85 de juny. El Congrés ha deixat fora de la llista d'energies renovables la incineració de residus, que reuneix alcaldes d'ajuntaments de més de 30.000 habitants, procedents dels Estats Units.

Quan Donald Trump ha posat en marxa la via de tallar les mesures establertes en l'època de Barack Obama en favor de les energies renovables, l'associació d'alcaldes d'EE. El lobby de les plantes d'incineració ha estat una de les entitats que ha intentat trencar l'acord entre els alcaldes, ja que els ajuntaments no consideren renovable la incineració de residus, segons Huffington Post.

Els ecologistes estan contents i també els grups que s'oposen a la incineradora. Mary Booth, de Solidaritat per la Transparència de la Política PFPI, ha dit: “Les incineradores han de cremar plàstics i altres materials contaminants per a produir energia i contaminen més per megavats hora que les centrals de carbó. La incineració és una tecnologia bruta i no val la pena que la prenguin com a energia renovable”. Però és per això que els alcaldes de les grans ciutats s'han enfrontat al lobby? Segurament també ha tingut a veure la mala experiència que han tingut amb els comptes de les incineradores. Són diversos els municipis que en les últimes dècades han estat devastats per la incineració de residus. S'esmenten principalment Harrisburg i Detroit.

La capital de Pennsilvània, Harrisburg (50.000 habitants), és mundialment coneguda per l'accident de la central nuclear de Three Mile Island, en 1979. Aquest accident, que va posar en dubte la seguretat de l'energia atòmica, va obrir les portes a Jack Lemon i Síndrome de la Xina, de Jane Fonda, va provocar un terratrèmol en el món. Va passar molt més desapercebut el terratrèmol de 2011, que va trastocar la ciutat: a l'octubre l'alcalde va declarar fallida per a demanar l'ajuda dels jutges per a mantenir els deutes municipals i la pressió dels creditors.

Posada en marxa en 1972, si la primera incineradora dels EUA anava a costar al principi 15 milions de dòlars, aviat es va encarir fins als gairebé 100 milions de despeses. Necessitava una restauració per a l'any 2000, si les autoritats de Washington no volien que es tanqués per la contaminació. L'Ajuntament tenia un greu problema, la incineradora havia de fer front als deutes de 100 milions acumulades durant anys i, al mateix temps, recol·lectar els diners necessaris per a rehabilitar la planta.

Per a la felicitat de l'alcalde, Stephen Reed, segons creia, es va trobar amb la petita companyia Barlow Projects que volia fer negoci en la incineració. Pensant que el seu projecte anava a ser la solució a tots els problemes, en 2003 es va habilitar un nou crèdit per import de 125 milions. Però el contractista no aconseguia completar el treball i en 2007 l'ajuntament va cedir l'explotació de la incineradora a la gegant Covanta, que posseeix incineradores a tot el món. Préstec de 60 milions de dòlars més en 2007. marxen…

Va perdre l'alcaldia en 2009 després que Stephen Reed es fes amb el control d'Harrisburg durant 30 anys. En 2012, després de realitzar una auditoria municipal per encàrrec del tribunal, els perits van concloure que Reed va endeutar el municipi molt més del que permet la llei. En 2013, el nou consistori va haver d'aprovar un paquet de mesures per a gestionar el fallida imposat per les autoritats de Washington, entre elles vendre la incineradora, augmentar els impostos als ciutadans i vendre els seus béns municipals.

Una gran incineració

Des de l'alcaldia als tribunals, en 2015 el fiscal va decidir que la incineradora era el principal problema en l'escàndol d'Harrisburg i va demanar processar a l'ex alcalde per robatori, corrupció i eliminació de proves. El jutge va considerar caducats alguns dels delictes, però no els de robatori de diners públics, i va condemnar en 2017 a Stephen Reed a dos anys de presó per malversació.

Detroit és una altra de les ciutats que la incineradora ha portat al desastre. ARGIA compte les desgràcies de Detroit, el Detroit recollit per la indústria automobilística als cels de la prosperitat, ha caigut fins a l'abisme de la pobresa i la misèria. No és tan conegut que un dels problemes que van portar a la fallida fos la seva incineradora.

Quan es va construir en 1986, el gran forn hauria de ser una de les claus per a la regeneració de Detroit, ja que llavors es considerava una tecnologia capdavantera, que havia d'atreure a moltes noves empreses en la resta. Els activistes de l'associació ecologista Evergreen no van aconseguir frenar amb les seves protestes una de les majors incineradores del món.

Aviat es va veure que l'energia neta era falsa. Primer, la pudor, que, com al principi, encara avui és font de moltes queixes, que també han estat narrades per periòdics com The Guardian . Però a més de la mala olor que irrita a la població, és també font d'una greu contaminació: òxid de nitrogen, diòxid sulfúric, monòxid de carboni, plom... La incineradora es va convertir en un dels principals contaminants de l'estat de Michigan. Es van difondre notícies de malalties que es multiplicaven entre la població i sobretot entre els nens. L'Agència de Protecció Ambiental de Michigan ha obert expedients a la companyia Detroit Renewable Energy, especialitzada en protecció mediambiental.

Pel fet que l'eufemisme és la indústria més contaminant, les filials de la companyia es diuen Detroit Thermal, Detroit Renewale Power, Detroit Renewable Cooling... Tots ells formen part de la companyia Atles hòldings, que s'ha distribuït per tot el món. Reivindica sense complexos que el seu negoci és invertir en empreses en fallida.

Però a més del contagi, la incineradora es va convertir en el forat financer invisible de l'ajuntament de Detroit. Mai ha generat els beneficis promesos, ni al principi ni al final.Poc després de la seva obertura, en 1991, l'Ajuntament va haver de vendre el seu deute a inversors privats, però a pesar que ja no era municipal, la ciutadania va haver de continuar pagant bons del seu deute. En total, segons els càlculs de l'associació Detroit Zero Waste, els ciutadans de Detroit han pagat 1.200 milions de dòlars.

Un dels problemes de la incineradora de Detroit és que és massa gran. Per això, Detroit ha de cremar les escombraries que ha portat d'altres ciutats per a poder continuar funcionant. En els últims anys de vida del deute –els pagaments es van acabar en 2009–, els que portaven residus de l'exterior pagaven 13 dòlars per tona, però el dels ciutadans de Detroit s'obtenia a 150 dòlars per tona.

No és d'estranyar que l'associació d'alcaldes estatunidencs no hagi aprovat la incineració entre les energies renovables. Han après bé els deutes que té Bizkaia i els abismes als quals Guipúscoa acaba d'arribar.