Hi ha molta diferència, és a dir, no és el mateix estudiar tres anys de Medicina al campus de Leioa de la UPV/EHU que cursar els tres següents en un dels quatre hospitals universitaris. En Leioa poden aprendre basc els alumnes que s'hagin inscrit en la branca de basca. En el segon cicle estudien als hospitals. Segurament, els alumnes estaran encantats amb els talons mèdics. Excepte en la de Donostia-Sant Sebastià, en els seus centres de treball (Txagorritxu, Basurto i Creus), l'ambient és castellanoparlant i els estudiants paguen la factura.

Per què la medicina no es pot aprendre en basca, no es pot explicar en dues frases. Els factors són molts. En les següents línies donarem les claus principals.

Por a la desaparició del ramal en basc

María Fuentes Rodríguez està acabant la 3a divisió. Ens parla com a membre de l'Assemblea de Medicina. Diu que la matriculació en basca va cap avall. L'anterior Deganat els va indicar que si es continués baixant, en comptes de dos grups, només un seria en basc. Veuen perillar la línia en basca: “Tenim molta pressió demogràfica, qualsevol en l'Estat espanyol pot aconseguir plaça en la UPV/EHU, ens mengen i no hi ha un nombre determinat de places en basca. Si s'acolliran 300 alumnes, per exemple, per què no guardar en basc 150?”. Ella sap el que li contesta: La UPV/EHU depèn de l'Estat espanyol i no es pot cursar el grau de Medicina en basca. Fonts ha reconegut que hi ha alumnes que opten per estudiar la selectivitat en castellà. L'alumne és conscient que el segon cicle de Medicina es realitzarà en gran manera en castellà, també en castellà l'examen MIR (Metge Intern Resident) i en el centre de treball, també en Osakidetza. “Si al deganat li correspon promoure la matriculació en basca, però no hi ha estratègia per a això”.

Itziar San Martín és la nova vicedegana de Basca i Plurilingüisme. Jon Zarate porta dos anys en el Vicerectorat d'Euskara. En la seva opinió, la matriculació en basca no baixarà. Segons les seves dades, en els últims cinc anys la mitjana ha estat de 111 alumnes (al voltant dels 280), amb un màxim de 119 i un mínim de 100. Sant Martí creu que els alumnes pensen en el 100% i es tem que perdin un grup: “Els vam dir que no eliminarem un grup. Es fa una discriminació positiva, fins i tot si anessin 95 alumnes, faríem tot el possible per a treure a dos grups”. Li hem preguntat per la matriculació dels Sant Martí euskaldunes en la línia de castellà. En la seva opinió, s'equivoquen d'opinió. Aprendre basc no és un desavantatge, encara que després continuï aprenent en castellà: “El castellà i l'anglès continuaran sent utilitzats i aprendran terminologia. El basc ja no s'aprèn. Tenim la intenció de promoure la matriculació en basca”. Encara no ha analitzat les respostes, però ha realitzat una enquesta a tots els alumnes de Medicina sobre aquest tema.

S'enfronten Osakidetza

La UPV/EHU té un conveni amb Osakidetza per a la contractació de professorat. Són dues estructures molt diferents i les relacions es compliquen. Diferències, a vegades s'observa una falta de voluntat, malgrat les possibilitats, ja que alguns caps de servei dels hospitals, en lloc de triar als metges bascos com a professors, els deixen enrere. L'alumna María Fuentes no sap com funciona l'acord entre la UPV/EHU i Osakidetza, però ens ha donat un exemple: “Una persona es trobava fent pràctiques a l'Hospital d'Encreuaments, en el servei de Pneumologia. Va conèixer a dos metges vascoparlantes que estaven disposats a impartir l'assignatura en basca, però no els van dir que existissin places d'aquest tipus. El meu company tenia un professor de pneumologia en castellà. Per què no van cridar als metges bascos?”. Quan els alumnes han sol·licitat professors euskaldunes sovint han escoltat les següents respostes: no hi ha suficients metges per a fer classes de basc, hem tret una plaça bilingüe però no s'han presentat...

Itziar San Martín i Jon Zarate creuen que la UPV/EHU té molt a fer perquè la Medicina s'ensenyi en basca, però hi ha moltes coses que no estan en mans de la UPV/EHU, sinó d'Osakidetza. Diuen que la contractació del professorat és clau i no poden. En dues paraules, el procés és el següent: La UPV/EHU ha aprovat la convocatòria d'una plaça per a impartir aquest tipus d'assignatures en Medicina. Es contractarà un/a professor/al fet que posseeixi el nivell C1 (nivell EGA) de basc, tant si com si. A Osakidetza se li demana el metge d'aquest perfil, que dirà si el té o no. Què passa? Que en més d'una ocasió el Servei corresponent respon que no té personal mèdic vascófono per a aquest lloc. Com no hi ha metges euskaldunes i la plaça és necessàriament bilingüe, durant un curs escolar treballarà com a professor/a temporal. Aquest professor pot ser castellà.

Segons Zarate, el grau en Medicina és especial, es treballa amb personal d'una altra institució, són professors associats i, a més, són mèdics. En el camí de la creació del ramal en basc, ha esmentat diversos límits: La UPV/EHU té un pressupost limitat i els departaments no poden treure tantes places de professor/a com vulguin; en la contractació del professorat cal complir la condició geogràfica que els alumnes/as que són a l'Hospital Universitari de Txagorritxu siguin atesos per metges locals, no per exemple, de Donostia-Sant Sebastià, que són professors/as especialitzats, que han de tenir un professor/a de cada assignatura, que imparteix de la cardiologia, etc. Així diu Zarate: “Són límits, però no insuperables”.

