El vostre objectiu és recrear els mateixos factors que la vida. He dit bé?

Volem saber quins components van ser els primers. Si penses en el complex que és la vida i en les macromolècules gegants que conté: L'ADN, l'ARN… són molècules molt grans i difícils de generar. Nosaltres fem un acostament bottom-up, de baix a dalt. També hi ha un plantejament descendent, top-down. La qüestió és quan s'ajuntaran els dos, encara estan molt lluny. I creiem que fins ara hem simplificat massa la línia bottom-up; en els estudis sobre l'origen de la vida és molt habitual observar un únic tipus de molècules a la recerca de “la molècula de la vida”. Però la vida és un joc de molts components. Cada vegada són més els estudis que s'estan realitzant tenint en compte els diferents grups moleculars; s'està donant un canvi de visió.

Vostès estan investigant a l'altura de la química. Diu que hi ha una gran distància a la complexitat de la biologia.

Sí, la vida que tenim avui, almenys en la Terra, és molt complexa, i els científics no tenim clar per què és així. Volem saber el motiu.

Per a això tireu de molècules més senzilles que les de la vida: pèptids, àcids grassos... Es pot explicar fàcilment el que heu aconseguit en el laboratori?

Hem aconseguit una sinergia amb aquests precursors moleculars, és a dir, amb àcids grassos i pèptids. En ajuntar-se, els àcids grassos van formar compartiments tancats que tenen funció de membrana.

No sembla que això tingui molt a veure amb la vida...

L'única cosa que hem aconseguit és sintetitzar un dipéptido, i hi ha qui diu: “Nosaltres estem analitzant l'ARN i això sí està relacionat amb la vida”. Per descomptat, però com arribar fins a l'ARN? No expliquen, no saben. Uns altres intentem completar l'ARN de components simples, si bé encara estem molt lluny. La nostra hipòtesi és que els sistemes moleculars es convertirien al principi en autònoms i després arribarien a la complexitat actual. Els sistemes autònoms són aquells que tenen un protometabolismo en la producció de components, però encara sense ADN, ARN i altres.

La vida va aparèixer fa uns 3.500 milions d'anys en la Terra. Aquest pas cap a l'autonomia és molt anterior?

No. Cal tenir en compte que la Terra no es va formar molt abans: fa 4.500 milions d'anys. I les condicions inicials eren dures: molta calor, encara falta aigua líquida, meteorits… La vida es va produir quan la terra es va calmar i es va calmar. La clau és que els sistemes autònoms que reproduïm en el laboratori han de ser coherents amb el que sabem sobre les condicions geològiques inicials de la Terra.

“Mai arribarem a resoldre l'origen de la vida”, ha dit.

En un cert sentit, històricament no podrem saber quin va ser el recorregut concret, però crec que som capaços de caracteritzar les etapes que es van donar en general. Tots els éssers vius de la Terra tenim el mateix origen i volem saber com va ocórrer.

Suposem que en la Terra hi ha les mateixes condicions que fa 3.500 milions d'anys en un altre planeta. No podria aparèixer la vida per necessitat?

No tenim certesa, però crec que hi hauria moltes opcions. No obstant això, nosaltres estem investigant científicament el tema, la qual cosa porta a una premissa: que una altra persona serà capaç de repetir el resultat, si no, el mètode científic es va a la merda. Llavors, quina influència té la sort...? L'aposta és que si es compleixen unes condicions generals es pot repetir el procés de creació de la vida.

Per què no es repeteix en la Terra?

Darwin va dir: una vegada colonitzat el planeta, la vida no deixa que torni a aparèixer. Només en el laboratori podem crear alguna cosa artificialment, perquè aquí fos tot està ple. Hi ha molts microorganismes a tot arreu. La roca està excavada i a uns dos quilòmetres de profunditat es troba la vida. D'altra banda, ara tenim oxigen, l'atmosfera és molt diferent… La interacció entre la Terra i la biosfera és increïble, la vida ha canviat per complet la Terra.

És una frontera clara entre l'inanimat i el viu? Penso en els virus.

Crec que els virus no són vius perquè no són energètics, encara que siguin molt complexos. Són paràsits. Els virus es van desenvolupar al llarg de la vida, però no van impulsar el procés.

En conseqüència, i tornant a la pregunta, és clara la frontera entre els vius i els inanimats?

Si tinguéssim un model complet i elaborat científicament, amb tots els passos de la química a la biologia ben definits, no seria fàcil saber on està exactament el límit. Però ara la frontera és molt clara, ja que els éssers vius més simples són extraordinàriament complexos en comparació amb els inerts, la diferència és molt evident.

La pregunta és difícil per què es fa un pas d'un costat a un altre.

És molt difícil, però podem analitzar el sistema que va haver-hi al principi i pot ser que el motiu s'aclareixi per si mateix. Aquest és el meu objectiu: estudio l'origen de la vida per a entendre el que és la vida.