Traduït automàticament del basc, la traducció pot contenir errors. Més informació. Elhuyarren itzultzaile automatikoaren logoa

"El teatre és un espai de llibertat, i les persones amb malaltia mental estan acostumades a no tenir-lo"

  • Clàudia Cedó és psicòloga, directora de teatre i dramaturga. Amb seu a Banyoles (Girona), ha creat Escenaris Especials, un projecte en el qual participen 120 persones amb malaltia mental, que combina l'art i la psicologia.
“Gurea ez da terapia. Estigmak eragiten du autismoa edo gaixotasun mentala duten lagunek horretaz baizik ez hitz egitea”. (Arg.: Escenaris Especials)
“Gurea ez da terapia. Estigmak eragiten du autismoa edo gaixotasun mentala duten lagunek horretaz baizik ez hitz egitea”. (Arg.: Escenaris Especials)

En 2006 se't va ocórrer fusionar la psicologia i l'art. Com va sorgir la idea?

Des de fa temps sentia curiositat per conèixer els objectius que es podien aconseguir conjuminant psicologia i teatre. Acabava d'acabar els meus estudis de psicologia i, mentre estudiava teatre, em vaig adonar que les meves activitats en el món del teatre m'afectaven les emocions interiors. Sense adonar-me, vaig començar a treballar amb la representació coses que també es podien treballar a través de la psicologia. Així que vaig decidir que seria útil donar-li forma a aquesta experiència i posar en marxa el projecte Escenaris Especials.

Et vas basar en algun projecte de referència per a emprendre aquest camí?

L'art ha estat molt treballat per la teràpia. Per exemple, el psicodrama de Jacob Levy Moreno és un dels referents. També compaginava la psicologia amb el teatre, però seleccionava mitjançant el teatre als membres interessats a treballar els problemes psicològics per a representar i treballar els seus problemes.

En què difereix Escenaris Especials?

La nostra no és una teràpia. A nosaltres ens interessa, per exemple, que els alumnes que lluiten contra la drogoaddicció facin una obra de teatre sobre aquest tema; potser ells volen parlar de la mort, o de sexe, o de qualsevol altre tema. Per tant, en aquest sentit, els temes són més oberts, perquè el que fa l'estigma és que les persones amb autisme o malaltia mental només parlin d'això, i això és la marginació.

El teatre com a tal és terapèutic?

Sens dubte, i en això ens basem. És a dir, fer teatre és positiu per a tots. El teatre és un espai de llibertat per a dir i fer el que vulguem sense filtres. És un recurs, el que passa és que aquest col·lectiu està especialment acostumat a no tenir espai de llibertat. Bé, nosaltres no fem teràpia, però si és terapèutica, sé.

(Foto: Proscenium)

Esteu celebrant el desè aniversari. Satisfet amb els resultats?

En els últims mesos hem organitzat diverses activitats, però la més especial ha estat l'última: la gala d'aniversari. Estem molt contents amb el resultat. Va ser un lliurament de premis molt emocionant. Les 54 obres que hem realitzat en aquests deu anys les esmentem en l'acte i, en part, va ser una excusa per a fer un repàs de tot el recorregut.

Com afecta als vostres alumnes el reconeixement a través d'un lliurament de premis?

Tenint en compte que organitzem una gala a nivell de Hollywood, els alumnes van viure amb molta il·lusió. Van venir actors coneguts i vam tenir l'oportunitat de fer una reivindicació. En aquesta mena de gales, normalment les persones amb malaltia mental són invisibles.

Vas començar només. Qui componen actualment l'equip de treball?

Ara tenim 120 alumnes i l'equip s'ha ampliat. Marta Iglesias és psicòloga i directora de teatre, com jo. Ana del Barri és l'encarregada de l'àrea de producció, i una vegada que creguem l'espectacle, més gent participa en la realització de tasques tècniques, escenogràfiques i de disseny.

Com aconseguiu el finançament?

Per a començar, les deu fundacions a les quals els oferim representacions teatrals paguen una quota anual. A més, rebem subvencions de l'Ajuntament de Banyoles, La Caixa, Escola de Psicòlegs i altres associacions. El nostre repte és continuar buscant finançament perquè l'economia no sigui un problema per a involucrar a qualsevol en el projecte.

Quin és el perfil de l'alumnat que participa en aquest?

Els perfils són molt variats: adults amb discapacitat, amb malaltia mental, amb autisme, nens amb deficiències neuromotoras i persones en lluita contra les addiccions, entre altres.

I quina és la seva necessitat més important?

Necessiten d'iniciatives que promoguin la seva llibertat. Però aquesta necessitat és genèrica, no sols per als que sofreixen la marginació, sinó per a la societat en general. Quan som nens no hi ha cap problema amb els espais per a jugar lliurement, però quan ens fem majors aquests espais desapareixen per complet. I són fonamentals per a la salut mental. Si valoréssim la diferència, la cultura s'enriquiria enormement, i l'art és un excel·lent recurs per a això.

