“Aquí les ovelles? Tot! Saps quantes ovelles caminava?”, ens diu. “Venies a la muntanya cap a març-abril i a l'agost els donàvem al violí, al caseriu, per a reunir-te amb el carner” ha continuat. Joxe Luix Beasain Barberua va néixer entre ovelles i ha passat la major part de la seva vida en un ambient de gran ovella. L'avi és pastor, el pare pastor i ell també ha treballat com a pastor en el barri d'Ereñotzu d'Hernani, a la vall de l'Urumea. “Vaig tenir matolls. També vaques: Betizus!”.

No obstant això, la nostra conversa, sense abandonar el camí de les ovelles i els pseudo-betizos, ha entrat en una conversa llarga i desconeguda. Qui anava a pensar que avui estaríem parlant de sons, de sorolls i de música? Qui anava a pensar que avui serien les cendroses les que marcarien el ritme de la nostra conversa?

Esquellots amb “veu” i esquellots “lents”

Beasain guarda amb molta manyaga i afecte els esquellots que durant anys han utilitzat les seves ovelles i vaques. I sap molt bé el bé que sona tothom, quin cigró:“Això sona lleig, això està alentit”, ens va dir agitant un petit esquellot. Com la gola, les nostres orelles també han estat “esmorteïdes” i no han rebut el so tan lleig. Veient la nostra cara, Beasain ho ha entès tot: “Espera, espera. Mira això, mira. Això té un so categòric” ens ha dit mentre agafa un altre esquellot. Ho va agafar a la mà i ho va sacsejar d'un costat a un altre. "Sents? Aquest té un tiiiiinnn especial, aquest esquellot té una altra veu”.

Un so, una ovella

Beasain va comptar amb 95 ovelles i una tercera part d'elles, unes 30, tenien esquellots. A quina ovella es decidia segons “la forma o la manera de ser de l'ovella”. “Tenies les idees de cada pastor: aquesta ovella amb el musell corbat, que això era més petit…” el propi pastor decidia a qui posar-ho. Coneixia cada ovella, cada ovella, tal com era el seu nom, sabia a quina ovella corresponia el so de cada esquellot. “Veure-les o no veure-les, caminaves entre les escombraries o sota la popa i sabíem amb el so dels esquellots que ‘aquesta ovella és allí’”.

Perquè les fines orelles del pastor distingeixen molt bé a cadascun dels esquellots del seu ramat. “I encara els coneixeria”. Somrient a la pregunta de si coneixeria també els esquellots dels altres pastors que caminaven en la mateixa vall amb les seves ovelles, va respondre: "No els separaria! Em bastava sentir-ho!”. Recorda que Beasain encara va trobar esquellots en la zona d'Oiartzun. El seu pare era d'Oiartzun i li ho va ensenyar. El Pare va agitar la gola, va sentir el soroll i no va dubtar: “Això és d'una espècie de caseriu”. Mirem a Beasain. Ha comprès la pregunta que tenim dins: “I si li robes l'esquellot a un altre pastor, compte, eh? Si la poses a la teva ovella la reconeixerà de seguida!”, ha conclòs el relat.

Música en la muntanya

Sobre les muntanyes de la vall de les cartolas s'estenien els escassos espais sense boscos de llagostes, pasturatges, brucs i falgueres. La falsa ovella caminava per allí, sota el clatell, entre les plantes, com si volgués ocultar-se als ulls del pastor. Els abruptes vessants de la vall de l'Urumea no permetien al pastor moure's d'un costat a un altre. Però Beasain havia après bé el seu ofici. En una època elevada, Miguel Strogoff es va aixecar i es va quedar mirant la vall, immòbil, en el silenci. “Allí hi ha una ovella així, allí hi ha una espècie de vici, allí aquella altra…” i a poc a poc, els sons dels esquellots li deien on caminava cadascun. "Així eren les nostres funcions!", ens ha dit.

El so de l'esquellot no envia la mateixa ona a totes les oïdes. Per a molts dels ciutadans d'avui, que no és més que una font de soroll, per a molts pastors com Beasain el so d'esquellots és especial: “Aquesta era la nostra música!”. La música que any rere any s'ha anat apagant a les nostres muntanyes.

TIPUS D'ESQUELLOTS I ESQUELLOTS
- Xai o Trosset d'Esquellot o Gos Trencanous: Per al Xai.
- Pera d'ovella, quàdruple o tricorni: Per a ovelles.
- Sèmola d'ovella (forma circular): Per a ovelles.
- Matxet sever o brut: Es posava a l'ovella o al brut.
- Dunba petita: Per a ovelles.
- Eguada: Es posava a l'egua.
- Dunba: Es posava al brut. A pesar que era una mica gran per a l'ovella, a vegades se li posava per a marxar pel camí.

PARTS DE L'ESQUELLOT
- Garon: Per ell entra el cèrcol.
- Anella: Generalment estava fet de castanyes o de roure.
- Esquellot o esquellot: Fragment en xapa o llautó.
- Llengua: Normalment era la banya de vaques o el de bou. Els dies són de plàstic.