No, desgraciadament no ha estat notícia que l'actual Diputació Foral de Guipúscoa ha culminat el pla de normalització 2013-2017 que regula l'ús del basc. Tant de bo fos així! La notícia ha estat donada pel Tribunal Superior de Justícia del País Basc, que ha dictaminat en contra del pla que elaborem en l'anterior legislatura. S'ha materialitzat la venjança del cavaller Urkixo, de l'Estat espanyol. No podia emportar-se el somni fet realitat que va començar en 2011 i que es va prolongar fins a maig de 2015. Va començar en contra dels ajuntaments de Guipúscoa, per a acabar amb el seu excel·lent esforç coordinat (criteris lingüístics de contractació pública, gratuïtat de l'euskaldunización d'adults, comunicació euskaldun…). La Diputació estava en el punt de mira, creient que era el cap d'aquella insurrecció euskaltzale, però no va poder. En la Diputació, practiquem la nostra nova política lingüística sense modificar la norma anterior, i al final de la legislatura aprovem la decisió que recollís aquesta política. Mentrestant, el frustrat campió esperava amb ràbia.

Vam fer l'elecció i determinació de viure en basca en la pràctica que va donar prioritat al basc. Per a això teníem raons tècniques (i les tenim), ja que en tractar-se de dos idiomes oficials, cal triar quin primer i quin després. A més, també teníem raons sociolingüístiques (i les tenim), ja que Guipúscoa és un territori euskaldun. Desenvolupar una pràctica lingüística que respongui adequadament a la realitat euskaldun de l'organització, afavorint l'elecció lingüística dels euskaldunes i garantint l'elecció del castellà. I teníem raons polítiques (i les tenim) perquè l'objectiu principal dels abertzales és reeuskaldunizar Euskal Herria, i per a això cal establir polítiques d'equitat en favor del basc, “perquè tractar als que estan en diferents situacions no és igualtat, és injustícia” (Ekolingua).

Els resultats van ser sonors i evidents: en les compareixences i esdeveniments de la institució dominó el basc, es va posar en marxa la traducció simultània, es van incorporar els alumnes als euskaltegis, el telèfon de les assessories lingüístiques va sacsejar moltes empreses, etc.

Ara què? Perquè, viure en basc ens ho venen com un capritx, com si fos una cosa dels bascos i solo dels bascos. A més, són els governants de la Diputació els que pensen que és massa demanar basca per a les obres públiques, i per a oposar-se al pla de basc dels guipuscoans, s'han utilitzat els X euros de l'Estat. El Teleberri no t'ho explicarà, però estan augmentant i accelerant els passos contraris a la nostra capacitat i voluntat de governar-nos a nosaltres mateixos. Quant guanyaríem si ens separéssim d'Espanya!