La Marxa Republicana del president, Emmanuel Macron (RM), ha obtingut 350 diputats, segons ha informat l'Executiu comunitari. S'esperava que en la primera volta, amb menys folgança del que s'esperava, aconseguirien els 400. Dins d'aquests 350 diputats es troben 44 del Mòdem de François Bayrou. El partit de la ministra de Justícia ha sortit reforçat amb la disputa que ha mantingut durant la campanya amb l'EM. Una constatació, no obstant això: L'activitat política de Bayrou s'ha vist afectada en l'última setmana per irregularitats, denunciades per la revista Le Canard Enchainé. L'abstenció, la corrupció no ha estat castigada en les dues últimes eleccions. L'actual sistema polític protegeix, d'alguna manera, al polític, encara que la seva activitat sigui corrupta o sana.
Els Republicains (LR) i l'UDI (Unió de Demòcrates i Independents), junts, han aconseguit 130 diputats. La derrota de la dreta és palpable, però la seva situació no és tan apocalíptica com els mitjans de comunicació favorables als establishment actuals. François Baroin i Laurent Wauquiez són els nous líders del partit. El càrrec de president del partit es jugarà entre ells al llarg dels pròxims mesos. La dreta té problemes per a organitzar-se i innovar, però, en el fons, els escons perduts han estat adjudicats per l'EM. Quina és l'alternança de la RM? LR, és a dir, la dreta. Fonamentalment, en l'art, la dreta estava en el poder, en la seu del Govern en Matignon i a l'Elisi presidencial.
El PSC ha aconseguit 32 diputats. PRG (Partit Radical d'Esquerra) i Ecologistes 13. Més que l'esquerra, diguem que la socialdemocràcia s'ha emportat un grapat de punys; la seva és la pitjor derrota. El desastre del PS és total. El secretari general del PS, Jean-Christophe Cambadélis, ha renunciat al seu càrrec després de conèixer els resultats de les votacions d'avui. Sorgeix la pregunta: Influiran els socialdemòcrates de l'EM en la política neoliberal de Macron, sent ells els millors aliats del neoliberalisme capitalista?
França insubmisa i PCF han aconseguit 27 diputats. Tenint en compte el suport social que té l'esquerra a França, el fracàs també és evident. El president de França insubmisa, Jean-Luc Mélenchon, encara que en les seves compareixences sol presentar postures i missatges extremadament radicals, perquè l'oposició que vol fer es dugui a terme haurà de sintonitzar amb els votants d'esquerra que s'han abstingut. Jean-Luc Mélenchon s'ha convertit en el nou diputat general de l'Assemblea Nacional francesa.
Tenint en compte la majoria dels diputats de l'Assemblea Nacional, algú pot pensar que la dreta és perdedora?
El Fn de Marine Le Pen ha obtingut 8 diputats, mentre que el Federal de Marine Le Pen. Dues dades a destacar: Marini Le Pen s'asseurà per primera vegada en el Parlament Basc, segons ha anunciat l'Executiu. El número dos del Fn, Florian Phillippot, no ha obtingut escó. En els últims mesos hi ha hagut algun tipus de rivalitat entre els dos líders de la Lliga Endesa. El fracàs de Phillippot pot alterar les relacions de força dins de la FN. El FN no tindrà grup parlamentari, per a això es necessita obtenir 15 diputats, si és alta, el FN farà més “soroll” que mai en l'Assemblea Nacional. D'altra banda, suposem que, després del quinquenni, la presidenta de Marine Le Pen sigui triada, no és del tot impossible, quants diputats de LR i RM acudirien al Fn?
La resta de partits o grups polítics han obtingut 29 diputats. És curiós aquesta dada, des de la nit del recompte de vots fins a l'endemà, el número va passar de 9 a 29. La dada semblava insignificant per un instant, però al cap i a la fi ha demostrat: La representació política francesa està cada vegada més fragmentada i atomitzada. No és el senyal de la pluralitat de la democràcia, sinó que és una mostra de la decadència dels partits polítics, de la fi d'una era ideològica.
