L'associació internacional ETC, que segueix de prop l'evolució de la tecnologia i l'activitat de les grans multinacionals, va advertir en 2015 d'una onada de fusions quan el mateix Monsanto estava intentant subornar a Syngenta (en va, a dir tot). Però les previsions d'ETC van més enllà: tan aviat com les empreses que controlen llavors i pesticides es transformin en megaempresas, les companyies que embenin maquinària agrícola entraran en joc, fins i tot més grans que unes altres. El resultat final, a mitjà termini, pot ser que no quedi més que uns pocs i molt poderosos actors que controlin completament tots els aspectes del cultiu industrial, en detriment dels petits agricultors i, en definitiva, de la sobirania alimentària.

En les següents línies t'informarem sobre els processos de fusió que s'estan produint en l'actualitat, així com de les previsions de futur d'ETC, sobretot sobre la base dels materials publicats per aquesta associació.

Intenta imaginar que una única companyia embeni la llavor, coneix la prevalença de plagues i dona el plaguicida més convenient, coneix les condicions dels sòls locals i distribueix l'abonament en funció d'això, que serà llançat per un tractor “intel·ligent” fabricat per ella mateixa, en la quantitat necessària en cada metre quadrat, a més de predir les característiques del clima i oferir una assegurança de protecció de la collita.

En un text publicat pel grup ETC al maig de 2015 es planteja la situació que acabem de descriure. De moment no és més que una hipòtesi, però té el seu fonament: durant els dos anys que han passat ens han acostat una mica a aquesta realitat imaginària, si bé encara no estem en els primers passos.

Les grans companyies del sector de l'agricultura industrial han posat en marxa programes de fusió, i si no es deté la roda pot ser que el futur sigui el del paràgraf anterior o alguna cosa semblança –en aquest LARRUN analitzarem les seves conseqüències–, encara que suposadament sigui contrari a la normativa sobre monopoli… De fet, les institucions encarregades d'eludir el monopoli estan ara en mans dels responsables de donar o no llum verda a les associacions empresarials.

Tres "bodas" entre transnacionals

El mercat global de l'agricultura industrial es divideix en quatre seccions principals: llavors, pesticides, maquinària i fertilitzants sintètics. En les tres primeres la concentració és notable: unes poques empreses controlen una part molt important del mercat. Considerem en primer lloc el camp de les llavors i els pesticides.

Mentre que la dansa de les fusions no redueix encara més el número, de moment hi ha sis grans companyies (Monsanto, Bayer, BASF, Dow, DuPont i Syngenta) que lideren el mercat de llavors i pesticides. Es diuen els Sis Grans. No és casualitat que la majoria d'aquestes empreses operin en dos àmbits: en les últimes dècades han adquirit centenars de petites companyies de llavors, excepte BASF, i han començat a crear variants resistents als plaguicides produïts per elles mateixes a través de la biotecnologia. El cas de les llavors transgèniques de Monsanto és el més conegut, però no l'únic.

En 2014, Monsanto va oferir una oferta de compra a la suïssa Syngenta, però ella va respondre que no. La companyia estatunidenca va intentar dues vegades més, i en les dues afirmacions Syngenta va dir que no. No obstant això, la carrera de fusions ja estava en marxa. Al final, Bayer ha comprat Monsanto al setembre de 2016, però els altres no han estat mirant; Dow i DuPont han decidit fusionar-se i Syngenta, després de rebutjar a Monsanto, ha trobat un comprador que li agradava: L'empresa xinesa estatal ChemChina, propietària de la setena companyia mundial en pesticides.

Dels Sis Grans, només el BASF s'ha quedat fora del joc de les associacions de moment, i caldrà veure quin camí prendrà si les tres operacions esmentades es realitzen íntegrament. En qualsevol cas, dels productes relacionats amb l'agricultura, el percentatge dels beneficis totals dels FVs és baix. El mateix passa amb Bayer i Down.

En un article publicat el 10 de juny en el diari mexicà La jornada, Silvia Ribeiro, del grup ETC, va explicar que “les fusions estan sent estudiades (suposadament) amb deteniment per les organitzacions antimonopoli de molts països”. En opinió d'ETC, aquestes organitzacions han actuat durant les últimes dècades amb massa tebiesa amb les grans companyies, però a l'hora d'escriure aquestes línies sembla que algun govern del Sud Global, o més d'un, pot posar traves a les intencions de les empreses. Això pot portar al fet que els inversors rebutgin les fusions malgrat que Brussel·les o Washington ho autoritzin i que les empreses es tirin enrere. En qualsevol cas, és clar que l'aposta de les companyies és la d'augmentar la concentració. Si no ho aconseguissin ara, podrien intentar-ho més tard. Amb quines conclusions?

