La pròpia llista d'aquestes llistes no té res a excloure: coses que ens acceleren els batecs del cor, coses que no es poden comparar, coses que ens fan sentir-nos bruts, coses que es mouen, coses que haguessin de ser fines, coses que han perdut poder, coses que ens fan desitjar veure o escoltar, coses pròximes que estan lluny, coses rares...

Alguns d'aquests últims exemples de coses rares són l'elogi del gendre per part del sogre i l'estima de la nora per part de la sogra, un criat que no parla mal del cap, una persona sense distinció.

La llista de coses que ens avergonyeixen deixa clar que hi ha coses que no han canviat res en mil anys: parlar d'algú sense adonar-se que pot escoltar-nos; els pares, creient que el seu fill lleig és amable, repetint tot el que el nen diu, imitant la seva veu; un home recita els seus poemes que no són especialment bons, i parla dels seus elogis.

A més, el cortesà va reunir objectes preciosos en una altra llista: portar un abric blanc sobre una armilla morada; un xarop de liana barrejat amb gel i servit en una nova tassa de plata; ous d'ànecs; glicines en flor; flors de prunera cobertes de neu; un bell nen menjant maduixes.

Altres tires del llibre del coixí són més complicades, com les coses que, malgrat el seu gloriós passat, avui dia són inútils: pintor de mala vista; arbres de jardí d'una casa edificada amb bon gust, després de destruir els focs; una tolla que ningú cuida i que té una espessa capa d'algues.

Per a acabar, una bella llista de poetes dels Sis Shonagon, coses del silenci que tenen música: la sèrie de flors de campanes recentment rentades per la pluja; les minúscules caixes de fusta; la dona que escriu una sonata prop del riu a qui somia, llançar la neu a dolls; els cementiris dels ocells; el fum en el pal d'encens. I, finalment, la mort dels magnolios. En aquestes magnolias, en les hores en les quals la llum és de color ambre, es pot veure a un grup de dones ballant el pavelló.