Traduït automàticament del basc, la traducció pot contenir errors. Més informació. Elhuyarren itzultzaile automatikoaren logoa

"La cultura no és una eina tan eficaç com abans per a ser trencadora"

  • Que en les txosnas i festivals sempre s'escolta la mateixa música, que encara estem bevent dels corrents creats en la dècada dels 80, que cada vegada són més els músics que creguin en anglès… Són fils cada vegada més habituals en les tertúlies dels bars (tant físiques com digitals). D'ells, Ió Andoni de l'Amo s'ha posat a tirar. Primer en la tesi, i després en el llibre Party & Borroka que ha publicat al costat de la Txalaparta.
Argazkia: Dani Blanco.
Argazkia: Dani Blanco.

Antes de venir a l'actualitat, has analitzat la Nova Cançó Basca i la RRV dels anys 60. Tenen les mateixes característiques.

Són estils molt diferents, però tenen tres característiques comunes. L'avantguarda contracultural del moment, Bob Dylan, etc., i el punk també van portar aquí l'avantguarda del seu moment; els dos moviments de caràcter contracultural; i el tercer element és el basc o la connexió cultural amb Euskal Herria. En el cas del punk la connexió de l'idioma no és tan evident, però sí que hi havia una tendència a relacionar-se amb el basc. Amb el temps, aquests espais alternatius i la connexió amb el basc han fet el seu camí, però el que menys s'ha desenvolupat ha estat la connexió amb les avantguardes musicals.

El que a vostè li crida l'atenció és això: A diferència d'altres països europeus, a Euskal Herria s'ha escoltat durant anys el mateix tipus de música.

Sí, vaig veure que durant 25 anys hem tingut el mateix tipus de música en espais alternatius, i a més, cada vegada s'acostava menys gent. Veient que no era així en altres països, em van entrar ganes d'analitzar-ho i ho vaig desenvolupar com a treball de fi de màster. Després, una vegada començada, he desenvolupat més en la tesi, i després ho he resumit una altra vegada per a fer el llibre. La meva opinió ha canviat en aquest camí i també la realitat. En els últims cinc anys s'han produït molts canvis, sobretot en els txosnas.

“S'ha construït un cànon rocker amb dues línies, un hard rock metalero a l'estil de Berri txarrak, i un instrument d'aire en la línia de Betagarri”

En nom de la transgressió, han estat culturalment conservadors alguns dels àmbits?

Leire López l'expressa molt bé. Dir les mateixes coses durant 20 anys a un mateix ritme no és transgressiu. Aquests missatges han perdut la capacitat rupturista i política que tenien en el seu moment, fins al punt de ser “tornades” buides. És curiós aquesta fixació que s'ha donat en espais i festivals alternatius, per a menysprear altres estils i la seva capacitat transformadora.

D'altra banda, és cert que la tendència a la retromanía, a la música antiga, és avui un fenomen universal. Però aquí ha passat més, hem estat instal·lats en aquesta retromanía. Entorn de la RRV es va construir tota una identitat i per això s'ha mantingut forta. Hem repetit els mateixos esquemes en nom de la transgressió, i quan s'han creat altres elements transgressors hem desenvolupat conductes contràries a aquests. Hem mantingut un cànon per a ser trencador: rocker, masculí… Ha costat molt donar-li la volta a això.

Així s'entén, entre altres coses, el difícil i tardà camí que ha recorregut la música electrònica al País Basc. Des d'aquí esmenta l'exemple d'At en el llibre.

D'aquí el cas d'At és molt significatiu. A altres grups electrònics se'ls recorda que són hedonistes i no ho tenen, que tenen a veure amb les drogues, que no reivindiquen… Però Hemendik At era en basca, plagat de reivindicacions d'una línia abertzale… I, no obstant això, aquesta exclusió existia, que venia del costat estètic. S'ha construït un cànon rocker, que té dues línies: un hard rock metalero, a l'estil de Berri Txarrak, i un altre d'instruments d'aire, a l'estil de Betagarri. El que estava fos no ha estat acceptat. El boicot s'ha fet des de molts organitzadors i circuits alternatius, però també des d'alguns sectors del públic. D'aquí en el cas d'At, hi havia molta gent que cridava “això no és el nostre estil”.

Tanmateix, quan s'han obert les portes al tipus de música que s'escolta en bars o txosnas, s'han obert sobretot a la música comercial.

“No existeix una estètica musical o cultural de per si mateix revolucionària. La manera d'organitzar-se és sobretot revolucionària”

Això és el que ha passat, sí. Quan s'han adonat que cada vegada es movia menys gent, ja que era tard per a fer una reflexió cultural, han comprat un producte comercial de moda. En lloc de tirar de les avantguardes, s'ha recorregut a la lògica comercial per a atreure a la gent i salvar el camp. Tant en bars com en txosnas. Al mateix temps, és cert que el rap i la música electrònica també estan començant a tenir el seu lloc.

Suposo que això és el que ha fet que aquests espais que perdien el seu caràcter contracultural es fonen encara més.