Major capacitat de pressionar a petits agricultors

Si es produeixen fusions de Monbanco Bayer, Dow-DuPont i Syngenta-ChemChina, les tres empreses que es constitueixin controlaran el 60% del mercat mundial de llavors comercials, incloent gairebé el 100% de les llavors transgèniques, i el 70% dels pesticides, segons l'article citat per Silvia Ribeiro. La suma d'aquests dos mercats està valorada en 97.000 milions de dòlars (uns 86.000 milions d'euros).

En paraules del membre d'ETC, les fusions produiran un fort impacte en les economies de les famílies agrícoles, encara que la majoria d'elles utilitzi les seves llavors i molt pocs inputs químics artificials, “ja que les megaempresas tindran més capacitat de pressionar als governs a mesura que augmentin la seva grandària, a més d'obligar les petites empreses locals a sortir del mercat”.

Segons aquesta previsió, les companyies pressionaran per a aconseguir normes més restrictives de la propietat intel·lectual, prohibir o limitar els intercanvis de llavors entre els agricultors, per exemple, obligant-los a utilitzar llavors registrades
amb l'excusa de les normes sanitàries, que els crèdits agrícoles estiguin condicionats per la utilització dels seus inputs i llavors patentades, o que la despesa en infraestructures agrícoles sigui favorable al model industrial. “En els solos, i per tant en els aliments, hi haurà més agrotóxicos que permetin continuar venent llavors transgèniques, malgrat les resistències de desenes de plantes invasores”, afegeix Ribeiro.

Necessitat de "sacsejar" la línia de negoci

A més d'augmentar el poder, Monsanto va iniciar aquesta orgia de fusió amb bones raons per a conquistar Syngenta. D'una banda, podria haver anticipat una fortuna mitjançant el trasllat de la seva seu dels EUA a Europa. D'altra banda, es veia obligat a diversificar els ingressos. Durant molt de temps, Roundup herbicida i els seus productes associats Roundup Ready han estat els que han assegurat els beneficis a la companyia. El roundup, o cosa que és el mateix el glifosato, és la substància agroquímica més venuda de la història, i és l'ingredient principal en uns 700 productes (des de l'any 2000 qualsevol pot utilitzar-la, ja que llavors es va esgotar la patent de Monsanto).

La companyia ha venut el pesticida al costat de llavors transgèniques de soia i blat de moro que es coneixen amb el nom de Roundup Ready. Es tracta de plantes genèticament modificades per a suportar la influència del glifosato, dissenyades perquè creixin abundantment en camps nets abandonats pel Roundup sense “males herbes”.

Però a Monsanto li sorgeixen dos problemes. D'una banda, les varietats vegetals resistents al glifosato han anat evolucionant al llarg de la dècada: almenys 25 espècies són capaces de suportar l'herbicida inventada per Monsanto, i els agricultors que s'han proveït dels seus productes tenen ara un greu problema. Només als Estats Units, hi ha quatre milions d'hectàrees d'herbes super-resistents (dades de 2015). El doble de la superfície del País Basc.

L'altre cop es va produir des de l'Organització Mundial de la Salut (OMS), la multinacional estatunidenca. Al març de 2015, l'Agència Internacional per a la Recerca del Càncer, dependent de l'OMS, va classificar la substància en el grup de “probablement càncers causants”. Posteriorment, no obstant això, l'Agència Europea de Seguretat Alimentària va recórrer a la via contrària, al·legant que no hi ha prova que el glifosato sigui perjudicial per als humans, precisament quan la Comissió Europea està en ple debat sobre l'ampliació de l'autorització de comercialització de la substància. El tema es troba en un moment crític; de moment, la Comissió ha proposat als Estats membres de la Unió prorrogar l'autorització del glifosato per deu anys, però no s'ha adoptat cap decisió fixa. En qualsevol cas, i passi el que passi, Monsanto té clar que l'època del glifosato comença a acabar, i a més fa pocs anys se li va acabar la patent de transgènics Roundup Ready i amb ella el monopoli. La coneguda transnacional ha de reformar el seu departament de
química.

Impacte de la diversitat i la innovació

Precisament, la innovació és un dels arguments que citen els líders de les grans companyies del sector a favor de les fusions. Al juliol de 2015, quan Syngenta encara estava intentant adquirir-la, el president de Monsanto va dir que la suma de totes dues empreses anava a oferir més oportunitats als agricultors. El grup ETC, per part seva, va mostrar la seva oposició a l'informe Breaking bad publicat amb motiu dels intents de fusió: “Segons molts estudis, la concentració de mercat suposa una reducció d'oportunitats”.

