Què és el teosinte i per què és tan perillós estendre-ho?
És un salvatge avantpassat del blat de moro. El seu origen està a Mèxic i Centreamèrica, on encara és habitual créixer en els blat de moro. En l'Estat espanyol, no obstant això, en 2009 diversos agricultors aragonesos van detectar una planta similar a la del blat de moro en els seus artasoros. En 2014, els governs d'Aragó i Catalunya van confirmar que es tractava d'un teosinte. A diferència de Mèxic, el teosint ha causat importants danys econòmics en totes dues comunitats. No sabem per què, però el teosinté s'està expandint molt ràpidament en els artasoros, la qual cosa ha propiciat la hibridació entre les dues espècies. Com a conseqüència, la producció s'ha reduït dràsticament en diverses comarques. Afortunadament, la hibridació es dona principalment de la teosina al blat de moro, i no al revés, és a dir, la majoria de les plantes encara són fèrtils. A més, fins al moment no s'ha donat cap mescla amb el blat de moro transgènic. La confusió d'una de les nostres plantes endèmiques amb gens transgènics i la pèrdua de control sobre aquesta planta seria un problema molt greu.
Quins poden ser les conseqüències d'aquesta hibridació per al cultiu?
Fins ara només s'ha produït una mescla de dues plantes. Però aquestes plantes barrejades poden ser un pont per a la hibridació amb el teosinteare. És a dir, pot contagiar artágoras i transgènics. El blat de moro transgènic d'Aragó i Catalunya s'ha creat per a ser insecticida. Si es confon amb el teosín, la planta invasora que s'estén incontroladament podria ser reforçada. Creiem que el teosinte no s'ha barrejat amb el blat de moro transgènic, però no s'ha realitzat un estudi seriós.
Atès que els teosintes tenen el seu origen a Amèrica, com ha arribat a l'altre costat de l'Atlàntic?
La veritat és que no ho sabem. Molt poc s'ha investigat sobre el teosinté, ni tan sols sabem si el d'aquí pertany a la família de Nicaragua, Guatemala o Mèxic. Hi ha diverses teories. Alguns diuen que va arribar a través d'un ram de llavors. Diversos pagesos ens han confessat que en els camps d'una empresa de llavors van trobar teosintea. De ser així, s'hauria tractat d'una imprudència greu, ja que hauria contribuït a la propagació de l'espècie invasora. No obstant això, les empreses sempre ho han negat i no hi ha manera de demostrar-ho.
Saps quina és la situació a Navarra?
Quant a Narro, predomina la ignorància sobre el teosinte. L'Associació de Productors de Llavors de Blat de moro d'Espanya va publicar un comunicat en el qual assegurava que el teosinte s'estava estenent a Navarra. A més, nosaltres no hem rebut més informació. A diferència d'Aragó i Catalunya, el Govern foral de Navarra no ha fet cap seguiment d'aquest arbust, nosaltres almenys no l'hem trobat. Es desconeix la zona en la qual ha aparegut i el nombre d'hectàrees afectades. El Govern de Navarra és l'encarregat d'informar els agricultors del teosinté, perquè ells prenguin mesures per a evitar la dispersió de la planta. Sense la intervenció del Govern difícilment es pot detenir l'expansió. El Govern d'Aragó ha decidit prohibir per tres anys la plantació de blat de moro en els camps afectats pel teosinte.
El teosinte va aparèixer en 2009. Per què els poders públics i els productors han trigat tant a donar a conèixer el plagi?
Quan és jove, és bastant difícil identificar el teosinte. Al principi es creia que era un sorgo. Com el teosinte és una planta d'Amèrica, els productors no esperaven la seva presència aquí. En qualsevol cas, és la pregunta a la qual haurien de respondre.
Creu que existeix risc de propagació incontrolada del teosinté?
L'espècie que ha aparegut en la península ibèrica és totalment invasiva. És una planta molt fèrtil des del punt de vista biològic, que produeix llavors dures i té la capacitat d'adaptar-se a més d'una mena d'ecosistema. L'agricultura intensiva actual, a més, no ajuda. El monocultiu i el paradís de les plantes agrícoles invasores sense rotació. L'eficàcia del control del teosinte dependrà de les mesures que es vagin a adoptar.
Ha citat la prohibició de la plantació de blat de moro en diverses zones d'Aragó. Quines altres mesures es poden prendre?
Algunes de les mesures proposades fins al moment tenen a veure amb els plaguicides. Però els pesticides no són la solució més adequada, en primer lloc, per les conseqüències que per a la salut de les persones pot tenir el seu ús en els artasoros. D'altra banda, sabem que les plantes invasores poden desenvolupar resistència als herbicides. El seguiment dels camps és fonamental. Si s'identifiqués el teosinte en les primeres fases, la seva difusió seria més fàcilment limitada. La promoció d'ecosistemes heterogenis, és a dir, la plantació de diferents cultius, també reduiria les condicions de reproducció del teosinto. La cura de tractors i màquines també és important. Els agricultors i ramaders comparteixen amb freqüència les màquines, de manera que les llavors es dispersen d'un camp a un altre. És imprescindible, per tant, la participació de les institucions i els agricultors per a poder controlar el teosinté.
“Kataluniako Unibertsitate Zentralean doktore eta ikertzailea naiz, Vic-eko campusean. Ekonomia ekologikoa eta ingurumen-gatazkak ditut aztergai eta elikadura burujabetzan sinisten dut, garapen sozial eta ekonomikorako bide gisa. 2005etik transgenikoen inpaktu sozioekonomiko eta etikoak ikertzen jardun dut. Besteak beste Argentinan eta Uruguain izan naiz ondorioak zeintzuk diren ezagutzeko. Azken bi urteak teosintearen ikerkuntzan murgilduta eman ditut, hainbat laborariren abisuari jarraiki”.
Galdera da ea edozein zibilizaziok gupidarik gabeko gerra egin dezakeen bizitzaren aurka, bere burua suntsitu gabe eta zibilizatua deitzeko eskubidea galdu gabe”. 1
Sei hamarkada igaro dira Rachel Carsonek bere Silent Spring (Udaberri isila) liburu bikaina idatzi... [+]
Historia luzeko soka du izokinak Euskal Herrian. Istorio ugari sortu ditu, hasi Historiaurretik eta egun arte. Haren arrantzak garrantzia sozio-ekonomiko handia izan du, eta hala sortu ziren hura erregulatzeko arauak. Atzetik etorri ziren gero, ordea, arau-hausteak, herritarren... [+]
Ionan Marigomez Allende (Erandio, 1961) biologoa da lanbidez eta bokazioz. Bera izan zen EHUren Plentziako Itsas Estazioaren sustatzaile nagusia, eta bera da bertako zuzendaria 2013an sortu zenetik. Bulegoan hartu gaitu, atzealdean Gorlizko badia ageri dela, eta hantxe jardun... [+]
1891n nekazari batek Gwion estiloko hainbat labar pintura aurkitu zituen Kimberlyn (Australia).
Europako hegaztien kopurua nabarmen jaitsi da azken 30 urteetan, Alemaniako Gobernuak jakinarazi eta Der Spiegelek jaso duenez. Europar Batasuneko landa eremuetan espezie ugaltzaileen %57 desagertu da.