La trajectòria d'Aroa Arrizubieta Barredo pot prendre's com a exemple per a explicar la trajectòria docent de Bertsozale Elkartea en el treball de la pedrera: “Uxue Diaz de Ceri ve a ensenyar bertsolarismo a la ikastola Armentia, en 5è i 6è de Primària, cada 15 dies. Aquí vaig conèixer el vers. Després pregunta qui vol començar a l'escola de bertsolaris, en la mateixa ikastola però al migdia, per a treballar més. En aquesta escola de bertsos comencem uns 14 alumnes i dos seguim”. Després de conèixer el bertsolarismo a l'escola, va comprendre el que havia rebut a casa: “Aitita és de Lekeitio i sempre cantava bertsos vells. Vaig creure que era una cançó i no em va cridar l'atenció. Quan van explicar el bertso en la ikastola, llavors ho vaig relacionar tot i vaig sentir més proximitat”.

L'Associació Bertsozale Elkartea (colònies, trobades...) complementa amb activitats d'oci el treball que es realitza en l'ensenyament reglat i en la bertso eskola, i com a exemple d'aquest treball d'oci es pot considerar la trajectòria d'Oier Arbina Badillo: “En la nostra família som dos cosins els bascos. Els amics de la quadrilla van començar en la bertso eskola, però jo no podia anar. Després de la final escolar d'Àlaba es van celebrar les trobades, ens quedem adormits en Ubidea, vaig conèixer a la gent, vam fer una molt bona relació i des de llavors parlo en el món del bertsolarismo. Vaig començar als 18 anys a l'escola de bertsolaris de la Llanada, amb Oihane Perea com a professora i als 19 ja vaig començar a ensenyar”. Avui dia treballa de professor, imparteix la bertso eskola de la ikastola Armentia i la de la Llanada en Salvatierra. També és monitor de Bertso Udalekuak.

Salutació del campió (en la web bertsoa.eus es pot veure el vídeo)

Gràcies als de Muxika per
tractar així a
vosaltres també m'he sentit com en un
campament.
No
podia ser d'una altra manera per a la família, per als companys de classe.
I que tots els que ens han
criticat es fotin!
Un alabès s'ha fet amb la
txapela d'Euskal Herria!

Arrizubieta: “Volia deixar clar que soc alabès perquè hem escoltat moltes vegades els comentaris: Ha guanyat el Campionat d'Àlaba, però el d'Àlaba, entre cinc bertsolaris no era difícil...Oh, no! Vaig voler dir-ho”. Pissarra: “Va cantar els dos últims punts per boca dels alabesos. Sempre hem hagut de sentir que a Àlaba el bertsolarismo no és del mateix nivell... mentre estem fent una gran feina és difícil de portar, sempre es fa un comentari amb humor, però es fa. Per això va llançar molt bé els dos punts que es van emportar al final de la txapela, ja que va ser històric. Encara no ens adonem del que ha aconseguit”. Arrizubieta: “Aquesta victòria no és només meva, és de tots els alabesos, perquè podria haver estat qualsevol altra persona. Tenim el nivell i tot el treball de fons és la clau. Jo sempre he entrenat a Àlaba i amb els alabesos. Els meus referents en bertsos són els més pròxims: Els professors Peio Ormazabal i Oier Arbina, Iñaki Viñaspre, Xabi Igoa, Paula Amilburu, Hissar Mendiguren, Oihane Perea... “. El que portarà aquesta txapela està per veure, però Arrizubieta voldria: “M'agradaria que gràcies a aquesta txapela es valorés més Àlaba, que comencessin més gent cantant bertsos a Àlaba, que vegin que ells també poden arribar lluny...”.