ETC va citar com a exemple dues recerques realitzades a Europa i publicades en revistes científiques, una de 2013 i una altra de 2015. Segons aquests, com més grans són les empreses, menys varietats de cereals ofereixen. Un altre passatge del mateix informe diu: “Els economistes adverteixen que si les quatre empreses controlen el 40% o més d'un mercat, existeix un gran risc que renunciïn a la competitivitat, en detriment de la innovació”.

Tant en el sector de pesticides com en el de llavor, la concentració supera amb escreix aquest límit del 40%. Quant als pesticides, les tres principals companyies (Syngenta, Bayer i BASF) tenen el 51% del valor de mercat; en el cas de les llavors, la suma de les tres més potents (Monsanto, DuPont i Syngenta) aconsegueix el 55%.

Una altra conseqüència perjudicial de les grans fusions és que, al mateix temps que es redueix el nombre de variants i la innovació, s'incrementen els preus de les llavors i els inputs. Dues dades: A la Unió Europea, aquest augment va ser del 30% entre 2000 i 2008, segons un informe publicat pel grup dels Verds del Parlament Europeu; i als EUA, entre 1990 i 2010, el preu dels inputs agrícoles, sobretot el dels cultius, va pujar més ràpid que la compensació que els agricultors van rebre pels seus productes.

Empreses de maquinària a l'espera d'entrar en el partit

El mercat global de llavors i pesticides té un valor de 97.000 milions de dòlars, i el seu control està en el centre del partit que estan disputant els Sis Grans i ChemChina. “Però la ronda de fusió no acaba aquí, no ha fet més que començar”, diu Silvia Ribeiro; “a mitjà termini està en joc el control de 400.000 milions de dòlars de tots els inputs agrícoles”.

Les altres tres quartes parts d'aquests diners es mouen en els camps de la maquinària i dels abonaments sintètics. Quant a la maquinària, el valor total del mercat era de 114.000 milions de dòlars en 2014. Igual que ocorre amb les llavors i els agroquímics, hi ha molta concentració i poques empreses dominen el mercat. En concret, les quatre grans empreses (John Deere, CNH, AGCO, Kubota) ja controlen el 54% del total de la població. Encapçalat per John Deere, que representa gairebé la quarta part del mercat.

Quan diem maquinària, ja no parlem només de tractors. S'ha aconseguit una gran automatització mitjançant la incorporació de GPS i sensors com a drons de reg i fumigació, tractors sense guia i nombroses dades via satèl·lit del sòl i el clima. Així mateix, Monsanto i companyia compten amb gegantesques bases de dades sobre el genoma dels cultius. Per a utilitzar el llenguatge d'ETC, les empreses de biotecnologia disposen de programari i les de maquinària de maquinari.

Mercaderia del futur: dades

No fa falta dir que les coses no són tan senzilles. Les tecnologies dels uns i els altres s'uneixen, els mercats es toquen, es creen aliances. Per exemple, John Deere, que porta més de quinze anys recollint dades sobre el clima, va començar a crear connexions amb els Sis Grans de biotecnologia en 2013 i actualment té acords de col·laboració amb cadascun d'ells. Monsanto, per part seva, ha reivindicat mapes i dades històriques a escala 1.10 de 30 milions d'hectàrees de camps d'EE.

En 2012, un executiu de Monsanto va suggerir que la companyia es coneixeria aviat per la seva activitat en el camp de la tecnologia de la informació. Aquest mateix any va comprar l'empresa Precision Planting. Precision Planting fabrica sistemes agrícoles de precisió: què conrear, quan regar, què dipositar fertilitzants...

En 2015, John Deere va decidir comprar Precision Planting Monsanto, però el Departament de Justícia dels Estats Units va suspendre l'operació en l'estiu de 2016. Si s'hagués materialitzat la fusió, “Deere hauria pogut dominar el mercat dels sistemes de cultiu de precisió, augmentar els preus i alentir la innovació, a costa dels agricultors estatunidencs sotmesos a aquests sistemes”, segons el Departament de Justícia. De fet, John Deere i Precision Planting, units, haurien absorbit el 85% del mercat dels cultius de precisió.