Atès que la contractació és clau, amb Osakidetza s'han volgut millorar les vies d'oferta de places: “Volem que el procés es faci més transparent. Ho critiquen els alumnes, i nosaltres també hem vist que treuen les places i els serveis d'Osakidetza ofereixen metges del seu interès”. Osakidetza els va proposar canviar el model de treball: Les places de la UPV/EHU es destinaran al servei de basc d'Osakidetza i es realitzaran convocatòries àmplies a través dels directors mèdics dels hospitals. Alguns metges ni tan sols s'adonaven que sortien places, diu Zarate. El Vicerector de Basc està treballant molt content amb Osakidetza, especialment amb la direcció de Recursos Humans i amb el servei de Basc.

Plan Lingüístic Extraterrestre

Escoltem l'estudiant Fonts en un to semblant: es treu una plaça bilingüe, però no sabem per què és monolingüe al cap d'un any; tenim la impressió que en Osakidetza es juguen el parany i els metges que volen es presenten per a les places de professor, però no tenim proves...I la pregunta del periodista: És tot tan dubtós, tan vague? Tindreu un Pla d'Idiomes? Què diu això? S'ha sorprès que li hàgim preguntat pel Pla d'Idiomes: “Pla d'Idiomes? Aquí regna la passivitat. Les activitats relacionades amb el basc solen ser lipdubs, concursos de narració, etc. Nosaltres volem la carrera en basca!”.

II Congrés de Basc de la UPV/EHU Segons el Pla Director 2013-2017, cal aconseguir que totes les assignatures obligatòries de Medicina s'imparteixin en basca a final d'enguany. A la vista de les dades de la pàgina 23, seria un miracle que es complís el pla. Zarate reconeix que el pla no encaixa amb la realitat. Enguany acaba el pla de cinc anys i caldrà fer un altre, no ens ha avançat Zarate: “Veurem com fer-ho. El pla actual és molt general i potser hem de treballar-ho d'una altra manera”.

Necessitat de superar a un bon metge / mèdic vascohablante

Els dies 27 i 28 de juny se celebraran a Bilbao les jornades de Salut i Llenguatge organitzades pels Cursos d'Estiu de la UPV/EHU. Zarate i Sant Martí han reivindicat que el debat dels metges bascos es vagi de la taverna a l'Acadèmia, on resideix. El centre ha de ser el pacient i la qualitat de l'atenció sanitària ha de relacionar-se amb l'idioma: “Hem d'obtenir evidències d'això a través de la recerca i obrir el debat a la societat”. A aquesta línia de recerca també els agradaria que l'haguessin abordat els estudiants, tal com ha fet Bidane Petralanda (entrevistada en ARGIA el 4 de juny de 2017). Petralanda ha analitzat els circuits de basc dins d'Osakidetza. És el primer treball de fi de grau que ha unit la salut i el basc en la Medicina.

Perquè l'única reivindicació dels estudiants de medicina no és tenir en compte el seu dret, és a dir, estudiar en basc. Els alumnes volen ser metges bascos. Volen oferir una atenció de qualitat, per la qual cosa volen oferir el servei en basc.

Izaskun Elezgarai,

Professor i investigador de la Facultat de Medicina i Infermeria

“El grau de medicina és un bon indicador de la situació que viu el País Basc”

Preguntat pels obstacles que hi ha per a euskaldunizar la medicina, ha fet un exercici de distanciament del focus.

Hi ha una falta d'estratègia i de decisió política darrere. Em sembla que cal analitzar-ho des del punt de vista de país. El problema no és la UPV, el problema és que la UPV està subjecta a la normativa espanyola, amb el que això significa. A més, la UPV/EHU depèn de les decisions dels rectors de torn que poden tenir criteris polític-culturals més o menys vascófonos. El grau de medicina és un bon indicador de la situació que viu el País Basc.

Osakidetza té molt a dir.

El segon cicle el realitzen els alumnes als hospitals d'Osakidetza. Encara que la situació és diferent d'hospital a hospital, en la majoria dels casos existeix un ambient molt erdaldun. L'examen MIR (Metge Intern Resident) es realitza en castellà. La mateixa professió es desenvoluparà també en castellà. El problema és estructural i cal mirar molt més allà de la UPV.

Resulta molt curiós saber que les places bilingües poden quedar buides, encara que els metges bascos estiguin disposats a exercir com a professors. És difícil d'entendre.

Això està en mans dels responsables d'Osakidetza i fins ara els centres de poder en Osakidetza han estat castellanoparlants, i veiem que la medicina és un àmbit molt jeràrquic.

Els alumnes d'aquí temen que la branca de basca s'afebleixi a causa de la gran competència amb els espanyols.

He dit abans que necessitem una visió de país. Actualment, estem en una línia aproximada de 200 en castellà i 100 en basc. En primer lloc, el que caldria pensar és el nombre de professionals vascoparlantes que es necessiten, i en funció d'això caldrà calcular el nombre d'alumnes euskaldunes diren.Nire que en opinió de tots haurien de ser euskaldunes, tal com el nostre objectiu hauria de ser que tots els metges d'Euskal Herria siguin vascoparlantes.

Però la UPV/EHU no té competència per a això.

Veig que aquí es necessiten decisions polítiques i una estratègia, com he dit al principi, i que l'altre costat estarà per davant. Som bascos i hem de mirar per nosaltres, si no, qui mirarà per nosaltres? Qui garanteix el procés d'euskaldunización en la UPV/EHU? Qui ho regularà en la UPV/EHU? Generarà conflicte, per descomptat, però hem d'enfrontar-ho.