És difícil aixecar un projecte que conjumina art i teràpia?

La situació ha millorat molt en aquests deu anys, però tenim molta feina per davant. És difícil fer entendre a la societat i a les institucions que els projectes que conjuguen psicologia i art són imprescindibles. Estem fent una gran feina i la gent no s'adona. No hi ha responsabilitat i la lluita és contínua.

Duintasuna

“Psikologia ikasketak amaitu nituenean espetxeetan eta desintoxikazio zentroetan lan egiten nuen. Erraietan izan dut beti psikologia eta antzerkiarekiko interesa. Beraz, 2006an, Banyolaseko Udalari proposatu nion Escenaris Especials proiektua. Ideia zen espetxeetan zeudenei, autismoa zutenei eta alkoholismoaren kontra borrokatzen ari zirenei ikastaroak eskaintzea. Hamar urte hauetan lortu ditugun emaitzak sekulakoak izan dira. Erakunde publikoak ohartu egin behar dira gure lanak zenbateraino laguntzen dien bazterkerian dauden pertsona horiei duintasuna lortzen”.


T'interessa pel canal: Antzerkia
'Si fóssim ombres'
Aquí esmenti

Grup Itzal(iko)
bagina: Flores de Fang.
Actors: Els comentaristes seran Araitz Katarain, Janire Arrizabalaga i Izaro Bilbao.
Adreça: IRAITZ Lizarraga.
Quan: 2 de febrer.
On: Saló Sutegi d'Usurbil.

-------------------------------------------------------
 
Bertsoa... [+]







Muturrekoa, muturreraino eramanda

2025-02-03 | Euskal Irratiak
Antton Luku
“Egiazko urtats da inauterien momentua”

Duela hemeretzi urte berpiztu zen libertimenduen usadioa Donibane Garazin. Antton Lukuk abiatu zuen mugimendu hori, eta bi hamarkadetan, Ipar Euskal Herriko herri desberdinetara ez ezik, Hegoaldera ere hedatu da.


Obra de teatre 'Arizona'
Extrema portada fins a l'extrem

Arizona
Actors: Aitziber Garmendia i Jon Plazaola.
QUAN: 26 de gener.
ON: Casa de Cultura de Berriz. en la plaça.

-------------------------------------------

Margaret (Aitziber Garmendia) i George (Jon Plazaola) han partit d'Idaho per a intentar salvar la frontera que... [+]




Sense clau de maternitat

Companyia
AMAK: Txalo teatroa.
Creat per:Elena Díaz.
Adreça:Begoña Bilbao.
Actors: Finalment, Ibon Gaztañazpi donarà compte dels detalls d'Intza Alkain, Tania Fornieles, Oihana Maritorena i IRAITZ Lizarraga.
Quan: 10 de gener.
On: Auditori Itsas Etxea... [+]








2025-01-14 | Euskal Irratiak
Urteko lehen maskarada eskaini dute Altzai-Lakarriko gazteek

Basabürüako ibar eskuineko gazteek lehen maskarada arrakastatsua eman dute igandean, Lakarrin.


Antton Luku: Libertimendua, erro eta aldaketen artean
MULTIMEDIA - solasaldia

Souvenir, komeria estralurtarra
MULTIMEDIA - Antzezlana

2024-12-21 | Horman Poster
Antigone edo Ezetzaren beharra
MULTIMEDIA - Antzezlana

"Els teatres de plaça han passat de ser una eina social a convertir-se en un producte cultural"
Peio Berterriz acaba de presentar el seu sòlid treball de Fi de Màster. Format i experimentat en teatre durant anys, hem parlat amb ell sobre l'origen dels teatres de plaça i les seves funcions en l'actualitat, amb l'excusa d'una recerca basada en la Cavalcada de Lekorne.

Amb globus violeta

Per:
Mirari Martiarena i Idoia Torrealdai.
Quan: 6 de desembre.
On: En el centre cultural Sant Agustí de Durango.

------------------------------------------------------

La quarta paret es trenca i s'interpel·la directament, dempeus i sense por. ZtandaP és una manera de... [+]




Amb globus violeta

Per:
Mirari Martiarena i Idoia Torrealdai.
Quan: 6 de desembre.
On: En el centre cultural Sant Agustí de Durango.

-------------------------------------------------

La quarta paret es trenca i s'interpel·la directament, dempeus i sense por. ZtandaP és una manera de comptar... [+]




Pel munt de la cortesia, Kittof havia passat per allí.

Estem en un caos. Això ens ho han dit els mitjans francesos, que el Parlament ha fet caure al govern el 4 de desembre. El temor que el caos polític, institucional, social, econòmic ens rapti en l'horda de l'infern a tots ens ve a les venes. En quina comèdia jugarem! En quina... [+]


2024-12-17 | dantzan.eus
Arts escèniques, arts de baix prestigi i alta precarietat

Eguneraketa berriak daude