Els Drag King volen trencar bàsicament amb les normes de gènere. Es basen en la teoria queer i en la performance com a mango. Bilgune Feminista va organitzar el mes de maig passat les Trobades Feministes de Dones* Abertzales. Allí, el col·lectiu Medeak va impartir el taller Drag King, dirigit per Kattalin Miner i Josebe Iturrioz. A penes va donar temps a treballar en l'aspecte pràctic, ja que van prioritzar situar-lo en uns contextos i valors. “Segons la societat, què és el que em fa dona? Molt canalla. Quin home? Penis. Això i totes les etiquetes que s'han creat dins d'ell són en breu la construcció de gènere”, va començar Iturrioz.

L'educació que hem rebut ens ha acostumat a adoptar actituds diferents per part de les persones amb discapacitat. Les dones femenines i els homes masculins són en el social i en el cultural cossos “normals”. El feminisme reivindica que això és una cosa construïda, perquè està en el marc d'unes relacions de poder. “Quan tapem els sins i posem el penis, la gent pot dir que això és una construcció falsa, que és plàstic. Però la feminitat també és una cosa construïda, artificial”, diu Miner. “A Europa no li interessa que hi hagi dones lliures”, ha continuat Iturrioz, “per això van matar a les bruixes, perquè eren dones que el capitalisme no volia. Més tard han creat els tipus de dones que els interessen: submises, poregoses, alegres...”.

Els Drag King són respostes a un problema que es reflecteixen a través dels cossos. L'informe destaca la influència que va tenir en les dècades dels 60 i 70 de la dècada dels 70. Va ser un moviment artístic i polític.

Cada drag King reflecteix una visió diferent del masculí. En el taller es va explicar que es tracta d'una paròdia “incontrolable” i que per això han estat criticades moltes vegades: “Surt tota la merda que tens dins. Normal. Portem molts anys aguantant rebels i tot això és reflex d'això”, ha dit Iturrioz. Miner ha afegit que quan les dones triem la masculinitat, fem que això se senti incòmode.

També diuen que la masculinitat és poder i que, en definitiva, també ho materialitzem. “Però quan sorgeixen les dones masculines no es produeix una masculinitat poderosa. No són cossos privilegiats, sinó amb consciència”.

Com encarnar-ho?

D'una banda, cal fer alguns canvis en la pell: tallar i afaitar-se el pèl triturat, tapar els pits de la bena, fer el condó i el cotó per a fer el penis, vestir roba especial... “En posar-se el vestit masculí, l'actitud de les dones canvia radicalment i això és molt enriquidor”, diu Iturrioz. El segon element fonamental és precisament el canvi d'actitud: marxa, paraules, mirada... “Les noies no sabem masculinizar el cos, ens han robat tots els codis. No sabem donar la mà, perquè encara que ho intentem sempre rebem dos petons”, ha destacat Miner.

Els Drag Queen, normalment, de manera individual i tal com apareixen en l'escenari, són més enriquidors en el grup, ja que augmenta la masculinitat.

Amb tot això, pretenen trencar les normes de gènere i generar emoció: "Serà un impacte d'uns deu minuts i generarà crítiques. Però ja ha sorgit un debat o un canvi de xip en l'entorn”, ens comenta Iturrioz. “Podem veure quatre cabrons, però darrere hi ha quatre persones. Quatre feministes donant fusta a la construcció de gènere i al que ens ha fet mal”.