En el centre de la crisi sistèmica i ecològica sempre hi ha lloc per a l'esperança, i en la selva del ciment, un d'ells és l'hort urbà o l'hort comunitari. En moltes ciutats del món l'hort és una realitat cada vegada més forta, i també al País Basc. En l'última dècada les hortes han sorgit de manera semblant als bolets en la nostra extensa geografia: hortes productives, d'oci, hortes típiques de caserius, terapèutiques, escolars, hortes urbanes, ocupades…

Les hortes regades per l'aigua de l'Arga són molt conegudes a Pamplona i en els seus mercats s'aprecien les seves verdures. En l'horta ecològica també són pioners els productors del fructífer meandre d'Aranzadi. L'horticultor Agustín Beroiz era un dels més coneguts, però, igual que altres agricultors, va haver d'abandonar la zona quan l'Ajuntament de Pamplona va derrocar les tradicionals hortes i va construir el parc d'Aranzadi en 2012. Una dels ardits típics del desenvolupisme és el llançament d'hortes riques per a construir un parc temàtic sobre l'horticultura.

La terra, el sol, l'aigua més la cura, el mateix la fertilitat. Aquesta és l'equació de l'horta. A més d'aquests patrimonis tradicionals, el que s'acosti a l'horta pot compartir molts altres amb la resta d'assistents. A partir d'aquí, cada horta urbana és un món.

Piparrika en el Casc Vell de Pamplona

L'horta Piparrika s'ha construït en la Plaça Pellejerías del Casc Vell de Pamplona, un espai públic que fins ara ha romàs tancat durant dècades. Se situa en les faldilles del carrer Jarauta i ocupa uns 1.500 metres quadrats. Ha estat recuperat per membres del grup Piparrika en col·laboració amb l'Ajuntament de Pamplona/Iruña.

El grup es va crear en 2013 i van presentar el projecte davant l'anterior ajuntament. No va haver-hi oposició, però aquesta no s'ha posat en marxa fins que es va constituir l'Ajuntament del canvi. Enguany l'Ajuntament va treure a concurs públic el projecte d'hort urbà, que es va constituir com a associació i que va guanyar Piparrika. Ja són unes 40 les persones que es dediquen a la gestió de l'horta, tenen tres comissions de treball -educació, hort i dinamització– i en l'assemblea prenen les decisions més importants sobre el projecte.

Durant l'estiu de 2016 l'Ajuntament va fer els treballs de condicionament de la plaça: reforma de la tanca d'accés, aixecament d'una tanca de protecció, col·locació de quatre sòls i altres. Així mateix, l'Ajuntament ha adquirit divers equipament, tant per a l'horta com per a l'elaboració de taulers, abeuradors de fusta per a la plantació. En total, ha comptat amb un pressupost de 13.000 euros entre 2016 i 2017, la major part d'ells destinat a obres de condicionament de la plaça. Les taules, el compostatge i altres obres de construcció s'han dut a terme enguany en auzolan.

Andrea, Mónica i Pedro hem estat asseguts en els seients de l'horta, però la tempesta de la tarda ens ha enviat a refugiar-nos. “A més del turisme i els bars, volem impulsar un altre tipus d'oci i l'hort urbà és una bona oportunitat per a això. A més, ofereix a qui està sol i als veïns en general un nou espai d'acolliment”, diu Andrea. Volen deixar clar que es tracta d'un projecte participatiu: “El grup i aquesta horta són totalment oberts i qualsevol pot venir a treballar, a parlar o simplement a gaudir de la tranquil·litat de la zona. Aquest és un espai públic totalment obert i això és el que volem”.

L'hort s'està construint amb l'actual ajuntament, però el trio subratlla que no volen vincular el projecte amb cap partit polític: “Aquest és un projecte ampli, de la ciutadania, i encara que l'Ajuntament canviés, això hauria de seguir endavant”.

D'una forma o una altra, centenars de persones ja han treballat en l'horta: “Un dissabte de maig, per exemple, van treballar un centenar de persones del moviment juvenil del barri i després vam menjar allí”, detalla Mónica. En uns altres auzolanes també es reuneix de tota mena, nens, joves i adults, i si és dissabte o diumenge, es menja allí, si les condicions meteorològiques ho permeten.

Això sí, encara cal menjar el que ens han portat de casa, ja que estan creixent remolatxa, faves, pebrots o tomàquets. Urazak sí, aquests són grans i es van emportar uns 30 d'ells al menjar popular que se celebra el 27 de maig en la plaça de Santa Ana. Aquest dia es van obrir completament les portes, i a partir d'ara l'horta estarà oberta de dia i tancada de nit, com la plaça de Santa Ana.

“Aquesta horta no és productiva –precisa Pedro–, la seva funció és més educativa, més oberta a la filosofia de l'horta. Reivindiquem que a les ciutats no sols hi hagi ciment. I també sobirania alimentària”. Ell és un dels quals més sap sobre l'horticultura i explica amb paciència els secrets de l'horta: “Aquestes pells d'ou, per exemple, s'empetiteixen i, disseminades pel sòl entre els enciams, espanta els pitets”.

El projecte és ric i es cuida amb molta manyaga dels amics de Piparrika. L'acord amb l'Ajuntament obliga a complir una sèrie de requisits, entre els quals es troba l'ecològic, la gestió dels residus generats i la no venda dels productes rebuts. No hi ha problemes, és una filosofia que tenen incrustada en l'ADN de l'associació: a més dels principis citats, utilitzen regadores per a augmentar la participació i estalviar aigua, o construeixen tot el possible amb materials reciclats. Han realitzat nombroses activitats en l'horta i qui vulgui conèixer més d'elles pot fer-ho a través del compte de Facebook de Piparrika.