Sí i no. És cert que els àmbits d'una comunitat s'estaven convertint, amb un caràcter cultural molt definit, i això s'ha trencat en part. Però en aquesta ruptura s'han introduït dos elements: d'una banda, s'ha aconseguit convertir en espais més universals, sacrificant un caràcter cultural que va deixar de ser transgressor. D'altra banda, això ha permès que hi hagi més gent relacionada amb aquests àmbits alternatius. També ha servit d'esquer.

No és preocupant que l'avantguarda cultural no tingui cabuda en aquests espais?

No tant. Quan la cultura de masses era homogènia, fer una revolució pel camí de l'estètica i de la cultura era molt potent i important. El punk ho va fer, el moviment skin… Fins i tot polititzant una identitat aixafada, es produïa un gran xoc. Avui dia, en canvi, la lògica cultural dominant ha canviat: el que impulsa és la pluralitat i la pluralitat, per la qual cosa ara aquestes reivindicacions i actituds no tenen la mateixa força que abans. El sistema el pren com a forma de vida o consum, com a gust. La cultura i l'estètica com a eines no són tan revolucionàries. No vol dir que no siguin importants, però en gran manera han perdut la capacitat de ser trencadores.

En aquest sentit, els canvis produïts en aquests espais contraculturals o alternatius deuen desdramatizarse. És veritat que ha estat una elecció inconscient acceptar la música comercial per a omplir la caixa, però això no vol dir que hagi estat una elecció equivocada.

Foto: Dani Blanco

No hi ha, llavors, corrents que puguin considerar-se trencadores?

No, no hi ha una estètica musical o cultural que sigui revolucionària. El revolucionari és, sobretot, una manera de fer i d'organitzar. Com i no tant què. La qüestió no és la música electrònica sí o no, els missatges reivindicatius sí o no… La qüestió hauria de ser la manera d'organitzar-se, si es relaciona amb les grans discogràfiques o no, quina actitud tenen els grups amb els organitzadors…

D'altra banda, quan el model cultural predominant propiciava la uniformitat, es va trencar creant tribus diferents. Avui dia, en canvi, cerca la diversitat i la fragmentació, tant en la cultura com en altres àmbits. Si ara la música té un sentit revolucionari, és la capacitat de construir i desenvolupar comunitats sòlides. Per això dic que els canvis en els txosnas no són tan dramàtics.

“Cada vegada són més els grups que utilitzen l'anglès: en molts sectors el basc es dona per garantit i no es viu de manera tan urgent”

El feminisme, almenys en els espais alternatius, ha adquirit una presència i una força que abans no tenia. Hi ha alguna cosa d'això en la música? Ho ha analitzat?

En els anys 80, a pesar que el punk està relacionat amb la teoria queer i proporciona recursos per a trencar amb els rols de gènere, això no va ocórrer. Els nostres punkis van ser molt rebels i heteronormatius. Doctor Desig pot ser una excepció de l'època. A penes hi havia dones, Les Vulpes, Belladona i molt menys. Des de llavors, en el món del rock, la presència de les dones sobre l'escenari ha estat molt escassa, i no diguem res darrere, com a organitzadores i tècniques. La música electrònica i el rap han arrencat amb força algunes dones, Les tea Party, La Basu… Però en els espais alternatius durant anys s'ha imposat una estètica molt masculina, i moltes vegades les noies que han entrat han hagut de donar continuïtat a aquesta estètica. En els últims anys ha començat a cuidar-ho quan es programa. D'una banda, programant grups de dones, i per un altre, excloent als grups que realitzen aquestes estètiques i performances “masclistes”.

Un altre tema espinós és el de la llengua. En la dècada dels 80 també hi havia molts grups en castellà, però posteriorment s'han castigat les tendències cap a l'anglès o el castellà (Lin Ton Taun…). Avui dia, no obstant això, són molts els grups locals que comencen a utilitzar l'anglès, i l'acolliment que té aquesta tendència també ha canviat.

Sí, en la dècada dels 80 hi havia molts grups que es dedicaven al castellà. En un principi no van ser acceptats com a grups bascos, sinó que apareixien com a conjunts moderns en Egin, per exemple. Però el moviment era molt potent i a partir de la “Marxa i lluita” la situació va canviar, i aquest reconeixement va propiciar canvis en les següents generacions. En la dècada dels 90, tanmateix, el basc va ser la llengua principal, i entorn d'això va haver-hi un compromís militant, també un orgull. En conseqüència, les tendències cap a l'anglès o el castellà estaven mal vistes; aquí tenim la campanya de boicot que va sofrir el grup Lin Ton Taun.

Avui dia, és veritat, cada vegada són més els grups que utilitzen l'anglès. Per part del públic també ha canviat l'acolliment. Els músics parlen molt d'estil i de facilitat per a compondre, ja que l'anglès és més monosil·làbic. Hi ha altres qüestions darrere. D'una banda, una certa ruptura estètica amb el rock en basc de les dècades passades. D'altra banda, existeix un altre fenomen general relacionat amb la institucionalització. En molts sectors el basc es dona per garantit i no es viu de manera tan urgent.


