Festa de la cirera
- Un dels millors llocs per a gaudir del petit fruit vermellós és Itsasu. La importància de la cirera en aquest poble labortano és evident pel seu protagonisme en l'escut del poble.
La d'enguany, una temporada amb alts i baixos
Encara que conreen nombroses varietats de cireres de ceguesa, hi ha tres tipus principals: Peloa, Xapata i Beltxa. Els tres han tingut un desenvolupament diferent en aquesta època, tal com va explicar Maryse Cachenaut, productora de cireres d'Itsasu, en una entrevista en Euskal Irratia, “no es pot dir que hagi estat un mal any, encara que hi hagi hagut millors”. Mentre que Beltxa i Xapata han sortit bastant bé, per a Peloa no ha estat un any molt bo: “Aquesta cirera primerenca no s'ha reunit massa enguany. S'ha avançat gairebé un mes, i els vents freds i gelats han danyat i la collita ha descendit considerablement”, assegurava el productor.
Per a celebrar el final de la temporada, el 4 de juny es va celebrar la Festa de la Cirera en Itsasu. Com tots els anys, van organitzar un ampli programa d'activitats que van conjuminar música, danses i gastronomia. Els assistents van poder degustar els productes de la zona, i com no podia ser d'una altra manera, les cireres. A més dels d'Itsasu, la famosa cirera d'Etxauri, a Navarra, també va tenir el seu protagonisme en la festa. Navarra i Lapurdi units sota l'excusa de les cireres.
Associació Xapata
Els productors de cireres d'Itsasu van crear l'associació Xapata en 1994 amb l'objectiu de secundar i impulsar les varietats de cirera autòctones. Amb la mateixa idea, l'associació va posar en marxa en 2008 el Conservatori Gerezi d'Itsasu.
En l'actualitat, l'associació reuneix més d'una vintena de productors i, a més de la conservació de les varietats locals, té altres objectius productius: promoure una cultura lliure de pesticides, recollir les cireres de manera manual, afavorir les petites produccions familiars i buscar preus justos per als agricultors i consumidors, entre altres.
Cachenaute diu que existeix la possibilitat de vendre cireres perquè hi ha demanda i és una producció que pot sortir bé sense haver de produir grans quantitats. Ara el que cal aconseguir és motivar als agricultors i als nous joves, segons el productor.
Donostiako Amara auzoko Izko ileapaindegi ekologikoak 40 urte bete berri ditu. Familia-enpresa txikia da, eta hasieratik izan zuten sortzaileek ile-apainketan erabiltzen ziren produktuekiko kezka. “Erabiltzaileen azalarentzat oso bortzitzak dira produktu gehienak, baina... [+]
Ubidekoak (Bizkaia) dira Imanol Iturriotz eta Aritz Bengoa gazteak. “Lagunak gara txikitatik, eta beti izan dugu buruan abeltzaintza proiektu bat martxan jartzeko ideia”, azaldu du Iturriotzek. Nekazaritzari lotutako ikasketak izan ez arren, baserri munduarekin eta... [+]
Iruñean bizi ziren Iñaki Zoko Lamarka eta Andoni Arizkuren Eseberri gazteak, baina familiaren herriarekin, Otsagabiarekin, lotura estua zuten biek betidanik. “Lehen, asteburuetan eta udan etortzen ginen eta duela urte batzuk bizitzera etorri ginen”, dio... [+]
Gipuzkoako hamaika txokotatik gerturatutako hamarka lagun elkartu ziren otsailaren 23an Amillubiko lehen auzo(p)lanera. Biolur elkarteak bultzatutako proiektu kolektiboa da Amillubi, agroekologian sakontzeko eta Gipuzkoako etorkizuneko elikadura erronkei heltzeko asmoz Zestoako... [+]
Emakume bakoitzaren errelatotik abiatuta, lurrari eta elikadurari buruzko jakituria kolektibizatu eta sukaldeko iruditegia irauli nahi ditu Ziminttere proiektuak, mahai baten bueltan, sukaldean bertan eta elikagaiak eskutan darabiltzaten bitartean.