Satisfacció de l'Ajuntament

Marina Jiménez, tècnica de l'Ajuntament de Pamplona dedicada als horts urbans, es mostra satisfeta amb el treball realitzat al costat de Piparrika: “Nosaltres hem posat el lloc i el material, ells la gestió. Estem veient que s'està fent una gran relació amb la resta de grups del barri, amb el geriàtric, amb l'associació de pares i mares de l'escola San Francisco... Hi ha moltes altres hortes a Pamplona, però aquestes són especials, entre altres coses, pel món de les relacions que construeixen”.

Jiménez ha anunciat que per a l'any que ve s'obrirà una línia d'ajudes als horts urbans. El requisit per a accedir a les subvencions és constituir-se com a associació, posar-se en contacte amb l'ajuntament i posar-lo en marxa. També hi ha altres projectes, entre ells l'impulsat pel grup Krispila del barri de la Chantrea, que és una espècie d'enciam, o el grup Baratxuri que s'ha format en el barri de Bustintxuri. “Seria bell construir una xarxa d'horts urbans i que cada vegada hi hagi més”, diu Jiménez.

Maya Bernal treballa en Krispila, vuit persones van començar a mitjan febrer de 2016 amb el projecte i a l'octubre començaran l'horta en la plaça del Tàrtar de la Txantrea. “La plaça continua sent un parc, però nosaltres volem reivindicar un altre parc amb l'horta”, ens diu Bernal. Aquí també tocaran en els escenaris, però esperen que la producció sigui major que en Piparrika. La filosofia és la mateixa: “Auzolana, centre de relacions, treball de tot el món i tan bon punt s'emportin les verdures a casa”.

Horta ocupada de Mendillorri

Mendillorri és un barri de Pamplona des de 1998 en el qual habiten uns 11.000 habitants. El moviment juvenil de la zona va ocupar fa tres anys el sòl municipal sense ús, on es va iniciar l'activitat hortícola. No els falta baralla amb l'Ajuntament, que voldria treballar com amb la resta d'hortes, constituir-se com a associació, presentar el projecte, fer el concurs i posar-lo en marxa.

Per als joves, l'Ajuntament vol regular-lo tot i el seu model és l'autogestió. “Els llocs públics són de les persones. El barri i la població legitimen l'horta. Nosaltres hem fet l'hort popular, que l'ajuntament confiï i respecti el projecte”, diu el jove Xabi Senosiain, que treballa en el projecte d'horta popular. Entre altres coses, diu que l'horta es va constituir com a alternativa al consum i que ells van endreçar el que era un abocador. En paraules de Senosiain, actualment en el projecte participen uns 50-60 joves, “al principi tots vam ser joves i després els majors s'han acostat creant una bona interacció”. El tècnic municipal Jiménez considera que “si es fes una associació, rebrien subvencions, com els altres, perquè en cas contrari l'ajuntament no pot repartir subvencions a qualsevol”.

També en Sarriguren

Sarriguren és un barri del municipi d'Egüés que compta amb hortes municipals d'esplai, però també amb un petit hort urbà. Els 80.000 metres quadrats destinats a la construcció segueixen sense construir-se i els creadors de l'horta afirmen que mentre no es construeixi tenen dret a produir aliments per als veïns. A més d'aquests sòls, el barri compta amb 300.000 metres quadrats de zones verdes, la major part d'ells herba, i consideren que el seu manteniment és bastant costós: “Les zones verdes urbanes haurien de transformar-se a poc a poc en boscos i terres agrícoles”.

Són les paraules de Mikel, amb el qual he parlat per telèfon i li he explicat que si hi havia algun buit podria anar a fer fotos a la tarda. Quan vaig arribar a l'horta del poble vaig veure a una família asseguda i conversant. “És Mikel un de vosaltres o sou de l'horta?”, vaig preguntar. “No, no som. Passem i parem. Quin bonic racó no?”, em va respondre un d'ells.

Mikel ens explica que és una aposta que hem fet des de petit, des de molt petit. “Comencem amb una caixa de fruites de fusta de les botigues. Dins col·loquem el compost, quatre enciams i unes cebollitas, i al costat deixem una regadora, tot prop d'una font. L'endemà un nen regava la caixa. I un dels dies següents vam posar el cartell: “L'horta del poble de Sarriguren és de tots i totes. Anima't i cuida't”.

A poc a poc l'horta ha anat florint, com es pot veure a la foto d'aquestes pàgines. “L'horta ens permet fer les coses col·lectivament i nosaltres volem aprofitar-les, compartir l'horta i les verdures”. Tenen com a referent el que van fer a la ciutat anglesa de Todmorden: “Allí van començar a plantar sense demanar permís. Pam Warhurst deia: ‘No demanis permís, comenci a plantar’. De seguida l'ajuntament va veure bé el moviment i va començar a ajudar”.

Al juny s'ha presentat en els pressupostos participatius de la Vall d'Egüés la proposta de creació d'un Bosc Comestible de Sarriguren en un espai verd poc utilitzat. Pensen en el Basalburu de Vitòria: “Potser no guanyem –diu Miguel–, però ja hem aconseguit ampliar la idea”.

En una paret de piparrika han pintat un petit mural i han escrit dues frases: “Sembrem somnis i reunim esperances. Construïm un món on càpiguen molts mons”. El jove Epicur va començar a conrear la seva horta quan, a la fi del segle IV, la primera polis de la democràcia a la Grècia s'enfonsava. Va obrir les portes de la filosofia als esclaus i a les dones, quan estava mal vist fer això a les escoles clàssiques d'Atenes. Aquesta revolució pagesa innovadora volia fer més amb els fruits de l'horta que amb les idees. Estic convençut que Epicur de la seva escola i els habitants de les hortes populars, 2.500 anys després, representen un futur similar per al món.