El bertsolarismo en l'ensenyament reglat: un treball difícil però productiu

Arrizubieta ha relatat que el bertsolarismo es treballa sobretot a través dels jocs en l'assignatura de bertsolarismo dins del centre. Recorda el conte de Bambi que van posar en vers. “Però moltes vegades no hi ha ganes especials per part dels alumnes, ha de ser bastant difícil donar aquesta classe”. Arbina recorda que va conèixer el bertsolarismo gràcies a la lliçó que Iñaki Viñaspre els va donar en l'institut: “La meva quadrilla era castellanoparlant i bastant especial, amb ells no es podia fer classe, érem nosaltres els que treien el renou en la línia de darrere”. Arbina és actualment professora, i a ella li correspon ara gestionar als alumnes: “Ara s'ha reunit un grup molt bonic en Armentia i estem molt bé, tenen un bonic katxondeo entre ells i, per tant, la classe va sola. Fins ara ha estat més irregular”. En l'assignatura de bertsolarismo d'ensenyament reglat, Arrizubieta diu que els bertsos s'escriuen sobretot, i que les rimes es treballen a través del joc. Arbina ha explicat que utilitza aquestes hores de classe per a treballar altres coses a més del bertso: “Treballem l'expressivitat, amb les paraules pots dir una cosa però just el contrari, treballem les idees”.

Ha descrit molt bé la percepció que tenien els seus companys i companyes respecte al basc i al vers: “En les classes a penes se sentia el basc... En classe som dues de cada 25 alumnes els que a casa parlem en basc i al carrer sempre intentem fer-ho en basc. Els seus companys veuen el bertso com si fos només cosa dels vells bascos, com si no fos el seu món, i ho és”.

Arbina, potser perquè ha conegut més centres, descriu d'una altra manera la realitat d'Armentia: “Vaig fluixejar amb aquesta ikastola. És molt euskaldun. Hi ha centres que treballen el basc, però això viu en basc, ho tenen com a base, ho han considerat normal. Es nota a nivell de basc i la majoria dels alumnes coneixen el bertsolarismo abans de començar la lliçó, es veu que també ho han rebut de casa”.

Entrenaments

A més de l'assignatura de bertsolarismo en horari escolar, s'han reunit dues vegades a la setmana en la ikastola Armentia per a treballar la bertso eskola al migdia. A més, a Vitòria-Gasteiz, en el Centre Amaia, s'han reunit setmanalment alumnes de diferents pobles, amb Peio Ormazabal com a professor: Al costat d'Arrizubieta van marcar el de Vitòria Xabier Antia, el de Murgia Unai Camina i el d'Ilarduia Markel Yoyer.

I per a preparar la final escolar d'Euskal Herria, Arrizubieta i Aitor Ugarte s'han reunit setmanalment en Aramaio (Llaurava), amb Arbina al capdavant de carrera. Ella ha comptat l'entrenament que els ha posat: “Els vaig dir des del primer dia que no treballarien gens tècnic amb mi, que ja són millors que jo. Al principi el fèiem en lliure per a escalfar-lo, després fèiem algun ofici... Ens hem esforçat a imaginar bé el paper que els demana el tema, perquè entrin en la pell. També treballàvem el tema d'on prendre'l, cantant de dues maneres al mateix tema... també fem bastantes ximpleries de joc”, ha afegit, rient. Arrizubieta agraeix que s'hagi treballat sobretot la comunicació no verbal: “És necessari tant per al campionat com, sobretot, per a la plaça. En les places vols arribar a la gent, no al jutge”.

Foto dels bertsolaris més joves d'Àlaba

En Araba els demanem que fessin una foto dels nens i nenes que canten bertsos i Arbina així ho ha comptat: “En Mendialdea hi ha bertso eskola, en Lautada també, en Gasteiz, en Aiaraldea, a La Rioja... En tota Àlaba hi ha escoles de bertsolaris. Però no hi ha molts bertsolaris en els més joves, prova d'això és que enguany es va celebrar la final en directe en l'interescolar d'Àlaba, sense eliminacions. A veure si ara s'anima més gent”.

Arrizubieta ha posat en valor les trobades per a conèixer a uns altres bertsolaris joves alabesos i reforçar les seves relacions entre ells: “L'any passat vuit bertsolaris vam jugar l'eliminatòria del Campionat de Bertsolaris d'Àlaba, sis d'ells per a passar a la final. Després de l'eliminatòria ens quedem amb la finalitat de setmana. Aquí vaig sentir un altre ambient, comences a parlar més amb la gent, i d'aquí va sorgir el grup de la nostra escola de bertsos de Gasteiz. Enguany estem intentant organitzar una nova trobada per a enfortir les relacions i que hi hagi més gent en el bertsolarismo”.

