Els avantpassats balleneros dels bascos passaven seus i dos per a arribar fins a Terranova. La nostra revista no viatja setmanalment fins a Terranova, però sí fins a Toronto. L'aficionat Aitor Imaz viu allí i si abans seguia a través d'Internet ARGIA, acaba de rebre el setmanari. Seria bonic saber com ens mira des de l'altre costat de la mar, no?
L'hernaniarra va fer el seu primer viatge al Canadà a la tardor de 2010 amb la intenció de passar una temporada a l'estranger. Des de llavors viu a Toronto, malgrat haver fet alguna visita al seu país natal. Treballa en un projecte de la Comissió de Transport de Toronto, una empresa d'enginyeria, entorn del transport públic, però segueix de prop el que passa al País Basc. Els afins l'informen del que ocorre en la zona, per a seguir els comptes d'Hernani es dirigeix al periòdic Kronika d'Hernani i per a rebre notícies més generals es fixa en els periòdics i en els tuiteros bascos.
Segueixo bastant de prop les notícies que arriben d'Euskal Herria, però sentia la necessitat de llegir-les amb calma sobre els temes que moltes vegades cobreixen els comptes d'avui. ARGIA aborda aquests dos aspectes de manera excel·lent, sempre des d'un punt de vista propi. Diria que això fa una LLUM especial en l'univers dels mitjans de comunicació bascos. Buscava alguna cosa més enllà dels temes i personatges de sempre i ARGIA m'ho dona.
M'agrada la varietat dels temes i la importància que adquireixen les imatges. Li vaig ensenyar a un canadenc la primera revista que vaig recollir a casa i, encara que no la vaig entendre, li va semblar molt bé, suposo que mirant les il·lustracions es va adonar que la revista tracta moltes coses.
D'una banda, m'agrada la seva vida en Internet. No és només un arxiu de contingut en paper, sinó que ha adquirit el seu propi caràcter. En segon lloc, he agraït que s'hagi posat potes enlaire el model tradicional de subscripció. La relació entre un mitjà de comunicació i el seu públic és sovint objecte de debat, però la veritat és que poques vegades es posa en qüestió el model tradicional de vendedero-comprador. L'atreviment d'ARGIA en aquest tema és molt apreciable.
Santi Cobosen ahozko testigantzan oinarrituta, espetxearen erretratu bat da Zigor Olabarriaren Txori Urdinak liburua. Santi Cobosek (Leon, Gaztela, 1968) bizitzaren erdia eman du preso. Pairatu ditu torturak, jipoiak, muturreko isolamendua, FIES sailkapena; burutu ditu ihes... [+]