El Govern de Navarra ha donat el vistiplau perquè 39.000 navarresos de 44 localitats de la zona no vascófona passin a la zona mixta. Entre ells es troben els 362 veïns de la localitat biscaïna d'Ancín, que té 35 habitants. La regidora de l'Ajuntament, Laura Etxeberria, ha explicat que al desembre de l'any passat van començar a discutir pobles que no compartien la Llei del Basc i van decidir presentar la moció per a entrar en la zona mixta com a “reivindicació ” perquè busquen l'oficialitat.

Etxeberria ha explicat que el canvi d'àmbit té com a objectiu la normalització del basc i la seva inserció en el municipi. Ha considerat imprescindible que els treballadors de l'Ajuntament coneguin el basc i que es realitzin avisos en totes dues llengües per als ciutadans. Però la llei no recull la necessitat de fer-ho. Reconeix el dret a dirigir-se a l'Administració en basca als habitants de la zona mixta, però no a ser atesos en basca. Els passos més importants queden, per tant, en mans de l'Ajuntament. La regidora considera que el canvi de camp impulsarà aquests passos i donarà una garantia institucional al basc: “Serà la palanca per a posar en marxa el treball realitzat fins ara”.

La iniciativa ha tingut un bon acolliment al poble. Tots els grups de la Corporació han coincidit en la proposta i han rebut el suport de la ciutadania. No obstant això, hi ha opinions en contra: al carrer han aparegut fulles de mà en contra de l'Ajuntament durant diversos dies. L'edil ha preferit deixar això de costat i quedar-se amb paraules d'agraïment de la ciutadania, i ha recordat que la Korrika d'enguany va passar per Ancín i va tenir un acolliment “terrible”.

Model D, impuls al basc i al poble

El canvi de zona no és l'única novetat en Ancín: el pròxim curs s'implantarà el model D a l'escola rural de la localitat. El centre està compost per 20 nens i nenes, ja que la majoria de les famílies traslladen als seus fills i filles al col·legi públic d'Estella. Precisament per aquest motiu, en 2012 es va haver de tancar l'escola rural d'un poble pròxim, a causa de la falta d'alumnes suficients. Antigament, davant l'amenaça, l'Ajuntament i l'escola es van posar a la feina perquè consideraven que el tancament del centre seria “contraproduent i trist” per al poble. Es van dirigir a totes les famílies per a preguntar-los què necessitaven per a quedar-se a l'escola rural i van respondre que volien el model D, el menjador i el servei de transport.

Van sol·licitar al Govern de Navarra que incorporés el model D a l'escola, i al principi es van negar, perquè el nombre de nens era massa petit, però l'han aconseguit amb insistència: En el curs 2017-2018 es convertirà en un centre escolar de la zona, hi haurà vuit nens en el model D, dotze en el model A i un en el model G, i s'establiran serveis de transport i menjador.

“Ha estat molt positiu per a Ancín i els pobles de voltant, perquè evitarem el tancament del centre, enfortirem el basc i donarem comoditat als habitants de la zona”, ha declarat Koldo Solchaga, director de l'escola d'Ancín.

Izaskun Pina i Núria Txasko, d'Otiñano i Mirafuentes, són dos veïns d'Ancín, i el pròxim curs portaran als seus fills a l'escola d'Ancín per a aprendre basca. Fins ara l'única opció que tenien era anar a Estella i per a això havien de fer un viatge d'una hora tots els dies. Agraeixen la comoditat que els brinda la innovació: “Ha estat una bona notícia poder portar als fills a una petita escola de camp, a més prop de casa. És trist deixar als nens petits en l'autobús tots els matins per a anar a un macro-col·legi”, ha declarat Txasko.

Quan van iniciar el procés d'introducció del model D van sorgir alguns dubtes en el centre, una d'elles era el que anava a passar amb els professors. Segons ha explicat el director Koldo Solchaga, ells el van veure clar des del principi: “Si haguéssim d'anar nosaltres per a treure l'escola avanci, no seríem un obstacle. Apostem pel model D i estàvem disposats a abandonar el nostre lloc de treball”. Finalment, quedaran els professors que estaven fins ara i s'incorporaran altres dos que s'encarregaran del model D. El fet que el centre sigui petit i que no hi hagi ikastoles en el municipi ha facilitat el procés.

Canvi de camp i model D alhora però independents

Etxeberria i Solchaga han explicat que el canvi de zona i la nova línia de l'escola han vingut "de la mà". No obstant això, la llei no recull totes dues coses alhora. En 2015, el Parlament de Navarra va reformar la Llei del Basc i des de llavors es pot implantar el model D en tots els municipis en els quals la demanda existeix, encara que siguin de zones no vascófonas, sempre que hi hagi més de vuit nens.

Solchaga explica que una iniciativa ha impulsat a l'altra: “L'Ajuntament volia fer els dos passos i ens ha donat un gran suport per a introduir el basc a l'escola”. En opinió d'Etxeberria, el començament d'oferir el model D és el pas més important que s'ha aconseguit en l'àmbit del basc. En les seves paraules, els assoliments d'Ancín han demostrat que la població de Navarra vol viure en basca i que es poden oferir les condicions per a això: “Amb l'aconseguit aquí queda clar que la zonificació no té sentit”.