El veterà periodista Tomás Alcoverro (La Vanguadia) diu: “Si has entès alguna cosa d'Orient Mitjà, és que t'ho han explicat malament”. El somni d'aquestes línies no és donar una explicació total de la tensió que podria portar al Golf Aràbic a la guerra aquest estiu. Per contra, sembla interessant conèixer com es veu el fenomen al Líban a través del portal. L’Bidasoa-Le Jour és un dels principals periòdics de Beirut, que mostra la visió de la burgesia cristiana, defensa el model parlamentari occidental, crític amb Hezbollah, Síria i l'Iran, desconfiat d'Israel que ha destruït el país, crític també amb l'islam reaccionari que ha obert Aràbia Saudita… Heus aquí com veu el de Qatar.

Des del passat 5 de juny Aràbia Saudita (31,5 milions d'habitants), Barherin (1,37), Unió dels Emirats Àrabs (9,16) i Egipte (91,5) han suspès totes les seves relacions amb Qatar (2,4 milions), vols, compravendes, turisme, visites, relacions polítiques i militars… i la presència de la televisió Al Jazeera.

Moments greus per a aquesta petita i molt rica potència del Golf. Veure xifres. Dels 2,4 milions d'habitants –només la quarta part de les dones–, el 90% de les persones estrangeres treballadores, no té nacionalitat més que 300.000. Un territori com Navarra. Prohibició dels partits polítics. La tercera major reserva de gas del món, després de Rússia i l'Iran.

Des que Qatar es deslliurés de l'Aràbia Saudita en 1995, les autoritats dels dos han estat en tensió entre tots dos països. l'Aràbia Saudita i els seus satèl·lits, retirats per l'ambaixador de Catar, van viure l'anterior crisi en 2014.En aquesta ocasió, l'Aràbia Saudita ha tendit la corda de forma més contundent, imposant un bloqueig total a Qatar. Les labors de mediació són més complicades i les dues parts tenen més difícil fer marxa enrere: Si Qatar es doblega, perdria el seu caràcter; l'Aràbia Saudita, després de la caiguda de Iemen, no pot permetre que cap altre familiar li obeeixi; està en joc el lideratge dels països musulmans.

Escriu Anthony Samrani: “Riad se sent amenaçat. D'una banda, l'Iran s'està enfortint a Orient Mitjà. D'altra banda, s'han multiplicat els moviments insolents que posen en dubte l'ordre que s'ha donat fins ara, com els islamistes. Riad és actualment el precursor de la contra-revolució anti-iraniana, anti-islamista i antidemocràtica. La família Saudita vol cosir l'últim clau al taüt de la ‘primavera àrab’”.

Una de les claus de tot això és que l'Iran s'ajupi. Malgrat l'acord amb els Estats Units sobre energia atòmica, els iranians continuen consolidant la seva hegemonia a la regió, controlant els governs de l'Iraq, Síria, Iemen i Líban, com s'observa des de Beirut la força de la potència xiïta. Igual que per a l'Aràbia Saudita, per a Israel Iran és el principal enemic, l'amenaça de l'estabilitat de tot Orient Mitjà. Donald Trump ha deixat a un costat les tebieses d'Obama i s'ha posat d'acord amb aquesta visió dels Estats Units. En aquesta situació, resistirà Catar?

En el mateix periòdic, Emile Sueur ha signat un editorial que suggereix el perdedor més probable de la crisi: “El funambulista Qatar comença a trontollar-se”.

Probabilitat que un tro es converteixi en tempesta

Quan l'emir Hamad al-Thani es va fer amo de la corona de Qatar –en l'anàlisi de Sueur– en 1995, va anar llavors quan es van sentir els efectes de la Tempesta del Desert, que l'Iraq havia sembrat Kuwait. L'ambició de l'Iran i la de l'Aràbia Saudita van comprendre que per a mantenir el tron, mantenir viu l'Emirat, havia de donar-li un lloc en el mapa del món.

Per a això, Catar no té ni força militar, ni població suficient, ni ubicació geogràfica. Però és molt ric. Invertirà dòlars de gas en tots els components de la diplomàcia (cultura, esport, mitjans de comunicació, política, economia) per a escapar de l'ombra del gran Riad.

Un dels principals instruments de l'ofensiva general ha estat Al Jazeera: la revolució en el panorama dels mitjans regionals, que permet influir en tot Orient Mitjà, amb audiències sorprenents, enfadant a altres mandataris.

Per a dedicar-se a la diplomàcia econòmica, Catar crearà un gran fons amb els beneficis del gas per a invertir en les companyies i els deutes públics de països empobrits per la crisi com Alemanya, els Estats Units, França o el Regne Unit. També vol brillar en l'esport Qatar, sense esmentar les inversions a Barcelona FC, el campionat del món de futbol per a 2022… Educació i cultura, acords amb les millors universitats dels Estats Units i Europa.

En un front diplomàtic de veritat, farà el paper d'equilibrista per a superar la barbàrie que té en la geopolítica. Primer trencant tots els contactes amb Israel, després intenteu mediar amb Hamàs, que mana a Gaza… al mateix temps que rescatem a Dohan, el cap suprem d'Hamàs. En termes similars amb els Estats Units, proporcioni la seu militar central a Orient Mitjà en la base al-Udeid perquè dugui a terme atacs contra Síria i l'Iraq, i, al mateix temps, permeti una oficina oficial de talibà a Doha. D'altra banda, s'ha escrit molt amb l'ajuda de Qatar a Al-Qaeda i a l'Estat islàmic, però tampoc en això s'ha diferenciat molt del seu germà major, el saudita. La Geopolítica permet jocs contradictoris de totes les classes.

Però també ha de gestionar les relacions amb l'Iran, i en això està molt lluny dels interessos dels dirigents de Riad. l'Iran i Qatar comparteixen els gegantescos jaciments de gas que es troben sota les aigües del Golf Pèrsic, els més grans del món. Per tant, no podia participar en la campanya àrab per a aïllar a l'Iraq.

La diplomàcia de Qatar va equilibrar el seu camí fins que en 2013 un cop militar a Egipte va derrotar a Mohammad Morsi, secundat pels de Qatar. La crisi diplomàtica entre els països del Golf també és una de les crisis que es viu en aquesta època.

I quan les coses semblaven haver-se calmat, aquest mateix any ha arribat la visita de Donald Trump a Riad, un discurs violent contra l'Iran i l'escalfament de les relacions entre l'Aràbia Saudita i EE.

“Riad i els seus aliats –conclou l'editorial– no han perdut temps per a intentar tornar a arrossegar a Qatar, que ha trencat la ferida i s'ha comportat massa descaradament. Avui, davant el gran silenci de les autoritats occidentals i la decisió de l'Aràbia Saudita de redistribuir al seu gust les cartes regionals, el funámbulo qatar ha de tenir grans treballs per a sobreviure al filferro. A partir d'aquí, pot ser que aquest tro diplomàtic anunciï el començament d'una nova tempesta a Orient Mitjà”.