En 1979, Mikel Zarate va escriure el llibre Utopiaren fantasian. En ell es troba la frase Sentit dels nens, “comèdia ridícula i (sic.) que ho presenta com a “lamentable”. Valent-se d'una ironia magistral, presenta en això alguns comportaments inadequats dels bascos. Per exemple, que els adults diguin als nens que parlin en basc i, al mateix temps, que parlen en castellà entre ells.

La campanya Posiktibity del segle XXI recull la mateixa situació que aquest conte escrit en el segle XX. Malgrat haver transcorregut gairebé quaranta anys, la diferència més evident entre les anècdotes de llavors i les actuals radica en el suport –lliuro versus vídeo–, no en el contingut o en els significats. La valoració d'aquesta semblança recorda la competència entre optimista i pessimista: “No hem anat cap enrere o no hem avançat res?”. Segurament cap dels dos.

Al llarg de dècades s'ha treballat intensament. Hem aconseguit, en primer lloc, trencar el declivi del basc i, en certa manera, revertir la tendència. Això és terrible, de fet. En aquesta lluita lingüística, hem començat a treure el cap de la trinxera, però encara tenim el cos en el forat.

Continuant amb els assoliments, l'activitat cultural –social i institucional– s'ha dotat de coneixement sociolingüístic i ha adquirit experiència. A pesar que les limitacions i les discapacitats continuen sent moltes, el basc està molt prop de conquistar a la societat, traient-la de la trinxera. Conquistar a la societat, sí, perquè aquesta és la utopia del basc de fa quaranta anys i d'avui.

Estem fent nous passos. Per exemple, hem trobat la manera de difondre l'ús del basc a través de la proliferació d'iniciatives com Egia. Tarra-tarra, traurem el basc de la trinxera.

Una vegada que sabem que aquestes iniciatives són valuoses, ens queden curts com a iniciatives aïllades de cada lloc. Ara, la clau està a incrementar l'ús del basc en la societat en general, no sols en les zones de dependència directament influenciades pel basc, sinó també en què els ciutadans que viuen en llocs allunyats del basc s'adonin de la realitat i del valor d'aquesta llengua. Per a aconseguir-ho, a més d'un fort impuls de tota l'activitat cultural basca, serà necessària la col·laboració de molts altres agents socials.

En aquest camí se situa la intenció que Topagunea i el Govern Basc, de la mà de tots dos, acaben de presentar: “Euskarak 365 egun: una nova proposta per a treballar els hàbits lingüístics i l'activació social al País Basc i en comú”. Aquesta iniciativa, donada la seva dimensió gegant, no veurà la llum fins a 2018. Si a aquest projecte s'unissin els agents socials i de la cultura basca, el basc sortiria de la trinxera i començaria a conquistar la societat. És a dir, no quedar-se en la “fantasia de la utopia” i començar a fer realitat el somni.