Macron també s'ha sentit inundat en Ipar Euskal Herria. Dos dels tres diputats que seran presents en el Parlament francès pertanyen al moviment Republica En marxa del president: Vincent Bru i Florence Lasserre-David. El tercer és Jean Lassalle, que des de 2002 està en el Parlament Basc. En la segona volta de les votacions també ha destacat la gran abstenció que s'ha produït en el Parlament. Malgrat no estar en la segona volta, EH Bai s'ha mostrat "molt satisfet" amb el resultat de les votacions realitzades.
El Partit Socialista també ha fracassat en Iparralde: Sylviane Alaux es va quedar fora en la primera volta i Colette Capdevielle en la segona
Macron, dos nous diputats, és a dir, Vincent Bru i Florence Lasserre-David i Jean Lassalle, diputat en els últims 15 anys. Aquí estan els diputats d'Ipar Euskal Herria en el Parlament francès. Davant el suport rebut en la primera volta pel moviment República en marxa (RM), format pel nou president Emmanuel Macron, i l'onada de Macron prevista per a la segona volta, no hi ha hagut grans sorpreses. El quart districte de votació era el que més curiositat i incertesa generava. En concret, el líder del PSE, Loic Corrégé (25,41% en la primera volta), es va alçar amb el triomf gràcies al fenomen Macron, i Lassalle (17,71% dels vots), que va ser destituït fa temps.
Destaca també la important abstenció: 46,63% en la quarta circumscripció electoral, 55,43% en la cinquena i 56,88% en la sisena. La derrota del Partit Socialista a França també s'ha produït en Iparralde: Sylviane Alaux es va quedar fora en la primera volta i Colette Capdevielle en la segona. Cap patriota ha estat present en la segona volta, en la qual ha participat Patxi López. La coalició EH Bai, tercera força diumenge passat, no ha emès consigna de vot en el ple d'investidura. El PNB, no obstant això, va fer una crida a favor de Bru i Capdeviell, que es van negar a votar.
És sabut que el seu escó en el Parlament es queda en molts casos buit. Per exemple, malgrat pertànyer a la comissió financera del Parlament, no ha acudit al 85% de les reunions de la comissió. Quant a les intervencions parlamentàries i/o les esmenes, es classifica entre les que menys fan. Però no importa, els electors del districte, que reuneix a Zuberoa, Nafarroa Beherea i un petit tram de Lapurdi (també a part de Biarno), li donen suport una vegada i una altra. Compta amb un escó de diputats des de 2002. Prova que té l'últim llibre publicat amb el títol “Un pastor a l'Elisi”, es considera un representant del món rural. No podem negar que això és el que els agrada als votants i que això ajuda a la victòria. Tenint en compte que el recent comunicat sobre les ikastoles (que són un espai per a l'ensenyament de la gestió d'armes) o el fet de no fer sentir el clam pel procés de pau, es pot suposar que no ha rebut el vot dels abertzales.
Amb el 57,03% dels vots, Capdevielle s'ha fet amb l'escó en la segona volta. Militant del partit centrista, el jove diputat, de 36 anys, porta anys en el càrrec d'electe. També és vicelehendakari d'Angelu i conseller a nivell departamental dels Pirineus Atlàntics. La proximitat del ministre de Justícia, François Bayrou, d'haver estat elegit candidat a la presidència de l'EM no li ha causat cap sorpresa. Però no és l'exemple del canvi i de la novetat que el moviment vol representar.
Quant a les reivindicacions abertzales o euskaltzales, no se situa entre els càrrecs electes que habitualment expressen el seu suport. Entre elles es pot citar la falta de resposta a les preguntes que el col·lectiu Bagoaz ha enviat als candidats. El col·lectiu li preguntava si es comprometia a portar al Parlament l'exigència del procés de pau o el respecte als drets dels presos polítics.
Bru, amb el 62,51% dels vots del sisè districte, s'ha fet amb una clara victòria. És conegut en el món de la política: És alcalde de Kanbo i conseller a nivell departamental. Ha anunciat que dimitirà en la resta de llocs per a cobrir íntegrament el càrrec de diputat. El seu passat s'ha situat a la dreta, però s'ha presentat en el centre parlamentari amb l'etiqueta del partit centrista Mòdem, que forma part del moviment de Macron. En les anteriors eleccions al Parlament Basc, Michele Alliot-Marie (UMP) es va presentar com a suplent. En les votacions a la Casa del Poble també es va presentar com de dretes. L'elecció de la candidatura de l'EM va provocar un gran renou. Sobretot, perquè va signar un manifest en contra del matrimoni entre gais i lesbianes. Aquí també ha canviat d'actitud de cop, preguntant-li que es retiri el pseudònim. A diferència dels altres dos diputats, s'ha compromès a portar al Parlament Basc el tema del procés de pau i la petició de respecte als drets dels presos.
Frantziako Senatuaren herena berritu da. 384ko aulkietatik 171 berritu izan ondoren, En Marche (LREM) alderdiak 28 senatari baino ez ditu lortu. Oposizioko alderdiak izan dira garaile. Le Républicains (LR) eta Alderdi Sozialista (PS) hurrenez hurren.
Un cicle electoral francès ple de sorpreses que ha desbaratat el panorama institucional de fa molt temps. Després de les eleccions presidencials, s'ha produït una onada ràpida d'entusiasme per Macron, que ha estat rebutjada. El nou president ha desenvolupat un pla de... [+]
Les eleccions al Parlament francès han mostrat fins a quin punt el sentiment d'exclusió dels centres de decisió de la política, arrelada en la gent: els joves i les classes populars són els que pescaran en els dies electorals, mentre que l'abstenció afecta a la meitat dels... [+]
Atzoko hauteskundeen ondotik, Emmanuel Macron presidenta da nagusi Frantzia osoan De Gaulle berria bailitzan. Osoan? Ez. Belgikako mugan neoliberalismoak miseriara kondenatutako Pikardian kazetari ezkertiar lotsagabe batek zanpatu du Zesarren ordezkaria.
Frantziako Legebiltzarrerako hauteskundeetan baldin bada hautagai bat ezkerreko eta ezberdina, François Ruffin kazetaria da hori. Lehen itzulian sailkatzea lorturik, Pikardia Zutik mugimenduaren diputatu izatera iristeko aukerak ditu oraindik.
EM alderdiak bozen %32 lortu du. 400-440 eserleku artean lor lezake Legebiltzarrean. Alderdi Sozialista (PS) hil zorian geratu da, bozen %9rekin: 15-25 eserleku eskura lezake. LR alderdiak bozen %20 eskuraturik, 95-132 diputatu inguru izan lezake.