Aprenent a cosir la territorialitat en les colònies de bertsos

Els alabesos tenen contacte a través de trobades i els bertsolaris més joves d'Euskal Herria tenen una relació gràcies als campaments de bertsolaris, “i es va sentir en la final escolar d'Euskal Herria” diu Arbina: “En la final hi havia 13 bertsolaris, i la majoria d'ells han estat els meus fills en les colònies d'estiu. Tenen un ambient de quadrilla entre ells”.

En el comiat del campió, Arrizubieta va esmentar els campaments i va tirar la pilota: “Les colònies de bertsolaris són la millor setmana de l'any. La gent és molt pròxima, són unes altres com tu. Compartim la manera d'entendre el món, prima l'actitud de repensar tot. Viure una setmana en basca és gran per a mi, si parles en castellà et miren malament, i jo vull viure així”. Arbina compte que els monitors també gaudeixen: “Jo treballo en el bar d'Agurain i aquesta setmana em prenc la festa per a anar a les colònies d'estiu. El microclima que es crea és especial, la gent és meravellosa, no és només un ambient euskaldun, els tabús que estan a l'aire lliure es prenen, quan entres en aquest microclima no vols sortir, és un espai respiratori que no trobes al llarg de l'any”.

Places de bertsolaris a Àlaba

Arrizubieta i Arbina han agraït expressament el treball que està realitzant l'associació Arabako Bertsozale Elkartea per a la creació de places, així com les actuacions dirigides als joves i el projecte Altxa Kopla hori. Arrizubieta ha comptat així: “Vaig estar amb Hissar Mendiguren, Julen Zulaika i Asier Otamendi en l'últim programa. Som d'edats molt diferents però el programa va ser bé, agafant un costat de cadascun es va crear una cosa bonica. A mi això se'm fa molt enriquidor, no tenim joves d'una banda i adults per un altre”. Arbina compte que quan ells van començar a cantar bertsos no hi havia tants programes per als més petits com ara: “L'associació Arabako Bertsozale Elkartea ha posat molta força en la creació de programes, en el treball de la pedrera i ara venen els fruits. És d'agrair, treballen en silenci, però es nota molt, hi ha hagut un gran canvi”.

Preguntat per si el bertso té cabuda en els moviments populars, Arbina ha diferenciat que alguns ho inclouen com a farcit perquè el bertsolarismo és cultura, “et deixen cantar en un escenari mentre hi ha altres deu mil coses” i ha valorat que uns altres organitzen iniciatives pròpies: “A Vitòria la salsa de bertsos es mou molt ara”. Reivindica que les places d'Àlaba tenen caràcter propi: “A Àlaba el bertsolarismo no ha estat molt ‘seriós’. Nosaltres anàvem amb el bombo a escoltar els campionats del Campionat d'Àlaba. Les sessions de la plaça del matxet solen ser serioses, però les de les festes solen tenir un altre ambient. Hi ha un gran Katxondeo en les nostres actuacions de bertsolaris en general”.

Mirant cap endavant

A partir d'aquesta edat, li tocarà a Arrizubieta cantar en els premis, en un racó d'Euskal Herria i en un altre. Arbina confia que uns anys més tard, en les actuacions ordinàries de bertsolaris d'Euskal Herria, els alabesos també cantaran.

Cadascun d'ells ha dibuixat el seu somni en el bertsolarismo en un futur pròxim. Arrizubieta: “Com a afició vull mantenir el bertso, però no vull que sigui el bertsolarismo, estic a gust en les danses basques, tocant la txalaparta... A mi el bertsolarismo m'ajuda a desconnectar, és com una vida més, es va a escola de bertsos i quan entres estàs content, i en sortir tornes a la rutina”. Pissarra: “El meu objectiu és arribar a semifinals en el Campionat d'Àlaba, ja que en les dues últimes he quedat a un punt. A partir d'aquí el bertsolarismo em dona molt i continuaré sent professor i monitor”.