El poble de Maseual es troba a Mèxic, en la localitat de Cuetzalan, al nord-est de l'estat de Pobla. Les muntanyes, pinedes i prades que deixen enrere la capital de Pobla i esquitxen de verd les boires tancades semblen Euskal Herria. Però les estretes carreteres, les cases plenes de colors i els somriures plens d'humilitat recorden que està molt lluny d'allí. L'associació de cooperatives Tosepan Titataniske es troba a 10 minuts de l'arribada a la localitat de Cuetzalan.

Tosepan Titataniske: “Junts guanyarem”

En 1980 es va fundar la Societat Cooperativa Tosepan Titataniske (“guanyarem junts”, en idioma nahuatl): “A la fi de la dècada de 1970, la collita del sucre va ser molt escassa i es va encarir molt; aquest producte bàsic no el podien comprar els ciutadans. Llavors, en les comunitats de San Miguel Tzinacapan i Xeloxochilco es van crear botigues d'agricultors per a obtenir sucre a un preu més baix. També van començar a vendre arròs, mongetes i altres productes bàsics que es van convertir en cooperatives. Aquest tipus de cooperatives es van posar en marxa en altres comunitats del poble de Cuetzala i van crear l'associació de cooperatives”. Així va viure el començament Yolita Argueta, professora de la comunitat Tosepan.

En aquestes cooperatives, els ciutadans compraven els productes per al seu propi consum i, posteriorment, els agricultors van començar a produir i a vendre aquests productes. En un principi, van començar a produir sucre, però avui dia també venen cafè, vitet, mel, canyella, plàtan, vi, licors i altres productes elaborats amb mel a través de les cooperatives.

En 40 anys ha crescut molt en Tosepa i avui dia hi ha més de 430 cooperatives en 29 localitats. A més, s'han creat vuit cooperatives que ofereixen servei als socis de tot el país, entre elles la ràdio, l'educació, la sanitat o l'habitatge, el turisme, la distribució de crèdits i estalvis, la unió de dones i la venda de bambú, entre altres.

La cooperativa d'estalvi i crèdit neix en 1998. Els socis conserven els seus estalvis i els lliuren als seus socis mitjançant crèdit: “Cada soci va fixar una petita quantitat de diners i recaptem 630.000 pesos. Avui dia hem aconseguit 300 milions de pesos a través d'aquesta cooperativa”, ha subratllat Aldegundo González, responsable del Centre de Formació de la cooperativa Tosepan. A través d'aquesta cooperativa funciona el programa d'habitatge: “La cooperativa d'estalvis ofereix crèdit als socis que construiran el seu habitatge i el tipus d'interès és molt baix. A través d'aquest programa hem construït més de 15.000 habitatges en els últims 10 anys”, ha subratllat González.

“El cultiu de la terra és l'única manera de defensar el país”

La cura de la terra materna és la principal característica de Maseual: “En la comunitat Tosepan hem treballat en aquests anys els valors universals del cooperativisme, però en 2013 agreguem els valors que defineixen la concepció del món del poble indígena maseual: confiança, tenir un bon cor i cuidar l'entorn en el qual treballem per a retornar-lo a les generacions futures com nosaltres hem rebut”, explica Aldegundo.

En els últims anys, el país ha estat objecte de serioses amenaces. Amb el permís del Govern de Peña Nieto, pretenen construir projectes hidroelèctrics, mines i una subestació d'energia elèctrica en la serralada del nord-est de Pobla. “Fa deu anys que tenen informació sobre aquests projectes, però a nosaltres no ens han donat cap informació. En Cuetzalan ens vam adonar que volien fer línies d'alta tensió, així com quatre mines hidroelèctriques. El president i el govern ens van dir que l'energia obtinguda d'aquests projectes és per a les comunitats, però la majoria de la població té energia elèctrica”, ha afirmat Isabel Bautista, membre de la defensa del país. Les comunitats s'estan organitzant per a fer front a aquests projectes. “Des que vam conèixer el projecte comencem a recopilar informació, a reunir-nos amb les autoritats i a fer assemblees sobre la defensa del país”, ha explicat Baptista en el campament que han construït per a fer front a un d'aquests projectes. El projecte va ser recorregut i en aquests moments es troba en paralització.

Però no confien en ell: “Als afores de Cuetzala hi ha un projecte de subestació d'energia elèctrica. Al novembre vam fer una manifestació demanant que es parés. Ens van dir que a partir d'aquest dia podrien començar els treballs, i decidim que havíem de ser presents en tot moment. En cas que s'iniciïn les obres, la nostra labor és avisar al poble. La força és la unitat del poble i aquesta força és de totes les comunitats”, ha destacat Baptista. A partir de 2013, totes les comunitats han celebrat assemblees en contra del projecte. A la fi d'abril es va celebrar la dinovena assemblea i els membres dels pobles indígenes van decidir començar a fer passos a favor de la sobirania energètica: “L'objectiu és desconnectar d'aquests cables que ens proporcionen energia elèctrica i minimitzar les causes d'aquests projectes”, ha subratllat González.

20 anys potenciant la identitat massiva

En les terres de la cooperativa Tosepan parlen la llengua nahuatl i es van adonar que el coneixement i l'ús van disminuir. Porten 20 anys treballant per reforçar la identitat: “Quan parlem d'identitat, també parlem de llenguatge, de dansa i de terra maternal, i tots ells són importants”, assenyala el professor Gabriel Vázquez. En 2006 es va fundar l'escola Tosepan. No és com les altres escoles, i això ho tenen clar els membres de Tosepan: “Treballem l'esperit, l'energia i la concepció del món de la identitat Nahuatl i això és el que estem treballant a través de la metodologia Tosepan”, explica Vázquez.

La situació del llenguatge Nahuatl és encara molt delicada i tenen clar que han de continuar treballant: “Una persona de 30 anys parlarà l'idioma nahuatl probablement. A mesura que descendeix l'edat dels alumnes, alguns parlen aquesta llengua, però altres no. El 28% de la població de 3 a 30 anys no parla l'idioma nahuatl”, explica González.

La major pèrdua es dona a l'escola infantil i la tasca més important d'aquests anys ha estat crear material didàctic: “Hem creat molt en aquests anys. Estem posant en marxa diferents projectes per a crear material per a treballar en el nostre idioma”. Entre aquests projectes es troben el diccionari i el projecte Maseualpedia. Van començar el treball de documentació sobre el llenguatge Nahuatl i van crear un diccionari de 8.245 conceptes. El grup de recerca de la cooperativa ha estat obtenint informació sobre arbres, plantes i flors del país, i el seu objectiu és recopilar tota aquesta informació en la web Maseualpedia, perquè sigui consultada per la ciutadania quan vulgui.

La bona vida com a objectiu

L'objectiu dels pròxims 40 anys és fer passos per a aconseguir una bona vida, i això inclou moltes coses. Així ho ha explicat Paulina Garrido, presidenta de la Cooperativa Tosepan: “D'una banda, hi ha una part de la identitat: hem de veure qui som, com som i com volem viure, però també continuarem ampliant els valors de la cooperativa, potenciant les pràctiques basades en l'economia solidària, el treball comunitari i la sobirania alimentària i energètica”.

Com diu l'antropòleg Pierre Beaucage, les persones petites poden fer coses grans junts i un exemple d'això és la cooperativa Tosepan Titataniske.