Traduït automàticament del basc, la traducció pot contenir errors. Més informació. Elhuyarren itzultzaile automatikoaren logoa

Perquè l'Iran es posi nerviós, dona-li escac i mat al fotut Catar

  • El petit catar ha estat voltat entre l'Aràbia Saudita, els Unió dels Emirats Àrabs i Egipte, atraient a més països musulmans del Pakistan a Mauritània a jugar en l'ubera. El conflicte té l'olor dels conflictes familiars: els germans majors, acalorats pel brutal discurs de Donald Trump contra l'Iran, han vist l'oportunitat de ficar-se en el rastre de Qatar, el més petit de la família, si no és per malament. Però també implicacions geopolítiques grans i confuses.
‘InContext’ webgunetik hartutako irudian, AEBetako lehendakari Donald Trump eta Saudi Arabiako errege Salman Abdulaziz erregea (ezkerretik bigarrena) ‘Ezpata-dantza’ jokatzen Riadera amerikarrak egindako azken bidaian. Ekialde Hurbileko karta geopolitikoa
‘InContext’ webgunetik hartutako irudian, AEBetako lehendakari Donald Trump eta Saudi Arabiako errege Salman Abdulaziz erregea (ezkerretik bigarrena) ‘Ezpata-dantza’ jokatzen Riadera amerikarrak egindako azken bidaian. Ekialde Hurbileko karta geopolitikoa berregiteko nahian, Obamaren baretze estrategia eten eta Iran gogorrago erasotzeko deia egin zuen Trumpek. Qatar izan daiteke mugimenduaren lehen biktima.

El veterà periodista Tomás Alcoverro (La Vanguadia) diu: “Si has entès alguna cosa d'Orient Mitjà, és que t'ho han explicat malament”. El somni d'aquestes línies no és donar una explicació total de la tensió que podria portar al Golf Aràbic a la guerra aquest estiu. Per contra, sembla interessant conèixer com es veu el fenomen al Líban a través del portal. L’Bidasoa-Le Jour és un dels principals periòdics de Beirut, que mostra la visió de la burgesia cristiana, defensa el model parlamentari occidental, crític amb Hezbollah, Síria i l'Iran, desconfiat d'Israel que ha destruït el país, crític també amb l'islam reaccionari que ha obert Aràbia Saudita… Heus aquí com veu el de Qatar.

Des del passat 5 de juny Aràbia Saudita (31,5 milions d'habitants), Barherin (1,37), Unió dels Emirats Àrabs (9,16) i Egipte (91,5) han suspès totes les seves relacions amb Qatar (2,4 milions), vols, compravendes, turisme, visites, relacions polítiques i militars… i la presència de la televisió Al Jazeera.

Moments greus per a aquesta petita i molt rica potència del Golf. Veure xifres. Dels 2,4 milions d'habitants –només la quarta part de les dones–, el 90% de les persones estrangeres treballadores, no té nacionalitat més que 300.000. Un territori com Navarra. Prohibició dels partits polítics. La tercera major reserva de gas del món, després de Rússia i l'Iran.

Des que Qatar es deslliurés de l'Aràbia Saudita en 1995, les autoritats dels dos han estat en tensió entre tots dos països. l'Aràbia Saudita i els seus satèl·lits, retirats per l'ambaixador de Catar, van viure l'anterior crisi en 2014.En aquesta ocasió, l'Aràbia Saudita ha tendit la corda de forma més contundent, imposant un bloqueig total a Qatar. Les labors de mediació són més complicades i les dues parts tenen més difícil fer marxa enrere: Si Qatar es doblega, perdria el seu caràcter; l'Aràbia Saudita, després de la caiguda de Iemen, no pot permetre que cap altre familiar li obeeixi; està en joc el lideratge dels països musulmans.

Escriu Anthony Samrani: “Riad se sent amenaçat. D'una banda, l'Iran s'està enfortint a Orient Mitjà. D'altra banda, s'han multiplicat els moviments insolents que posen en dubte l'ordre que s'ha donat fins ara, com els islamistes. Riad és actualment el precursor de la contra-revolució anti-iraniana, anti-islamista i antidemocràtica. La família Saudita vol cosir l'últim clau al taüt de la ‘primavera àrab’”.

Una de les claus de tot això és que l'Iran s'ajupi. Malgrat l'acord amb els Estats Units sobre energia atòmica, els iranians continuen consolidant la seva hegemonia a la regió, controlant els governs de l'Iraq, Síria, Iemen i Líban, com s'observa des de Beirut la força de la potència xiïta. Igual que per a l'Aràbia Saudita, per a Israel Iran és el principal enemic, l'amenaça de l'estabilitat de tot Orient Mitjà. Donald Trump ha deixat a un costat les tebieses d'Obama i s'ha posat d'acord amb aquesta visió dels Estats Units. En aquesta situació, resistirà Catar?

