La sidra dels set països en el Sagarno Eguna d'Hendaia
El 17 de juny es va celebrar el Sagarno Eguna en Hendaia. Fa uns vint anys van començar a celebrar-ho, però després d'un parell d'anys de descans, l'associació Baleak ja va recuperar la iniciativa l'any passat.
En la festa d'aquest any hi ha hagut alguna novetat: El d'Hendaia ha estat, per primera vegada, el Sagarno Eguna de set països, tal com ha explicat Jesús Arzallus, membre de Baleak: “Ens trobem amb un veí de Zuberoa, l'alcalde d'Iruri, que estava elaborant sidra. Llavors vam veure que era possible fer el dia amb la sidra de set països”.
De fet, la tradició sidrera sempre s'ha relacionat amb Guipúscoa, en Lapurdi, l'associació Baleak s'ha emportat una sorpresa: Els productors de sidra casolana són més del que es creï, i han trobat a uns sis productors de sidra que es dediquen a això. També a la Baixa Navarra, des de l'arnotegi d'Irulegi i a iniciativa de la gent de la zona, s'està elaborant i venent sidra. “Hi ha tradició i hi ha ganes de desenvolupar l'activitat”, diu Baleak. Per tant, la sidra d'Ipar Euskal Herria té futur.
Una plaça plena de gent, una plaça de sidra
Baleak té el Sagardo Eguna, una de les iniciatives més reeixides de l'any. “Té ‘ganxo’, la sidra atreu a la gent i és un dia molt popular”, ha explicat Arzallus.
Enguany també es va organitzar un ampli programa: a partir de les cinc de la tarda, va haver-hi txalaparta, bertsolaris, esport rural, talos, i per descomptat, sidra. Al costat de cada sidrería, a més, diverses associacions d'Hendaia van oferir pinchos per a menjar. Els organitzadors han volgut impulsar la participació dels agents locals i fer més popular la iniciativa, implicant associacions culturals i esportives.
Els organitzadors s'han mostrat satisfets amb la resposta de la ciutadania davant la massacre. La plaça es va omplir de gent i durant la tarda es van repartir més de 800 gots. Les sidres dels set països d'Euskal Herria van ser benvingudes per a fer front a la calor. Es van quedar gairebé sense sidra…
Duela lau urte abiatu zuten Azpeitian Enkarguk proiektua, Udalaren, Urkome Landa Garapen Elkartearen eta Azpeitiako eta Gipuzkoako merkatari txikien elkarteen artean. “Orain proiektua bigarren fasera eraman dugu, eta Azkoitian sortu dugu antzeko egitasmoa, bere izenarekin:... [+]
Donostiako Amara auzoko Izko ileapaindegi ekologikoak 40 urte bete berri ditu. Familia-enpresa txikia da, eta hasieratik izan zuten sortzaileek ile-apainketan erabiltzen ziren produktuekiko kezka. “Erabiltzaileen azalarentzat oso bortzitzak dira produktu gehienak, baina... [+]
Ubidekoak (Bizkaia) dira Imanol Iturriotz eta Aritz Bengoa gazteak. “Lagunak gara txikitatik, eta beti izan dugu buruan abeltzaintza proiektu bat martxan jartzeko ideia”, azaldu du Iturriotzek. Nekazaritzari lotutako ikasketak izan ez arren, baserri munduarekin eta... [+]
Iruñean bizi ziren Iñaki Zoko Lamarka eta Andoni Arizkuren Eseberri gazteak, baina familiaren herriarekin, Otsagabiarekin, lotura estua zuten biek betidanik. “Lehen, asteburuetan eta udan etortzen ginen eta duela urte batzuk bizitzera etorri ginen”, dio... [+]
Gipuzkoako hamaika txokotatik gerturatutako hamarka lagun elkartu ziren otsailaren 23an Amillubiko lehen auzo(p)lanera. Biolur elkarteak bultzatutako proiektu kolektiboa da Amillubi, agroekologian sakontzeko eta Gipuzkoako etorkizuneko elikadura erronkei heltzeko asmoz Zestoako... [+]
Emakume bakoitzaren errelatotik abiatuta, lurrari eta elikadurari buruzko jakituria kolektibizatu eta sukaldeko iruditegia irauli nahi ditu Ziminttere proiektuak, mahai baten bueltan, sukaldean bertan eta elikagaiak eskutan darabiltzaten bitartean.