Paradoxes i curiositats: en la nit electoral, a l'hora del recompte de les votacions, la principal preocupació era si els ministres Marielle de Sarnez, Mounir Mahjoubi, Bruno Le Maire, Richard Ferrand, Christophe Castaner i Annick Girardin serien triats o no. En cas contrari, com havia endevinat el primer ministre, Edouard Phillippe, hauria hagut de dimitir del càrrec de ministre. La ministra d'Assumptes Marítims, Annick Girardin, es trobava "en perill", però finalment els sis han aconseguit l'escó en el Parlament. L'ex primer ministre Manuel Valls ha estat elegit diputat pel Congrés dels Diputats. La França insubmisa no ha acceptat el recompte de vots a favor de l'exministra d'Interior Líbia. La nit ha estat llarga i càlida a l'Ajuntament de la localitat d'Evry, a Pennsilvània. Així les coses, l'elecció dels ministres o diputats del passat ha satisfet la nit electoral en els mitjans i en les seus dels partits. Aquest és el retrat de l'actual política i de la democràcia dels polítics.
Al llarg de la nit es van succeir diversos escons “ballant” fins que es van decidir els seients “fixos” de diversos diputats o “polítics”. De fet, la política s'ha convertit en una activitat “merament professional”. El president, Emmanuel Macron, és l'exponent més visible de la crisi econòmica actual. 5. En la República, els diputats francesos es van caracteritzar per ser elegits diputats o senadors conforme es convertien en càrrecs electes en les institucions dels pobles, departaments i regions.Després d'haver treballat com a banquer en Macron, després d'haver estat ministre d'economia en el govern de François Hollande, el PSC s'ha convertit en president de la República.
Finalment, la política francesa segueix el seu protocol. La primera tasca del primer ministre, Edouard Phillippe, és la d'abandonar el nou Govern, fer que els seus ministres renunciïn al seu càrrec. En 24 hores, presentarà al president Macron un nou gabinet, amb un programa "obert al públic". El formulisme de la política. Mentrestant, podem preguntar: tenint en compte la majoria dels diputats, algú pot pensar que la dreta és perdedora?
Frantziako Senatuaren herena berritu da. 384ko aulkietatik 171 berritu izan ondoren, En Marche (LREM) alderdiak 28 senatari baino ez ditu lortu. Oposizioko alderdiak izan dira garaile. Le Républicains (LR) eta Alderdi Sozialista (PS) hurrenez hurren.
Un cicle electoral francès ple de sorpreses que ha desbaratat el panorama institucional de fa molt temps. Després de les eleccions presidencials, s'ha produït una onada ràpida d'entusiasme per Macron, que ha estat rebutjada. El nou president ha desenvolupat un pla de... [+]
Macron també s'ha sentit inundat en Ipar Euskal Herria. Dos dels tres diputats que seran presents en el Parlament francès pertanyen al moviment Republica En marxa del president: Vincent Bru i Florence Lasserre-David. El tercer és Jean Lassalle, que des de 2002 està en el... [+]
Les eleccions al Parlament francès han mostrat fins a quin punt el sentiment d'exclusió dels centres de decisió de la política, arrelada en la gent: els joves i les classes populars són els que pescaran en els dies electorals, mentre que l'abstenció afecta a la meitat dels... [+]
Atzoko hauteskundeen ondotik, Emmanuel Macron presidenta da nagusi Frantzia osoan De Gaulle berria bailitzan. Osoan? Ez. Belgikako mugan neoliberalismoak miseriara kondenatutako Pikardian kazetari ezkertiar lotsagabe batek zanpatu du Zesarren ordezkaria.
Frantziako Legebiltzarrerako hauteskundeetan baldin bada hautagai bat ezkerreko eta ezberdina, François Ruffin kazetaria da hori. Lehen itzulian sailkatzea lorturik, Pikardia Zutik mugimenduaren diputatu izatera iristeko aukerak ditu oraindik.
EM alderdiak bozen %32 lortu du. 400-440 eserleku artean lor lezake Legebiltzarrean. Alderdi Sozialista (PS) hil zorian geratu da, bozen %9rekin: 15-25 eserleku eskura lezake. LR alderdiak bozen %20 eskuraturik, 95-132 diputatu inguru izan lezake.