A la fi de juliol es recordarà el centenari de l'assassinat d'un dels màxims representants de la literatura en gal·lès. Ellis Humprey Evans, sobrenomenat Hedd Wyn, va trobar la mort en el fang de Flandes durant la Primera Guerra Mundial. En els seus poemes va escriure sobre la seva terra natal i sobre la pau, però inevitablement va morir lluny de la seva casa i en plena guerra. Unes setmanes més tard, un poema enviat des de les trinxeres va guanyar el concurs més famós de Gal·les.

La granja anomenada Yr Ysgwrn va ser testimoni silenciós de la tràgica història d'Hedd Wyn. Aquesta casa solitària es troba prop de la població de Trawsfynydd, en els vessants de les abruptes muntanyes del nord de Gal·les. Allí va viure Ellis Humprey Evans des que era un nen fins que va haver d'anar a la guerra. Va créixer i es va educar en un ambient rural, en una societat tradicional que vivia en un ambient exclusivament gàl·lic. La seva poesia gira, sobretot, entorn de la seva terra natal i els seus conciutadans. Es va endinsar en la tradició dels bàrbars que ha passat segles als pobles cèltics, i seguint el suggeriment d'un altre bard, va adoptar el sobrenom d'Hedd Wyn. Significa pau beneïda o pau blanca.

Era, en efecte, un gran pacifista en Hedd Wy. “Era cristià i, encara que en sentit estricte no era una consciència pertorbadora, no volia prendre les armes ni matar a ningú més”, diu Naomi Jones. Jones és el cap d'educació i comunicació de l'Autoritat del Parc Natural Eryri, encarregada de salvaguardar el patrimoni de l'escriptor i de la finca Yr Ysgwrn.

Amb la lectura dels grans poetes d'Anglaterra i Gal·les va enriquir el seu estil el jove Hedd Wyn, que va escriure el seu primer poema als onze anys. Segons Naomi Jones, Hedd Wyn era un autor romàntic que utilitzava amb freqüència imatges de la naturalesa. Va ser premiat en diversos concursos literaris, anomenats Eisteddfod. Aquest tipus de trobades s'organitzen des de l'Edat mitjana i constitueixen una de les principals característiques de la llengua i la cultura gal·lesa. De totes maneres, el gran Eisteddfod, la seva pomposa cita anual, no havia guanyat encara quan va arribar el tràgic estiu de 1917.

El treball de caseriu i la poesia eren els eixos de la vida d'Hedd Wyn, fins que l'anomenada a la Gran Guerra li va arribar a la porta. Havia anat a les interminables fosses de Flandes, en aquell juliol, plujós i fosc, de fa cent anys. Només faltaven unes poques setmanes per al concurs literari de 1917 i va enviar al concurs el poema escrit en el front Yr Arwr (L'heroi). “És un poema que reclama la pau en la terra”, ha explicat Naomi Jones. En el matí del 31 de juliol, primer dia de la batalla de Pilckem Ridge, una bala li va aconseguir de ple en l'estómac. Tenia 30 anys.

Abans del desafortunat final de la guerra a un dels més grans escriptors gal·lesos, el 6 de setembre es va celebrar a la ciutat anglesa de Birkehnead la Gran Eisteddfod. Acostumen regalar a l'autor del millor poema de la competició una cadira de fusta tallada, i en aquesta ocasió també tenien preparada la bella cadira que va fer el mestre flamenc d'Eugeen Vanflete. El president del jurat va anunciar que el guanyador era Hedd Wyn, però el Gran Druida del festival va explicar als assistents que l'escriptor havia estat assassinat en la guerra sis setmanes abans. L'escó del guanyador es va cobrir amb una tela negra i des de llavors se'l coneix com I Gadair Ddu, és a dir, la Silla Negra.

La cadira va ser traslladada a la granja de Yr Ysgwrn, on encara es troba actualment. “Aviat la gent va començar a venir per tots els racons de Gal·les, fins i tot per fora, a veure la cadira i a donar el condol a la família”, explica Naomi Jones. “La Silla Negra es va convertir en símbol, no sols d'Hedd Wyn, sinó dels 40.000 gal·lesos que van morir en la Primera Guerra Mundial, aquella cadira buida és un record de les cadires buides que van quedar en moltes cases de Gal·les”.

A més de Yr Arwr, guanyador de la Gran Eisteddfod, Hedd Wyn va publicar molts altres poemes memorables. Encara que també es desembolicava bé en anglès, gairebé sempre va escriure en gal·lès, ja que era l'idioma de la seva casa. Per això, la mort del poeta va deixar un gran buit cultural, ja que era l'escriptor més important de principis del segle XX a Gal·les. Si no ho haguessin matat tan jove, qui sap fins a on hagués arribat.

Lauaxeta de Gal·les

En aquest sentit, l'absència d'Hedd Wyn recorda a l'ocorregut vint anys després en Hego Euskal Herria. La guerra de 1936 va apagar el renaixement de la literatura i la llengua basques, la cultura va ser una de les víctimes de la guerra tant a Gal·les com a Euskal Herria. Les rutes d'Hedd Wyn i Lauaxeta tenen una gran semblança.

Criats en un ambient rural, Ellis Humphrey Evans i Estepan Urkiaga van escriure a la naturalesa i a la seva terra natal en un estil de vida tradicional i idealitzat. Els dos van conèixer profundament la literatura estrangera, però van optar per escriure en gallec i en basc. El fet que anessin cristians creients és evident en les poesies d'Hedd Wyn i Lauaxeta. Els va tocar l'època de la guerra i van ser assassinats a una edat semblant, sent encara joves. El programa recordarà el centenari de la mort d'Hedd Wyn el mateix any en què es commemora el 80 aniversari de l'afusellament de Lauaxeta. Es pot dir que Hedd Wyn és el Lauaxeta de Gal·les o, potser, Lauaxeta és l'Hedd Wyn del País Basc.

Cent anys després, Hedd Wyn és un dels grans mites de la literatura i la llengua gal·lesa. Gerald Williams, nebot del poeta, viu en la granja de Yr Ysgwrn i, com van fer els seus avantpassats, dona la benvinguda a tots els visitants. No va conèixer al seu oncle, però coneix totes les anècdotes sobre Hedd Wyn i la Silla Negra. “A casa li cridaven Ellis i encara que era famosa en tot Gal·les, els seus pares li donaven el mateix tracte que els seus altres fills”, ens compta Williams. “La poesia era la seva passió, fins a tarda escrivia”.

L'autoritat del Parc Natural Eryri, que va comprar Yr Ysgwrn en 2012, ha renovat completament la seva propietat per a continuar transmetent el llegat d'Hedd Wyn de generació en generació. La peça més valuosa d'aquesta casa que compta amb la protecció legal del patrimoni protegit és la Silla Negra, també acuradament restaurada. Gerald Williams se sent “orgullós” de poder informar els visitants sobre el seu oncle. “Els meus avis, els pares d'Hedd Wyn, sempre acollien amb alegria a la gent i jo també gaudeixo, sobretot quan sento la curiositat dels joves”. A més de contar les anècdotes del seu oncle, Williams dona un missatge clar a les generacions joves: “En Yr Ysgwrn veuen que la guerra és devastadora i espero que això els generi ganes de construir un món millor”.