Com vas arribar al món del circ?

Jo vaig començar a estudiar circ molt tard. Abans feia munt d'esports: karate, natació, gimnàstica artística, taekwondo, sokatira… i quan vaig arribar a Madrid vaig aprendre també dansa africana, teatre i tècniques de clown a més del circ.

Vas ser expressament a Madrid a estudiar circ?

Fa uns vint anys vaig decidir sortir de Pamplona. Primer vaig ser a Itàlia i després a Holanda. Vaig treballar a Itàlia recollint pomes i a Holanda etiquetant els paquets que calia enviar a una empresa de logística, la Nippon Express. No saps el bé que vaig estar fent aquestes labors físiques. Vaig conèixer a gent de Madrid i vaig anar amb ells a Madrid durant uns dies. Llavors vaig tornar a Pamplona, però al cap d'una setmana un dels amics em va cridar dient-me que havia donat el meu nom a l'escola de circ d'Alcorcón, esperant que m'agradés. Va ser com anar al parc d'atraccions. A més, era barat i valia la pena. El segon any, a més del circ, vaig anar a escola de teatre i a estudiar danses africanes. Al principi vivia en Puente Vallecas i després en Navalquejigo.

Què buscaves des de Pamplona?

Estava molt a gust, però necessitava anar-me d'Euskal Herria, perquè aquest poble t'atrapa, i més si ets una persona activa. No ho sabia i encara no ho he après a dir que no. És un assumpte de militància que t'atrapa, et fiques en mil coses i jo vaig sentir la necessitat de sortir, vaig respirar per a poder tornar un dia. Ara estic content de nou aquí i llest per a treballar per Euskal Herria i pel basc quan sigui necessari.

Com va sorgir Zirika Zirkus?

Boli [Luis Lainez] i jo ens vam conèixer a Madrid i va ser un amor sobtat. Estudiàvem a l'Escola Municipal de Circ d'Alcorcón i, al mateix temps, treballàvem en una companyia de circ teatral. Quan vaig entrar a l'escola, el director de la companyia em va preguntar si sabia caminar pels pals dels peus i vaig començar a caminar amb ells immediatament. Poc després era el protagonista d'una obra. Va ser màgia, però sempre m'ha succeït així en la meva vida.

Al cap d'una estona vaig proposar a Boli que creés el nostre espectacle. Així van sorgir els personatges Loretsu Traketsu i Bolitxe Zalaparta. Al principi, el pallasso de Boli no parlava. Boli és de Vallecas i encara no sabia basc. Vam oferir la nostra actuació a Pamplona i aquest mateix dia ens van proposar anar a altres tres llocs. Ens van rebre molt bé i vam veure que aquí podíem tenir moltes oportunitats. Com vivíem en una casa ocupada a Madrid, no hi havia problema a deixar-ho tot i venir aquí. Quan arribem, vaig anar a xerrar amb els membres de Topagune, Xole Erbiti llavors responsable de la secció de Basca del Departament d'Educació, i amb Iñaki Azkona, tècnic de basc de l'Ajuntament de Pamplona, que van ser els meus àngels. Sempre els agrairé l'ajuda que em van prestar.

Comenzasteis amb pocs recursos.

Comencem a anar a moltes escoles. Com no teníem res, el nostre cachet era bastant petit. Arribem amb una maleta cadascun. No teníem res més. Un amic ens va pintar una espècie de gran cartell per a posar en escena, la meva tia em va deixar una vella cadena de música i els amics ens portaven als seus cotxes als llocs. Es va formar una gran xarxa. La meva germana, la nostra quadrilla… nosaltres sempre hem compartit tot. Hem donat molt i sempre ens han donat molt.

Poc després ens van treure el permís de conduir i uns amics ens van regalar una vella furgoneta. Així, a poc a poc, hem anat creixent. Fa uns anys que vivim d'això i estem tranquils. Ens hem posat un sou de 1.100 euros. Al costat de nosaltres, hi ha un munt de persones que també treballen en els espectacles, sobretot Maribel Martínez, Txetxu Collado, Oier Bravo i Sergio d'Andrés.

Què feu en Zirika Zirkus?

Espectacles de circ teatral per a tota la família que combinen diferents tècniques: equilibris, acrobàcies, acroportes, clowns, jocs amb música i balls; obres plenes d'humor, totes elles fetes amb molt d'afecte.

El més espectacular dels vostres espectacles són els acroportes. És un exercici físic dur?

Sí. En el món de l'esport es denomina akrosport. En l'espectacle que estrenarem ara, sobretot fem akroyoga. Són acroportes, però amb alguns accessoris presos del ioga: respiracions, sensacions…

Com són els vostres entrenaments?

Vaig al gimnàs i l'any que ve vull treballar més pilates i ioga. Uns altres practiquen arts marcials, exercicis amb teles o altres. Cadascuna la seva. L'objectiu és aconseguir força, flexibilitat, equilibri i confiança. La confiança se centra especialment en els cursos que realitzem amb nens i joves, perquè a més de l'escenari és necessari en tots els àmbits de la vida.

Cuideu especialment l'alimentació?

Això és el que cal fer, ja que menjar bé i descansar són essencials per a un treball d'aquestes característiques. De totes maneres, no sempre és fàcil. En les ratxes tranquil·les tot està més equilibrat, però quan et fiques en un remolí, com nosaltres estem en aquest final de curs, amb un munt de bitlles, fent sessions de fi de curs i sense estrenar encara el nostre nou espectacle, tot és més difícil. No tenim temps ni per a fer la compra. Porto dos dies menjant en un restaurant. Però no és habitual. Mengem normalment a casa i de forma equilibrada. Vivim en Irañeta i consumim verdures ecològiques de la Sakana, per exemple.

