És molt el que han calcinat els incendis que s'han produït en la nit del 17 al 18 de juny a Portugal. 64 morts, 47 d'ells en la maleïda carretera de Pedrogão Gran, dos desapareguts, 204 ferits, quantiosos danys en desenes de pobles i barris petits, 45.000 hectàrees transformades en camps de cultiu i cendres de muntanya… El primer ministre Antonio Costa ha dit que ha estat la major tragèdia que Portugal ha conegut durant anys amb el foc. Com no ha estat el primer, no serà l'últim.

Mentre un sec llamp va encendre el bosc, els verds paratges que circumdaven Pedrogão no tenien cap defecte per als carrers que, com des de Lisboa, s'acostaven a buscar la pau des d'altres ciutats. Els 3.000 bombers i voluntaris que no han pogut dominar les flames s'han adonat que aquell paisatge bucòlic albergava un enemic, un eucaliptus que es crema com a paper, un arbre assassinat al qual tots declaren ara culpable de l'accident. Però no espontàniament.

Dins d'un any ningú s'acordarà i allí, igual que a Guipúscoa i Bizkaia, continuaran plantant pins i eucaliptus els muntis esbarzerars. Les actuals segurament s'apagaran com les alarmes que es van activar en 2003. L'estiu de 2003 també va ser especialment calorós, igual que a Euskal Herria, a Portugal. Els incendis també van ser terribles. Pocs anys després, en 2006, l'IFFN International Forest Fire News, butlletí de seguiment i recerca d'incendis a l'empara de l'Organització de les Nacions Unides, va llançar una alerta en un informe substanciós de 21 pàgines: “Les profundes arrels dels incendis en les muntanyes de Portugal 2003”.

En 2003, els portuguesos van perdre el 4,3% de la seva superfície cremada (els grecs el 4,6%, Espanya el 1,3%), la qual cosa va suposar un total de 160.000 hectàrees. Si enguany es trenca el rècord de l'hora, caldrà veure com s'abrasa quatre vegades el de juny.

Encara que Portugal es troba en la costa atlàntica, el país mediterrani és més climàtic, la qual cosa implica un major risc d'incendis.El canvi climàtic ha col·locat a més a Grècia com Espanya i, en general, tota la regió del Mediterrani entre els més afectats per l'escalfament global.

Si Portugal té 3,2 milions d'hectàrees entre boscos i matolls, té 1,7 milions d'hectàrees de pi i eucaliptus, més de la meitat dels boscos. De la resta, creix en 0,7 milions d'hectàrees sureres, utilitzats en la fabricació de suro històricament tan important en l'economia del país. Aquestes espècies han xocat entre si en les últimes dècades: a pesar que la surera dona una bona quantitat de diners, exigeix molta mà d'obra, mentre que els pins i eucaliptus interessen a la indústria paperera.

Des de la dècada de 1970, els incendis a Portugal han augmentat any rere any, coincidint amb els profunds canvis que s'han produït en l'agricultura. Els baserritarras han disminuït, els pobles s'han desallotjat i les cabanyes que abans netejaven els matolls i els boscos han desaparegut amb els pagesos. L'Administració ha tingut en compte els interessos dels propietaris de terres i de la indústria del paper a l'hora de reformar els terrenys abandonats, sense adaptar l'ordenació del territori a les necessitats de l'agricultura. En conseqüència, els plans de prevenció d'incendis no han tingut en compte als agricultors locals ni la importància de la diversitat d'espècies, i les autoritats han promogut les espècies arbòries més inflamables, els eucaliptus i els pins.

L'eucaliptus no va venir a peu

A la vista dels incendis de 2003, van escriure en l'informe de la IFFN: “El pi i l'eucaliptus tenen una gran importància per a l'economia forestal portuguesa, per això cal aplicar mesures dràstiques de prevenció d'incendis. Però en les zones no econòmicament rendibles cal evitar aquest tipus d'arbres, prioritzant en el seu lloc a aquells que millor resisteixen al foc i aporten millors beneficis paisatgístics com el medi ambient”.

El canvi, no obstant això, va ser penós. En 2013, deu anys després, la situació continuava igual o pitjor, tal com va mostrar Eco 123 en el seu article “Monchique and Eucaliptus in Portugal”. Cita el cas d'un petit poble com la situació de la majoria de les zones rurals.

En el municipi de Monchique (6.000 habitants), a Algarve (sud), el 76% de les muntanyes i boscos estan constituïts per eucaliptus. En els incendis de 2003 es va cremar el 80% de la superfície, moltes granges que s'han convertit en cendres, milers de ruscos, bestiar, sureres, fàbriques de suro... però en deu anys sempre la mateixa vegetació i paisatge.

Molts anys abans, en 1991, els incendis es van prolongar durant tota una setmana a les muntanyes de Monchique, i l'articulista confessa que la població té molta por al fet que torni a succeir. “La muntanya s'incendia una vegada i una altra i destrueix en flames les cabanyes de petits caserius i moltes vegades les cases. Per això, el pròxim incendi no és més que qüestió de temps”.

Quan en la dècada de 1960 els grans propietaris de terres van començar a conrear l'eucaliptus amb l'ajuda de la indústria i les autoritats, Monchique tenia gairebé 15.000 habitants. Amb l'èxode pagès s'han reduït a menys de la meitat.

En la zona on s'enforteix l'eucaliptus s'esvaeixen gairebé totes les plantes d'abans, avellaner, garrofer, gurbitz i surera. “I en un cercle viciós –han escrit en la crònica– els incendis reforcen encara més la capacitat d'invasió de l'arbre. Una vegada cremats per les flames, els eucaliptus tornen a brollar de les arrels i les llavors (...) Els eucaliptus han dominat com la pesta les extenses zones de Portugal i amb ells s'han multiplicat els incendis forestals. Els olis volàtils dels arbres són molt inflamables. Els danys produïts per aquests incendis es quantifiquen en milers de milions de pessetes, els danys ecològics són incalculables i les conseqüències socials, sanitàries i culturals no han estat tingudes en compte per les autoritats”.

No obstant això, l'eucaliptus no ha arribat a peu des d'Austràlia, com tampoc ha arribat pel seu compte des de la Xina un insecte que ha fet que les muntanyes de Navarra s'enrogeixin sense fulles. Els caps de les ferrerías de paper li van calcular els beneficis, excloent de la comptabilitat els costos dels danys col·laterals. Fins que no ha donat a conèixer les grans crisis de 2008 en la taula de debat. Cada vegada més incendis, més necessitat de bombers i equipaments... i al mateix temps, obligats per l'Estat a fer retallades dràstiques en els seus serveis públics, en moltes ocasions s'han trobat ciutadans locals abandonats enfront de la catàstrofe no natural.

Els desastres ocasionats per l'escalfament climàtic sobrepassen amb escreix els límits del sofriment i la devastació. Les administracions, per part seva, s'han vist obligades a deixar sense diners ni mitjans per a fer front als desnonaments. El pròxim incendi no serà més temperat.