Reivindicació de la sobirania alimentària en el Parlament de Navarresa
El passat 13 de juny va finalitzar en el Parlament de Navarra el procés “Governança local i transformadora amb les claus de la sobirania alimentària i la igualtat de gènere” iniciat per Mugarik Gabe Nafarroa, Mundubat i la Fundació IPES. Durant sis mesos s'han celebrat sessions en les cinc merindades del país: dones productores, membres d'institucions i agents de moviments socials han reflexionat i debatut sobre l'agricultura i les polítiques alimentàries del país. En aquesta última sessió de juny, els productors locals han portat al parlament les seves conclusions i peticions.
Altaveu de les dones productores
Esther Montero va presentar en el Parlament el document Dones productores i sobirania alimentària a Navarra, elaborat amb el realitzat en les sessions de merindades.
A continuació va prendre la paraula Gotzone Sestao en representació de les dones productores. El productor va criticar la falta de reconeixement del seu treball per part de la societat i de l'administració, i va denunciar que l'administració, en moltes ocasions, més que ajudar, dificulta la seva situació: a través de complexes burocràcies i convertint-se en dependents de subvencions, han asfixiat a petits agricultors i agricultores, i molts d'ells s'han vist obligats a abandonar la seva professió: “Som dependents d'un model productiu neoliberal i patriarcal que expulsa a la gent del camp i exclou a les dones”. Les dones productores van demandar directament a les institucions: que aposti per la sobirania alimentària i per un model agrícola sostenible social, ecològic i econòmicament. Es van emportar propostes concretes per a posar-ho en marxa, dividides en sis punts: llavors, terra, subvencions públiques, venda directa i comercialització en circuit curt, educació i serveis públics.
Altres models de governança
En la segona part del programa, representants de cada zona van presentar diversos projectes en marxa entorn de les polítiques de governança alimentària, mostrant la seva voluntat de canviar les coses.
Duela lau urte abiatu zuten Azpeitian Enkarguk proiektua, Udalaren, Urkome Landa Garapen Elkartearen eta Azpeitiako eta Gipuzkoako merkatari txikien elkarteen artean. “Orain proiektua bigarren fasera eraman dugu, eta Azkoitian sortu dugu antzeko egitasmoa, bere izenarekin:... [+]
Donostiako Amara auzoko Izko ileapaindegi ekologikoak 40 urte bete berri ditu. Familia-enpresa txikia da, eta hasieratik izan zuten sortzaileek ile-apainketan erabiltzen ziren produktuekiko kezka. “Erabiltzaileen azalarentzat oso bortzitzak dira produktu gehienak, baina... [+]
Ubidekoak (Bizkaia) dira Imanol Iturriotz eta Aritz Bengoa gazteak. “Lagunak gara txikitatik, eta beti izan dugu buruan abeltzaintza proiektu bat martxan jartzeko ideia”, azaldu du Iturriotzek. Nekazaritzari lotutako ikasketak izan ez arren, baserri munduarekin eta... [+]
Iruñean bizi ziren Iñaki Zoko Lamarka eta Andoni Arizkuren Eseberri gazteak, baina familiaren herriarekin, Otsagabiarekin, lotura estua zuten biek betidanik. “Lehen, asteburuetan eta udan etortzen ginen eta duela urte batzuk bizitzera etorri ginen”, dio... [+]
Gipuzkoako hamaika txokotatik gerturatutako hamarka lagun elkartu ziren otsailaren 23an Amillubiko lehen auzo(p)lanera. Biolur elkarteak bultzatutako proiektu kolektiboa da Amillubi, agroekologian sakontzeko eta Gipuzkoako etorkizuneko elikadura erronkei heltzeko asmoz Zestoako... [+]
Emakume bakoitzaren errelatotik abiatuta, lurrari eta elikadurari buruzko jakituria kolektibizatu eta sukaldeko iruditegia irauli nahi ditu Ziminttere proiektuak, mahai baten bueltan, sukaldean bertan eta elikagaiak eskutan darabiltzaten bitartean.