Mengem molt poc abans de treballar. Si hem de fer una representació física a mitjan tarda, per exemple, jo no esmorzar.

I com vau començar a donar cursos a nens i joves?

Soc de la Txantrea i quan vam venir vaig veure que era molt important ensenyar als nens del barri tot el que havíem après. Així comencem a fer classes en Auzotegi fa 15 anys i seguim allí. Alguns xavals estan amb nosaltres des del principi i ja saben més que nosaltres. Estem intentant aportar alguna cosa al barri. Ara vivim en Irañeta i també fem classes a Etxarri. El circ és un mitjà per a treballar moltes altres coses: solidaritat, ajuda mútua, treball en equip, falta de competitivitat…

I cursos de clown?

Amb els nens no es pot treballar el clown perquè ells són clowns. D'ells aprenem molt. Els ensenyem teatre, mirades, sensacions, tècniques de circ... i sobretot, superant reptes. Més que tècnics donem importància al treball en equip i a l'esforç. No usem la paraula ‘mal’.

El nom del nou espectacle és el següent: De qui són descendents?

Les protagonistes són Mirin i Nekane. Els seus avantpassats han recuperat la sessió de circ que van crear fa 500 anys. Música en directe, claqué, acroportes, acrobàcies i humor, sobretot humor. En el circ clàssic les famílies realitzen espectacles per a molts anys i passen de pares a fills. Nosaltres volíem subratllar-ho i demostrar-ho en el nostre espectacle del quinzè aniversari.

Què penses del circ en general?

No accepto els circs que tenen animals. No obstant això, hi ha bons circs clàssics que tenen l'esperit de Continuació, és a dir, que els espectacles clàssics es transmeten de generació en generació. M'agraden molt els pallassos clàssics. D'ells hem recollit un munt.

Quina és la diferència entre el clown i el pallasso?

Un amic deia que el clown és un pallasso amb estudis. Es diu Clown a la persona que treballa una tècnica de teatre, i els pallassos són personatges divertits del circ clàssic. No obstant això, el clown es pren molt dels pallassos. Per exemple, un clown seria Charles Chaplin.

Tots els clowns són diferents. Els uneix ser fades i prendre-ho tot des del costat positiu. Pantxika Lamur és el meu clown i en aquest personatge barrejo moltes característiques dels bufons. Diu moltes coses, molt correctes en la majoria dels casos, però amb bona intenció. Cada clown pot fer diferents personatges. La pantxika no pot ser la mateixa en tots els llocs i situacions. La de Lara Larika, un espectacle que conta contes a nens petits, no pot ser la Pantxika que va als instituts o la Pantxika Makarra que treballa amb adults. Clown és l'essència, però jugues amb això. Pantxika realitza sessions molt diferents: repartiment de premis, sessions a favor del basc, presentacions… de tot. La Pantxika és el personatge que Zirika Zirkus envia a fer qualsevol cosa.

Vostè és tímid i ell, terratrèmol.

I a vegades Pantxika s'imposa i actua pel seu compte. No sé explicar-ho i creureu que estic boig, però és veritat. A vegades m'adono amb horror que Pantxika està treballant sol. És una sensació molt bonica i m'agradaria saber com ocorre, però no pots deixar-la escapar. No pots deixar sola a Pantxika, perquè és molt dolenta.

Com és Pantxika?

Té molta frescor i és un pocavergonya. Com a dona adulta, sent una terrible llibertat per a dir el que pensa. És una solterona forever, però perquè l'ha triat. És, sens dubte, molt més moderna que jo i molt afectiva. Juga molt amb la gent. En l'espectacle, per exemple, tria a alguns espectadors per a fer un parell d'acroportes. L'últim ho va fer sobre l'alcalde d'Aoiz, Unai Lako.

Cadascun ha de fer el seu propi pallasso. A mi, en l'època de la formació em van dir que la meva clown era una dama de beneficència, i així és en part la meva Pantxika. Per això pot provocar tant de riure, perquè no s'imagina vostè que una dona que té aquest aspecte tingui semblants atencions. És un contrast terrible. Un altre professor em va dir que jo tenia molta sensualitat, i encara que al principi la vaig prendre malament, després vaig veure que era la veritat i que també puc utilitzar-la.

La pantxika diu qualsevol cosa que se li ocorri, i per això em fa por, perquè no es pot dir qualsevol cosa. Alguns diuen que els còmics no hem de tenir límits, però ho necessitem.

Quins límits?

Per violació no es pot fer humor, per exemple, i he sentit una dona fer un acudit sobre aquest tema. Jo crec que això no es pot fer.

Què faria Pantxika veient al personatge emmascarat que va sortir el dia anterior en la manifestació a favor de la bandera que es va celebrar a Pamplona?

En veure la fatxa de la fatxa, es convertiria en un semiconductor, traient el seu costat més friki. Estic segur que la Pantxika es col·locaria al seu costat i podria fer també una petita xistorra, però un vegà. També ell és súper navarrès, però macrobiòtic.

Ens agrada riure'ns de nosaltres mateixos?

Avui dia, en el nostre model de societat, per a la majoria de la gent és tan important ser just i perfecte que ens resulta difícil riure'ns de nosaltres mateixos. Però jo crec que cal llevar importància a aquestes idees, a aquestes pressions.

Teniu relació amb el grup Pallasos en rebel·lia. Et ve de gust sortir amb ells?

Sí, per descomptat. Acudeixen a llocs en conflicte per a portar-se una mica d'alegria. Ens agradaria sortir fora, per descomptat, però no és fàcil agafar temps i oportunitat. Nosaltres no demanem subvencions, perquè creiem que les institucions han de gestionar bé els diners. La nostra filosofia és no exigir res i vivim sense avançar res. No podem perdre l'oportunitat d'actuar.