És un món polièdric, cada vegada més complex, líquid o no. Per a alguns el d'avui no és el que somiàvem després en el passat. Hi ha hagut de tot, però estem en el punt en el qual estem, no en cap altre lloc. I el punt de partida d'avui és el que estem. El pragmatisme? Clar que sí! Però amb cura, hi ha un pragmatisme limitat i limitador, limitat al dia a dia de la gestió, i un pragmatisme transformador, que vol adquirir competències per a exercir la sobirania soci-política que inclou la gestió.

En els pragmatismes estem en confrontació. Alguns enalteixen la gestió transfronterera, tractant d'aprofitar les escasses oportunitats del moment en l'Estat, fent nous passos en la seva capacitat de gestió, zigzaguejant, però deixant en comú l'aposta estratègica que dona carcasses i qualls a la sobirania sense arribar mai. Avui, dades, el pragmatisme limitador domina al nostre país. D'altra banda, els qui prioritzem la sobirania social trobem molts problemes en el camí que estem obrint. El nostre és una aposta soci-política global, estratègica, integradora, que afronta els reptes en perspectiva… Però potser és el major problema: oferir una direcció alternativa sòlida que atregui a una societat líquida, ja que l'aposta suposa trencar moltes inèrcies. I, de moment, no som tan bons. Per tant, la nostra aposta no és suficient per a superar el pragmatisme limitador. La realitat com a realitat.

Però les inèrcies no són només socials, sinó també en l'àmbit dels agents; això és pitjor. En el camí cap al pragmatisme transformador, per a fer un futur diferent, cal descartar unes certes qüestions rígides del passat. Rígid i sòlid no és el mateix. Per tant, veig més eficaços els moviments d'incidència social que els partits, encara que siguin nous. Perquè poden permetre una altra participació política de les persones, més àmplia, més directa; més horitzontal sense oblidar la vertical de les institucions. D'aquesta manera, tom molt positiu el procés de refundació d'EH Bildu per a consolidar-lo com un espai polític-institucional més enllà dels partits en el camí de la sobirania social. Aquest és un salt imprescindible per a superar les inèrcies, ja que considero com a inèrcia la devoció que uns tenen al partit, sigui l'un o l'altre, i a les quotes de distribució.

Perquè el nostre procés no sols necessita nous models polítics, sinó també nous àmbits polítics per a convèncer a nous sectors de la sobirania social, que sense majoria no es pot aconseguir. I per a això, deixar les inèrcies i mantenir el pragmatisme, transformador i eficaç. Un diccionari renovat.