Les companyies van dir que lluitarien contra la decisió de les autoritats i que intentarien materialitzar la fusió, i per un moment es va pensar que la conquesta de Monsanto per part de Bayer podria obrir el camí a aquest objectiu, però després es van retirar. Ara com ara, almenys. “Malgrat la suspensió de l'operació de venda, l'intent demostra la tendència”, ha explicat Silvia Ribeiro.

Agricultura, sol ús de dades?

“Al cap i a la fi, entre els objectius també està el control de la informació”, va assenyalar el director d'ETC, Pat Mooney, al setembre de 2016, quan es va assabentar que Bayer havia comprat Monsanto. “Si una empresa aconsegueix ser propietària de llavors, emmagatzemar informació sobre el sòl i el clima i processar nova informació genètica, necessàriament guanyarà el control sobre els inputs agrícoles de tot el món”.

Per això, l'equip dirigit per Mooney dona per fet que si els intents de fusió en el camp de les llavors i els pesticides tenen èxit, arribarà la segona ona: les companyies de maquinària intentaran assimilar les biotecnologies. Ho aconseguiran? No se sap, però si cal apostar, ETC defensa el sí per diverses raons. D'una banda, el tractor que l'agricultor utilitzarà en el seu camp, o dit d'una altra manera, el maquinari que recollirà totes les altres dades, perquè és seu. “El treball de l'agricultor se centrarà, en última instància, en el maneig de dades en la zona d'operació, és a dir, en el tractor”, es pot llegir en l'informe Breaking bad, “Aquesta zona d'operacions realitzarà càlculs sobre l'estat del sòl, el clima i el mercat, per a imprimir una recomanació sobre el creixement, el pesticida i el fertilitzant a partir d'ells, o per a aparèixer en la pantalla”.

Utopia o distopia? En opinió d'ETC, el segon, amb claredat. “L'objectiu d'aquesta segona ronda de fusió és imposar un model de cultiu d'alta automatització i molt baix personal”, explica Silvia Ribeiro. “S'oferirà als agricultors un paquet que no podran rebutjar: llavors, fertilitzants, pesticides, màquines, dades genòmiques i climàtiques. També els informaran de les assegurances que han de comprar i tractaran que el cobrament dels crèdits sigui dependent de la compra d'aquest paquet, com ja fan amb les llavors i els agroquímics”.

La qüestió de la fama o el desavantatge de ser Monsanto

Una altra raó que ETC considera favorable a les empreses de maquinària és la “bona sort de no ser Monsanto”. John Deere i companyia tenen més vendes que les de llavors i pesticides, però a més tenen l'avantatge de no estar en el camp de la genètica i la química. “Venen equips de precisió que no han sofert transformació genètica i que per tant no són tòxics per aquest costat”, explica ETC. Els venedors de maquinària poden generar desconfiança en els agricultors, però no en els consumidors. No obstant això, el nom de Monsanto s'ha convertit en un sinònim d'astúcia a tot el món. És més, no es pot descartar que en nom de la popularitat aquest nom desaparegui aviat de l'escenari públic, aprofitant la fusió amb el Bayer.

Els sectors de maquinària també tenen un avantatge més prosaic: el creixement del seu mercat. Si es compleixen les previsions, la demanda de drons, robots, sensors, càmeres i altres equips de cultiu experimentarà un important increment en els pròxims anys: Dels 2.300 milions de dòlars de 2014 als 18.450 milions en 2022, el compte no quedarà aquí. Les majors oportunitats de l'agricultura de precisió es troben a Amèrica del Nord i Europa, on el negoci de les llavors i productes agroquímics està cada vegada més alentit, però també en els grans latifundis del Sud Global té un gran nombre de compradors potencials.

Sector fertilitzant, marginat

La major part d'aquest enorme brioix de 400.000 milions de dòlars d'inputs agrícoles constitueix el camp dels abonaments: Les vendes anuals ascendeixen a 183.000 milions de dòlars. Però té una característica que no tenen altres sectors: la concentració no és tan gran, no hi ha empreses gegants. De les tres grans companyies, només ocupen el 21% del mercat. Dos d'ells (Potash Corporation i Agrium) estan ara en procés de fusió, però l'empresa que passaria de ser superada no arribaria més que a la meitat de les vendes de Bayer-Monsanto.

Per això, les empreses del sector difícilment podran entrar en la gran partida de fusions que s'està disputant en el món, de moment. A més, es desconeix la genètica i l'ús de grans bases de dades. Encara és inquisitiu per al grup ETC, que fins ara està encertant en les previsions realitzades. Per descomptat, 183.000 milions de dòlars són un temptador picotejo; és difícil imaginar que al final d'aquest procés el camp dels abonaments no estigui implicat d'alguna manera.