Sobre les nostres cares
El meu fill ve amb un telèfon i em mostra les seves fotos: la seva cara com a adolescent, el seu avi, la que tindria si fos una nena. L'aplicació es diu FaceApp. Ofereix diferents opcions tocant la pantalla. Retrats tan artificials com els dels robots. Que no existeixen en la realitat. Rostres fantasmals. A mi m'han espantat i a ell, rient.
Què li diria al seu fill que li expressés el meu malestar? Pot ser que mai arribi a ser avi? Que no se sap per endavant quan ens morirem? Perquè m'han fet pensar en la mort les fotos que m'ha ensenyat. Una cosa és el caràcter espectral que té la imatge d'alguna cosa o algú que va desaparèixer fa molt temps. No en va es diu que ha quedat immortalitzat, eternitzat. I un altre, totalment diferent, amb imatges de futur, que prometés el futur i negués la possibilitat de la mort. O no? Per què no puc riure'm del joc? És un joc. I aquesta és una de les possibilitats que ofereix l'aplicació: un ampli somriure en la cara que expressava una mica més. Crec que és el filtre més adequat per a mi, ja que tinc poques fotos que somriure. Estem salvats aquestes espècies rares, sospitoses, d'aquesta classe?
La necessitat de somriure en els retrats és relativament recent. Abans no es feia. Per això també la figura de Mona Lisa és tan especial, i ella també riu d'ell. Les cares no somriuen en les pintures de Rembrandt ni Velázquez. Cal tenir en compte que no hi havia dentistes i que les dents no serien les parts més visibles de la cara. En els retrats de fotògrafs del segle XX també són escasses les alegres boques, poques vegades es troben en els motius d'August Sander o Dianne Arbus. Però som del segle XXI, d'acord. Hem inventat selfies i smileys. Així, un artista britànic ha entrat recentment en el Rijksmuseum d'Amsterdam amb un Telèfon intel·ligent amb FaceApp instal·lat i ha transformat els seus models en pintures i escultures. Eren massa seriosos, deien. La seva idea genial ha tingut molts seguidors i imitadors. Per a això està l'aplicació, perquè siguem més alegres del que som? Només amb el dit?
Sabem que la distorsió de la realitat –i la falsificació– es troba en la base mateixa de la fotografia. Les fotos sempre han estat un misteri, una il·lusió. Els que han pensat en la fotografia han escrit sobre l'agressió, la perversió i la perversió que han fet al que ha estat retratat. Els efectes també són de principi a fi, quan la fotografia era un document de consolidació de la realitat. Les primeres tècniques exigien una llarga exposició i els moviments durant aquest temps produïen un efecte fantasma. A vegades involuntàriament, unes altres intencionadament.
He sentit que aquesta aplicació de FaceApp és una aplicació per a avorrir-se ràpid. La seva diversió d'oferir és breu. Perquè els resultats són sempre molt semblants. I de moment, no volem creure que tots tinguem la mateixa imatge un dia. Variacions d'uns pocs clons. La metamorfosi que provoquen els filtres és tan superficial que queda tan lluny de tocar res del que hi ha dins, és tan insignificant! Tal vegada és això el que més m'ha espantat en veure la col·lecció de fotos que m'ha ensenyat el meu fill: la pròpia baratidad del truc. Em vaig tranquil·litzar. No és que jo sigui massa seriós, sinó que prefereixo els jocs que donen per a molt de temps.
Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora
ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.
El dia del pastor d'Huarte van explicar que Euskal Herria ha obtingut el reconeixement per a participar en concursos internacionals de tala d'ovella. L'oficialitat es va produir en el Campionat del Món d'Escòcia de 2023, a conseqüència del dossier presentat pels mosses bascos i... [+]
Segurament, la majoria de nosaltres ja han comprat, aquí i allà, els regals per a Nadal. Perquè la visita nocturna a Olentzero és una gran cita, especialment per als més petits. Tots es preparen per a aquesta fructífera època de l'any: Bilbao crema tant com Vitòria,... [+]
Què és el que més t'ha sorprès quan vas sortir de la presó? M'han preguntat moltes vegades en l'últim any i mig.
Veure que els carrers de Bilbao estan plenes de turistes i de gossos amb dues potes, per exemple? O els canvis en la situació política? El primer m'ha cansat i... [+]
El tema de les ajudes per a l'aprenentatge del basc és realment confús. El ciutadà que vulgui aprendre basc haurà d'acudir a més d'una finestreta per a saber quant li costarà el curs que vol realitzar i d'on, com i quan obtindrà les subvencions. Perquè encara costa diners... [+]
La comprensió i interpretació de la llengua matemàtica és el que té importància en el procés d'aprenentatge, almenys és el que nosaltres diem als nostres alumnes. El llenguatge de les matemàtiques és universal, i en general, el marge d'error per a la interpretació sol... [+]
En les reunions ens ajuntem de tot, i les reunions ens caracteritzen en el moment en què cadascun té el seu paper, el seu poder (o la seva falta), la seva edat, el seu moment vital. Però sempre hi ha qui calla. Lete ens cantava que quan siguem majors aprendríem el que costa... [+]
Potser una de les febleses dels éssers humans és la tendència que tenim d'escoltar i atendre la majoria. Segur que ha estat una característica important del desenvolupament de la nostra espècie i necessària per a la supervivència. Però amb la digitalització, aquesta... [+]
Els nostres drets, el nostre futur, ara! Sota el lema, el Dia Internacional dels Drets Humans commemora el llegat dels 76 anys. L'objectiu del dia és impulsar la construcció d'un món més pacífic, igualitari i sostenible. No obstant això, mentre se celebren els avanços, ens... [+]
Estàs en el bar, en la barra, demanant. En el taulell altres persones també. En breu et tocarà el torn, però el criat no t'ha preguntat què és el que vols, t'ha saltat i ha atès l'home que ha vingut darrere de tu. Se t'ha quedat la cara estúpida i vols atreure l'atenció del... [+]
M'agradaria escriure a aquesta cosa que porto dins. Es compleixen gairebé cinc anys de la pandèmia, i els que érem joves en aquella època, encara que continuem sent joves, hem començat a orbitar en altres espais. L'habitatge, el projecte de vida, la maternitat, el treball, la... [+]
Recorden? El 90% del Parlament va aprovar l'Acord Educatiu fa dos segles –perdona, dos anys–. La reacció dels congressistes de l'esquerra es va moure entre eufòria i satisfacció moderada. Segons el document aprovat, els centres privats continuarien rebent diners públics,... [+]
Estar és fer. Així ho diu enguany la Fira de Durango, i és cert, almenys en el cas de la pròpia fira i tenint en compte a Euskal Herria. La present edició és ja la 59 edició de l'Azoka, i el fet que cada any se celebri el demostra que la Fira de Durango és una manera de... [+]
A Bilbao vaig treballar durant cinc anys amb col·lectius en risc d'exclusió, entorn de la bretxa digital, sobretot amb les dones. En el camí, em vaig trobar amb violències masclistes i molts altres problemes. De forma molt orgànica, vaig començar a relacionar-me i a... [+]