T'interessa pel canal: Musika
2025-04-30 | Jon Torner Zabala
Aramu + AimarZ
Si viu és per la calor de la música

Aramu + AimarZ Quan:
26 d'abril.
On: En el frontó obert Zelai Arizti de Zumarraga.

---------------------------------------------------------

La pàgina web de l'Ajuntament diu: “La marca turística Bide Bizia i el festival del mateix nom estan pensades per a mostrar l'ànima... [+]




Antton Valverde rebrà l'Adarra saria
L'artista donostiarra recollirà el guardó el pròxim 21 de juny en el Teatre Victoria Eugenia, i a continuació oferirà un concert en la capital guipuscoana.

Anestèsia, Delirium tremens, Zea Mays, Talc, Zetak i Naxker Hatortxu, entre els nous pronòstics del Rock
El festival solidari Hatortxu Rock ha anunciat la creació de 24 noves bandes que se sumen a la iniciativa. En total, seran 100 els grups que es presentaran en els cinc escenaris del festival.

Éssers Transparents
Quan la cançó va cessar la pluja

Éssers Transparents Quan:
20 d'abril.
On: Plaza del Castell de Pamplona.

-----------------------------------------------

Falta mitja hora perquè comenci el concert en la Plaça del Castell de Pamplona, però encara està mig buit, ja que està plovent. Encara que sigui de... [+]




Maddi Oihenart
“Vaig començar a aprendre basc a través de l'aprenentatge de les cançons”
En 1997 Maddi Oihenart (Barkoxe, 1956) va publicar el seu primer disc, Lurralde zilarra, al costat de Mixel Arotze i Mixel Etxekopar. Des que era petita ens comparteix els paisatges, els silencis i els sons que té en el seu interior quan canta. En cantar sent que és un... [+]

2025-04-22 | Iker Barandiaran
Ekimen txikiek, elkar hartuta, gauza handiak egin ditzakete

Obducción de la Amenaza / Zirt Zart (Split-ep)
2024

---------------------------------------------------

Musika panorama erraldoia da, helduezina. Horien artean badira foku guztiak bereganatzen dituzten talde handi gutxi batzuk; horren nahian diharduten beste asko,... [+]


Aposapo + Mäte + Mal Dolor
Buits

Aposapo + Mäte + Mal Dolor Quan:
5 d'abril.
On: Gaztetxe Akerbeltz de Markina-Xemein.

---------------------------------------------------------

He fet el carret de la compra ple de verdures i hem estat tallant durant la nit, mentre uns altres preparaven l'equip de so i rebien... [+]




2025-04-09 | Xalba Ramirez
Poliorkêtês
Kerobia, emotiva i excusa de la tendresa

Poliorkêtês
Kerobia
autoproduïda, 2025

--------------------------------------------------------

Últimament, en aquestes línies estic reflexionant molt sobre la “missió històrica” que hauria de tenir la música... I, d'alguna manera, què hauria de fer l'art per... [+]



2025-04-04 | Sustatu
Kneecap, ara subtitulada en basc
Coneixeu la pel·lícula Kneecap? Va ser nominada als Oscar. És la història d'un trio de Belfast. Kneecap Hip hop és una coneguda banda de música i drogues, un humor irlandès i tradició, un film viu que ressalta les contradiccions entorn del gaèlic i a l'ambient de West... [+]

Pierre Boulez: entre les matemàtiques i l'avantguarda

El passat 7 de març es van complir 150 anys del naixement de Maurice Ravel, el millor compositor basc de tots els temps. I en ARGIA se li va rendir un homenatge a aquest compositor, recordant la influència que ha tingut en l'imaginari col·lectiu el famós Bolero.

Per... [+]


51 agents culturals signen un manifest contra la "censura" que pretén imposar el Govern Basc a les actuacions culturals en les presons de la CAB
En el manifest 'Presons Lliures', han denunciat que el Govern Basc ha posat "en escac" als culturistes, que demanen signar un document als qui volen accedir a les presons per a realitzar representacions culturals, i que no poden entrar si no el signen. A més, ha fet una crida a... [+]

Olatz Salvador
Konfort gunea

Olatz Salvador
Noiz: martxoaren 15ean.
Non: Deustuko jaietan.

------------------------------------------------

Martxoak beti du deustuarrontzat kolore berezia; urtero ospatzen ditugu jaiak, San Jose egunaren bueltan. Bi asteburu bete festa, eta urtetik urtera Deustuko... [+]


2025-03-27 | Iker Barandiaran
Faxismoari kontra beti eta bortizki

Antifa hardcore
Lee-Kore + Hoben
Autoekoizpena

---------------------------------------------------------

Tamalez ez da ohikoa Arrasaten hardcore kontzertuak egitea, bestelako musika eszenak nagusitzen direlako. Hala bada, joan den larunbatean herriko gazte batzuen... [+]


Eguneraketa berriak daude