24 de maig, dimecres al matí en l'estació de tren de Breil-sud-Rosegui (França, frontera amb Itàlia). Han arribat de Sudan, Txad o Somàlia, fugint de les guerres, les misèries i les dictadures. En el vídeo penjat en la xarxa per Benoit Guglielmik, del diari Nice Matin, se'ls veu una cara somrient.

La majoria estan allotjats en la granja del jove granger Cedric Herrou, a la vall de Roya. La vespra havia anomenat a les autoritats al fet que anessin a posar-se en mans de les autoritats per uns centenars de persones. Ell i els voluntaris de l'associació Rosegui Citoyenne els acompanyaran en el viatge, una hora amb tren, fins a Niça.

Al costat dels immigrants il·legals de Niça, voluntaris i advocats donaran una roda de premsa en la qual reivindicaran solucions globals i eficaces per als refugiats. A continuació, immigrants i acompanyants es dirigeixen al parc natural d'Estienne-D’Orves, on mengen un petit pic-nic, es reparteixen les robes i comencen a fer els comptes legals de paper. En francès, en anglès, amb intèrprets improvisats en altres llengües… per a portar avançats els treballs abans d'acudir als funcionaris.

El Front National té una gran força en el departament dels Alps Marítims. La dreta ha denunciat que, amb la seva ajuda, els voluntaris atreuen a més immigrants il·legals a França. “Això és una ximpleria –diu Herrou- si mires bé, nosaltres ajudem les autoritats a tenir un cert control sobre els immigrants que arriben a França”. Expulsats del parc per la policia, hauran de passar la pròxima nit en algun lloc: hauran d'estar en la plaça enfront de la residència del prefecte. Una vegada presentades les sol·licituds de paper, es necessitarà l'ajuda de voluntaris per a mantenir-se fora de perill fins a rebre la resposta.

Cedric Herrou no ha canviat d'actitud a pesar que el mes de gener passat va ser condemnat pels tribunals a una multa de 3.000 euros i vuit mesos de presó. “No fer res em convertiria en còmplice d'un crim contra els éssers humans”, va dir al jutge durant el judici, quan el van acusar d'haver ajudat a passar almenys 200 immigrants il·legals. Nascut a Niça en 1979, és un neorural, un nou baserritarra que arriba del carrer a la muntanya. Viu de la venda d'olives i ous de gallines en els mercats. The Guardian ha presentat a l'abril el documental Haraneko errebeldeak (The Valey Rebels), que narra la història d'Herrou i els seus amics com el mugalari de la vall.

A la nit, un petit automòbil segueix la seva marxa per les tortuoses carreteres que travessen la frontera amb Itàlia. Han trucat per telèfon a Herrou. En arribar a un lloc determinat, sis fugitius africans trauran el cap per la foscor i es ficaran en el cotxe. Així ocorre moltes nits per aquesta part de la frontera.

Quan al gener va rebre una pena de presó que no havia de complir si no es tornava a equivocar, els periodistes li van preguntar si seguiria: “Si el problema persisteix, jo seguiré igual. Tinc gent a casa i haig de cuidar-la. No puc distingir entre blancs i negres, legals i il·legals. No és el meu treball, jo soc baserritarra, el meu treball és alimentar a la gent”.

La majoria dels immigrants arriben a França fins a l'última estació d'Itàlia, Ventimiglia. Va ser detingut per primera vegada per portar a diverses dones i nens eritreus en Ventimiglia fins a la seva casa, segons van informar els policies italians als francesos. En aquella ocasió, el procurador va decidir que havia realitzat una acció humanitària.

60 fugitius en el càmping humanitari

Des de llavors, Herrou col·labora a l'empara de l'associació Rosegui Citoyenne. Aviat, la societat va arribar i va arribar, més de 60 refugiats com és possible en els voltants d'un petit caseriu, i va començar a introduir immigrants en unes instal·lacions abandonades de la companyia ferroviària SNCF. En la segona detenció, per ocupació il·legal i per l'entrada il·legal d'immigrants en territori francès, ha informat Interior.

“Tres menors eritreus estaven veient un vídeo en aquesta caravana, van arribar els policies i el tac! se'ls van emportar. Usen als immigrants com si fossin caixes de cartó, si es troben en mal estat els agafen i se'ls emporten. Però són homes! Gents que, amb els seus passats i desitjos, tenen famílies esperant, estimen a un home o a una dona, estimen als seus fills i als seus pares, ploren pels seus pares que es queden a Itàlia o que van morir en el seu camí. No són caixes de cartó puta!”. Però molesten.

A Líbia hi ha un milió de migrants a l'espera de rebre entre quatre i cinc mil euros dels contrabandistes que han arribat dels països subsaharians. Des d'allí, travessant el Mediterrani fins a l'illa italiana de Lampedusa. Des d'aquí a la riba d'Itàlia, passant la península fins dalt, per a arribar a la frontera amb França.

Els trens i autopistes entre Ventimiglia i Menton estan molt controlats, per la qual cosa molts immigrants intenten arribar des de la Vall de Roya per la conca del riu que es desguassa en terres italianes però que neix a França: Breil-sud-Rosegui, Saino, Tende, Sospel… La frontera és tan maldestra com les carreteres.

La població de la vall ha donat recer a centenars d'immigrants. Nathalie i Raphaël es troben en el món del teatre i han estat trobats de camí a casa moltes vegades a la nit, igual que perduts en la neu. “Quan vaig agafar a algú per primera vegada, eren les 14.30 de la tarda, jo anava amb el petit i vaig veure a algú caminant enmig d'una tempesta. Eren tres, molt joves. Havia de rebre-ho. Havien passat la nit a peu, al llarg de la via. Preguntant-me on anaven em van dir ‘a París’, però anaven en direcció contrària, ‘no us en aneu a París, torneu a Ventimiglia’ i en sentir-ho van esclatar”.

Cada persona refugiada porta una història que compte, sovint sense perdre el somriure per complet, els fets més dramàtics, guerres, expulsions, empresonaments, tortures, la travessia dramàtica de la mar, amics submergits… Moltes són menors d'edat.

Mentre els reporters de The Guardian rodan, Herrou ven ous en la plaça de Breil, els gendarmes s'han acostat a ell per a lliurar-los-hi. Una estreta de cortesia. El diàleg surrealista. Col·laboren de manera coactiva els policies que han d'aplicar en el lloc al mugalari sospitós i als quals s'han imposat a distància. Es veu que es respecten. Diuen els policies que ve un autobús per a portar als menors refugiats a un alberg, on estan, no tinc mòbil per a començar, cal portar als més joves, com no ho han fet abans, crideu a tots els que tenen als menors refugiats… La policia està fent llestes, els autobusos esperen, les abraçades dels nens als voluntaris i es van. Però hi ha molts immigrants en camí a Europa, aquesta inundació no s'esgotarà.