En el mateix periòdic, Emile Sueur ha signat un editorial que suggereix el perdedor més probable de la crisi: “El funambulista Qatar comença a trontollar-se”.

Probabilitat que un tro es converteixi en tempesta

Quan l'emir Hamad al-Thani es va fer amo de la corona de Qatar –en l'anàlisi de Sueur– en 1995, va anar llavors quan es van sentir els efectes de la Tempesta del Desert, que l'Iraq havia sembrat Kuwait. L'ambició de l'Iran i la de l'Aràbia Saudita van comprendre que per a mantenir el tron, mantenir viu l'Emirat, havia de donar-li un lloc en el mapa del món.

Per a això, Catar no té ni força militar, ni població suficient, ni ubicació geogràfica. Però és molt ric. Invertirà dòlars de gas en tots els components de la diplomàcia (cultura, esport, mitjans de comunicació, política, economia) per a escapar de l'ombra del gran Riad.

Un dels principals instruments de l'ofensiva general ha estat Al Jazeera: la revolució en el panorama dels mitjans regionals, que permet influir en tot Orient Mitjà, amb audiències sorprenents, enfadant a altres mandataris.

Per a dedicar-se a la diplomàcia econòmica, Catar crearà un gran fons amb els beneficis del gas per a invertir en les companyies i els deutes públics de països empobrits per la crisi com Alemanya, els Estats Units, França o el Regne Unit. També vol brillar en l'esport Qatar, sense esmentar les inversions a Barcelona FC, el campionat del món de futbol per a 2022… Educació i cultura, acords amb les millors universitats dels Estats Units i Europa.

En un front diplomàtic de veritat, farà el paper d'equilibrista per a superar la barbàrie que té en la geopolítica. Primer trencant tots els contactes amb Israel, després intenteu mediar amb Hamàs, que mana a Gaza… al mateix temps que rescatem a Dohan, el cap suprem d'Hamàs. En termes similars amb els Estats Units, proporcioni la seu militar central a Orient Mitjà en la base al-Udeid perquè dugui a terme atacs contra Síria i l'Iraq, i, al mateix temps, permeti una oficina oficial de talibà a Doha. D'altra banda, s'ha escrit molt amb l'ajuda de Qatar a Al-Qaeda i a l'Estat islàmic, però tampoc en això s'ha diferenciat molt del seu germà major, el saudita. La Geopolítica permet jocs contradictoris de totes les classes.

Però també ha de gestionar les relacions amb l'Iran, i en això està molt lluny dels interessos dels dirigents de Riad. l'Iran i Qatar comparteixen els gegantescos jaciments de gas que es troben sota les aigües del Golf Pèrsic, els més grans del món. Per tant, no podia participar en la campanya àrab per a aïllar a l'Iraq.

La diplomàcia de Qatar va equilibrar el seu camí fins que en 2013 un cop militar a Egipte va derrotar a Mohammad Morsi, secundat pels de Qatar. La crisi diplomàtica entre els països del Golf també és una de les crisis que es viu en aquesta època.

I quan les coses semblaven haver-se calmat, aquest mateix any ha arribat la visita de Donald Trump a Riad, un discurs violent contra l'Iran i l'escalfament de les relacions entre l'Aràbia Saudita i EE.

“Riad i els seus aliats –conclou l'editorial– no han perdut temps per a intentar tornar a arrossegar a Qatar, que ha trencat la ferida i s'ha comportat massa descaradament. Avui, davant el gran silenci de les autoritats occidentals i la decisió de l'Aràbia Saudita de redistribuir al seu gust les cartes regionals, el funámbulo qatar ha de tenir grans treballs per a sobreviure al filferro. A partir d'aquí, pot ser que aquest tro diplomàtic anunciï el començament d'una nova tempesta a Orient Mitjà”.


T'interessa pel canal: Ekialde Hurbila
2024-12-17 | Rafael Poch | CTXT
Anàlisi
La derrota de Síria intensifica la tragèdia palestina
El pla israelià ha adquirit –i l'assumirà– cada vegada més viabilitat per a expulsar al poble palestí de les seves terres martiritzades. És el mateix que va succeir en el passat amb les ètnies índies del Far West americà. La guerra contra l'Iran està més a prop que... [+]

Turquia inicia una ofensiva contra la ciutat de Kobane
L'Exèrcit Nacional Sirià (SNA), que compta amb el suport de Turquia, ha pres aquest dilluns la ciutat de Manbij. Kobane és el principal referent de la revolució kurda, en la qual van derrotar a l'Estat islàmic fa vuit anys, donant inici a la Revolució de Rojava.

