Vull ser lliure, no valent
- La sèrie The Handmaid’s Tali, basada en la novel·la de l'escriptora Margaret Atwood, ens situa en un futur distòpic. S'ha instaurat una espècie de dictadura fonamentalista i les dones joves s'han vist obligades a viure com a amigues per a “donar” fills al seu senyor. Després de la mort del president dels Estats Units i de la majoria dels congressistes, s'ha instaurat un règim teocràtic, un sistema polític en el qual els líders polítics i religiosos coincideixen i on la religió influeix decisivament en la política governamental.
A partir d'aquí, els Estats Units seran reconeguts com la “República Gilead”. En aquesta nova societat han desaparegut la majoria dels valors moderns. A causa d'un greu problema de fertilitat que s'ha estès en Gilead, les dones seran relegades al segon pla, es convertiran en objectes buits i només els seus ovaris seran considerats útils.
El protagonista d'aquesta història fosca i dura que beu en directe de relats tan extraordinaris com Black Mirror i sobretot com Children of men és June, una excel·lent actriu Elissabet Moss, que espero que sigui present en totes les nominacions de l'any. Abans d'aquest aixecament purità treballava en una editorial i en la fase inicial de la dictadura va perdre a tota la seva família. Viu conservant els records de la seva vida anterior, encara que sap que la possibilitat de tornar a trobar als seus familiars és molt escassa. Però és l'únic suport que manté ferm a June, la designada Offred. Això i, de tant en tant, el coratge que intenta sortir del seu interior –encara que és el lema “vull ser lliure, no valent”–, que està pegat en el cervell de totes les dones de la sèrie, que viuen atrapades sota els capritxos dels seus “majors” en el fang repugnant d'una vida miserable i dura.
Malgrat el seu sorprenent argument, aquest no és l'aspecte més sòlid de la sèrie: El "com" és encara més dur
Encara que sembli mentida, aquest sorprenent argument no és el costat més fort –almenys no l'únic– d'aquesta sèrie, ja que és encara més dur d'explicar “com”. És tècnicament excel·lent, gairebé perfecte, diria jo. L'organització i estructura dels plans està feta amb total coherència. Es poden trobar grans composicions, carregades de simbolisme i de significat ocult, que semblen fetes per un pintor, com la que transmeten els raigs del sol, que penetren contínuament per les finestres.
A més, el que demostra des del principi és el control mil·limètric i molt precís del ritme. A través d'uns flashbacks intercalats de manera magnífica, mostra com era el món de June abans. A través de la veu en off de la protagonista i d'imatges violentes i plenes de sentiment, l'espectador es queda quiet. Com a contrapunt, gràcies a una selecció i muntatge de cançons molt eficaç, aconsegueix transmetre de manera espectacular el contrast entre el present i el passat. Amb la suma de tots aquests elements, The Handmaid’s Tali ens fa pujar en cada secció en una espècie de sentiment de les muntanyes russes. I per si no fos prou, també hem d'afegir un guió meravellós escrit amb mestratge. D'aquests que no es poden trobar fils lliures.
Ja sabeu, si enguany busqueu una nova sèrie, aquesta podria ser la millor elecció –i també la més dura, ull!–. A més, no teniu excuses, podeu veure els deu capítols a Euskal Herria a través d'HBO.
B. És un dels referents de la televisió que van marcar l'adolescència de A. Li agradaria a a ser un actor conegut com a B. Tots dos tenen una quadrilla d'amics que no surt del normal, però el que diferència és l'adolescència. B va viure un estrany, va participar en una... [+]
Gertatuko zitzaizuen: leku guztietan sekulakoa balitz bezala iragarri duten pelikula edo telesaila ikusi ondoren, frustrazio pixka batekin, “ez zen hainbesterako” esaten bukatu duzue. Eta azkenaldian inoiz baino gehiagotan gertatzen zaizue. Lasai, ez zaudete seko... [+]
