escola privada, a uns 30 quilòmetres d'aquí. Al final, cada vegada menys pares i mares van triar el model A, i es va acabar”.

Malgrat les discussions, el model en basc va prosperar en la Petxina. La professora Maibe Sant Nicolás recorda: “Els nous enfocaments i metodologies que s'utilitzaven en el model B també van influir i els pares estaven satisfets amb el treball realitzat. Realitzàvem sessions i projectes de formació, comencem a anar a l'alberg de Segura, i la pròxima vegada que els pares i mares van poder triar els dos models a l'hora de matricular als nens, la majoria van optar pel model D”.

L'Escola es va traslladar al model D, juntament amb el canvi de metodologia. Segons Maibe Sant Nicolás, “estudiem models diferents fins llavors, comencem a crear materials adequats, i treballem i treballem. Però érem joves! Especialment record amb entusiasme el projecte Karrantzara goaz i les estades que vam fer en el barnetegi de Segura”.

Record a Dèlia Negrete

Dèlia Negrete, Rosa María Garde, Maibe Sant Nicolás. Tres noms, entre diversos professors. Mari Kruz Pardo ens explica: “Aquests tres van treballar gairebé sempre en Karrantza. Dèlia era d'allí, Rosa va ser aquí més de 30 anys i Maibe continua treballant”. Per això els tres van ser nomenats per al lloc. La nota és de Maibe Sant Nicolás: “Dèlia era de Karrantza, va aprendre basc i va fer un treball extraordinari tant al poble com a l'escola a favor del basc. El dia que rebem el premi es va col·locar la imatge d'Olentzero en homenatge a Dèlia, per a recordar l'època en la qual va sortir el primer Olentzero del poble. Dèlia, que es dedicava a organitzar la petita Korrika, també es va dedicar a l'edició que va sortir de Karrantza. A l'escola va ser alhora mestra i mare, i va tenir molt clar el que volia per als seus fills… Ens han donat el premi, però crec que vam fer el que havíem de fer, la qual cosa van fer els nostres pares amb mi. L'acte va ser molt emotiu, molts plorem recordant a Dèlia. Tres antics alumnes van fer la nostra presentació i em vaig sentir realment orgullós”. Els nous han nascut una vegada més. Sempre naixeran les notícies.