En Purialdia hi ha també una nova manera de mirar al bosc. Es diu “bosc comestible” una nova visió de l'agricultura que s'està expandint en els últims anys. Gairebé fins ahir el bosc ha estat la base del nostre mode de vida. Hem obtingut energia (fusta, branca, carbó, llard...), aigua, fusta per a materials, plantes i creences per a mantenir els ritus i l'espiritualitat, submateria per a les invencions (zarba, garo, orbel...), pastures i farratges per al bestiar, medicines (herba, arrels...) i aliments per a nosaltres (bolets, plantes, animals, fruits...).

En aquest ús de la producció d'aliments, una bona part de la gent està pensant a crear un bosc que generi gran quantitat d'aliments en el futur. Com dissenyar, crear i mantenir els boscos comestibles? Dues condicions: on viurà aquest bosc i què volem recollir després. En funció d'ells es realitzen les adaptacions i plantacions. De fet, hi ha molt a conrear. Per a començar, es tracta d'arbres i arbres: arbres fruiters coneguts, però també desconeguts o abandonats: l'otsolizar, el gurbea, el basagurbea, l'hostazuru, l'arboç, el ratpenat, el maaltza; roures que donen glans, arboços, alzines, sureres, etc.; pins que donen pinyons, hi hagi... Els arbustos també són molt pròspers donants: esbarzerar, endalaharra, nabiu, gerd, esquirol, aranya, llorer...

A més de creador d'aliments, crec que serà el creador del bosc qui pensi en altres usos: oci, didàctica, etnobotánica, paisatge cultural...