Una és la veritat
Soc un troll en una xarxa social per a expressar opinions molt diferents a la posició política que mostro davant el públic. He regalat i venut un llibre que em va oferir un amic pròxim en una llibreria de segona mà, arrencant la pàgina en la qual es llegia l'oferta. Mai li vaig comptar a un bon amic que havia tingut sexe amb el seu promès, quan els dos estaven a casa. Uso el Wifi del veí. Tinc la foto d'un polític important de Navarra amb un Streaper, que no he ensenyat a ningú, a l'espera del moment oportú per a ajornar-lo. Utilitzo el sistema per a poder llegir els missatges de mòbil del meu nuvi des del meu ordinador.
* * * *
Potser és la relació conflictiva amb la veritat la que millor pugui descriure la societat actual. De fet, qualsevol canvi social suposa un canvi de paradigma de la veritat. Del model de l'única veritat fins al segle XIX a la pluralitat de rostres de la veritat, perquè cadascun té la seva veritat a la sorpresa, per dir-ho d'alguna manera, a la liberalització de la veritat o, si es prefereix, a la privatització. Però hi ha indicis que hem començat a fer un pas més enllà. En la mesura en què estem immersos en el succés, ens resulta difícil saber què aportarà el nou rostre de la veritat (la postveritat, la literatura del jo amb l'arquetismo de l'autenticitat).
* * * *
Una paradoxa que s'ha donat en la literatura dels últims temps, al meu entendre, és l'autoficación. La falta d'espai en la veritat en la relació que la ficció havia construït amb la realitat permetia als escriptors tenir més espai per a ser veraços, per a fer aflorar dimonis interns que en la relació que ara estableix l'autoficció. Fins i tot quan un es descriu a si mateix de manera descurada, el lector pot pensar que hi ha un embelliment maleït, sospitós com un excés de justificació. Al meu entendre, la veritat de l'autofección és que la sorpresa li va en contra.
* * * *
En l'anterior se'm va ocórrer que podria ser el camí quàntic per a establir una nova relació entre la ficció i la veritat. Se'm va ocórrer fer l'experiment. Escriuria dues llistes: en la primera, coses vergonyoses i fèrtils que no he confessat a ningú, veritats crues, sense adornar. En una altra llista desgranaria els pecats que no són meus (encara que podrien ser-los), atribuïbles a un personatge, de manera que si els hagués fet hauria confessat coses igualment vergonyoses que no hauria confessat. Feu les dues llistes una al costat de l'altra, assegurant-te al lector (en aquest cas, a tu) que he realitzat totes i cadascuna de les accions d'una d'elles i cap de l'altra. Només que és cert.
Això, si l'experiment surt bé, garanteix una escriptura portadora de veritat, però sense negar el camp a la ficció. El lector no sabrà més de mi, no podrà jutjar-me amb exactitud, ni qüestionar el meu testimoniatge, ni comprometre'm amb la veritat. A una veritat com la de Schrödinger.
* * * *
El matí de la mort de la meva mare vaig contactar amb una infermera del mateix hospital a través de Grindra. No m'agrada Proust, almenys tant com jo. Vaig començar a aprendre basc pensant que anava a ser útil per a ser policia nacional. He plagiat el nucli d'aquest article d'un blog que crec que el lector mitjà d'aquesta revista no llegirà (en un altre idioma). Quan m'ofereixen la droga faig com si anés a entrar, però bufo amb el gest d'espantar-me. Crec que soc el millor escriptor basc que parla basca.
Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora
ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.
“Han passat 18 anys des que van aparèixer uns 400 grafits en l'excavació, 16 anys des que fos expulsat del camp d'excavacions de Lurmen sense proves científiques i 4 anys des que es va celebrar el judici sense aclarir el tema, podem dir que continuem investigant i els que van... [+]
En aquest món frenètic i vertiginós en el qual vivim, els canvis socials que se succeeixen a poc a poc ens semblen a vegades imperceptibles, irrellevants o insignificants. Tanmateix, no és així, i hem de ser conscients d'això per a actuar amb prudència. Exemple d'això és... [+]
Els diumenges de setembre és costum pujar a Ernio, ballar en Zelatun i menjar xoriço morro, o una cosa així. El pitjor temps no fa falta gent. Enguany, quan els meus amics marxaven més primerenc i jo em retardava, pujava només, trobant-me amb les quadrilles que baixaven. La... [+]
En el llibre fronterer de The House on Mango Street, escrit per Sandra Cisneros, el gos d'un personatge té dos noms: un en espanyol i un altre en anglès. És possible que a primera vista pugui resultar estrany, fins i tot per a un llibre, però si un pensa més... [+]
Era impossible endevinar qui era o qui era el lema que llegia, però qui era!
Ángel González Olvera va ser conegut a Mèxic fa 11 anys quan els bertsolaris ens van convidar a unes jornades amb els seus improvisadors. Vivia en un alt del pujol, alimentant-se d'ocells, coloms,... [+]
Els utopianos del llibre Utopia de Thomas More estimaven llegir-lo. La bona educació de les lletres els havia portat a començar en la infància i a prosseguir la seva vida adulta sense que ningú els ordenés res, llegint i aprenent i llegint més. Imagineu el temps dedicat a... [+]
Com en l'Edat mitjana dominava Déu, en l'època moderna vivim sotmesos al mercat i a les seves rígides lleis. Els grans sous d'alt nivell estan determinats pel mercat, ja que els premis dels CEO d'Iberdrola o BBVA els marquen els mercats del seu sector, encara que s'emporten 300... [+]
En la podksemana La llanterna de diógenes he trobat moltes idees per a continuar pensant en l'entrevista a Miguel Benasayag-eg. Entre elles, les reflexions que fa l'ésser humà sobre les nostres relacions amb la tecnologia.En el
diàleg es compara la influència de les... [+]
La tercera vegada que rebia les mateixes dades que l'estudiant, no recordava més que aquestes frases tan usades, en les quals el no-res havia aixafat la meva intel·ligència: “No som res”, “la vida no té sentit”, “Déu, si és tan innocent com diuen, per què ens fa... [+]
La responsabilitat és de l'Estat sionista d'Israel, que, amb l'ajuda d'una gran part de la població, soldades, colons, etc., està fent neteja ètnica i genocidi contra els països i pobles de voltant.
Els Estats occidentals també els donen suport, els donen armes i els presten... [+]
Això em va dir l'ex alumne, que va trigar molt a presentar una denúncia que estava en el jutjat mesos i que, per recomanació del psicòleg, havia retirat la denúncia de violació. I jo romania callat, sense poder endevinar què dir-li al jove que encara presentava símptomes... [+]
No és un senyal d'orgull mirar a les persones que estan davant meu com si no fossin persones? Sí, clar que sí. Però com podem esperar que els altres s'entenguin? Comprendre, observar, mirar. Voler entendre als altres no requereix aquesta actitud orgullosa? Sabent el que és... [+]
Diuen que ha passat un any. Mai he comprès l'arrogant costum que tenim els occidentals: encara que el conflicte duri gairebé un segle, adaptem les dates al nostre gust, regalant la importància que vulguem. Ha estat diferent l'última època per als palestins que estan presos en... [+]