Atacar el programa nuclear iranià? Els experts diuen que no, que les agulles del temps sí
Per a dir que l'atac de Tel Aviv al programa nuclear iranià és una cosa que pot passar més que una hipòtesi, diversos mitjans de comunicació s'han tirat enrere: En 1981 a l'Iraq i en 2007 a Síria, avions de caça israelianes van destrossar sengles reactors. Però aquests... [+]

Després de l'assassinat de Sinwar, la guerra continua
Després de la mort del líder d'Hamàs, Yahya Sinwar, Hamàs parla de com la guerra d'Orient Mitjà seguirà endavant l'endemà de l'assassinat. els Estats Units, per boca de Joe Biden, ha anunciat immediatament que ara l'alto-el-foc pot tenir el seu camí lliure. Pel mateix camí... [+]

Israel inicia un atac de terra a Líban mentre bombardegen més països
L'Exèrcit israelià ha anunciat que ha començat "la següent fase de la guerra" en la Franja de Gaza. També ha bombardejat Beirut, Gaza i Síria, i ha tornat a amenaçar a l'Iran. els Estats Units ha anunciat que enviarà més soldats a les seves bases a Orient Mitjà, "si és... [+]

Israel bombardeja Líban causant almenys 558 morts i 1.835 ferits
Israel ha dut a terme en diverses ciutats del Líban un bombardeig que no s'ha vist en els últims anys. Almenys 558 persones han mort i 1.835 han resultat ferides en la jornada del dilluns, segons les últimes dades del Ministeri de Sanitat del Líban. A més, Israel ha... [+]

La memòria de les joguines bomba continua viva a Líban
Mig Orient ha estat posat a ballar pels atacs que han convertit els cercadors i els walkie-talkies en artefactes explosius. Israel està callat, però ningú dubte que darrere dels atacs està Israel. Entre altres coses, perquè ja ha jugat en el passat en aquests jocs mortals,... [+]

Israel pot colpejar a Líban amb força en els pròxims dies, augmentant el risc de guerra en tota la regió
Israel imputa a Hezbollah el bombardeig que aquest dissabte ha causat dotze morts en les aigües del Golán, però la Milícia xiïta no s'ha fet càrrec d'ell. Israel ha bombardejat diverses zones del Líban després de l'últim atac contra l'Exèrcit israelià en l'est de... [+]

Holocaust, apartheid, nakba

Un estat palestí, dos estats o cap. Aquestes són algunes de les solucions que es representen en referir-se al conflicte en Palestina. L'Estat de Palestina pot estar format per l'actual Gaza i Cisjordània, o pot ser només la Zona A de Cisjordània –zona controlada per... [+]


2024-04-15 | Axier Lopez
L'atac de l'Iran contra Israel
Más guerra, més hipocresia

l'Iran, Hezbola, Mar Roig… El risc d'estendre's des de la guerra Gaza fins a l'Orient Pròxim és real
L'amenaça que s'anava estenent en les últimes setmanes és cada vegada més real: La guerra que està destruint la gasa pot estendre's a Orient Pròxim. Són tres territoris a la màxima tensió –a través de Hezbollah, Líban, l'Iran i el Mar Roig– i altres es poden incloure... [+]

Guerra dels Sis Dies: espasa en una mà, mentida en l'altra
La guerra i la mentida coincideixen i és molt difícil saber qui està en una guerra si no estan implicats periodistes o altres fonts. Israel ha demostrat històricament la seva habilitat per a manar força i mentida per a ballar l'espasa. Ara que Gaza està bombardejant, entre... [+]

Guerra Freda i Imperi Romà pacífic
Pròxim Orient, d. C. II-III. segles. L'Imperi Romà va construir una línia defensiva d'uns 1.000 quilòmetres per a preservar la frontera oriental i combatre els atacs de l'exèrcit persa i les tribus nòmades. Aquesta línia s'estenia de nord a sud des de Palmira fins a l'actual... [+]

El cim de la violència fa 6.400 anys
En un recent treball publicat en la revista Nature, s'han analitzat els ossos de 3.500 individus d'entre 14.000 i 2.400 anys, a la recerca de senyals de violència, per a analitzar com va afectar el desenvolupament de les estructures polítiques a la violència entre humans.

2023-10-16 | Mikel Aramendi
Es van acabar els acords de Camp David?

A mesura que passen les hores i els dies, la ment que es va arrelant és que pot ser més decisiva que el 24 de febrer de 2022 per al món del segle XXI el 7 d'octubre de 2023. I que la d'Ucraïna pot quedar com “una d'aquestes mescles antigues a Europa”. Sembla bastant fàcil... [+]


Eguneraketa berriak daude