Traduït automàticament del basc, la traducció pot contenir errors. Més informació. Elhuyarren itzultzaile automatikoaren logoa

"La cultura no és una eina tan eficaç com abans per a ser trencadora"

  • Que en les txosnas i festivals sempre s'escolta la mateixa música, que encara estem bevent dels corrents creats en la dècada dels 80, que cada vegada són més els músics que creguin en anglès… Són fils cada vegada més habituals en les tertúlies dels bars (tant físiques com digitals). D'ells, Ió Andoni de l'Amo s'ha posat a tirar. Primer en la tesi, i després en el llibre Party & Borroka que ha publicat al costat de la Txalaparta.
Argazkia: Dani Blanco.
Argazkia: Dani Blanco.

Antes de venir a l'actualitat, has analitzat la Nova Cançó Basca i la RRV dels anys 60. Tenen les mateixes característiques.

Són estils molt diferents, però tenen tres característiques comunes. L'avantguarda contracultural del moment, Bob Dylan, etc., i el punk també van portar aquí l'avantguarda del seu moment; els dos moviments de caràcter contracultural; i el tercer element és el basc o la connexió cultural amb Euskal Herria. En el cas del punk la connexió de l'idioma no és tan evident, però sí que hi havia una tendència a relacionar-se amb el basc. Amb el temps, aquests espais alternatius i la connexió amb el basc han fet el seu camí, però el que menys s'ha desenvolupat ha estat la connexió amb les avantguardes musicals.

El que a vostè li crida l'atenció és això: A diferència d'altres països europeus, a Euskal Herria s'ha escoltat durant anys el mateix tipus de música.

Sí, vaig veure que durant 25 anys hem tingut el mateix tipus de música en espais alternatius, i a més, cada vegada s'acostava menys gent. Veient que no era així en altres països, em van entrar ganes d'analitzar-ho i ho vaig desenvolupar com a treball de fi de màster. Després, una vegada començada, he desenvolupat més en la tesi, i després ho he resumit una altra vegada per a fer el llibre. La meva opinió ha canviat en aquest camí i també la realitat. En els últims cinc anys s'han produït molts canvis, sobretot en els txosnas.

“S'ha construït un cànon rocker amb dues línies, un hard rock metalero a l'estil de Berri txarrak, i un instrument d'aire en la línia de Betagarri”

En nom de la transgressió, han estat culturalment conservadors alguns dels àmbits?

Leire López l'expressa molt bé. Dir les mateixes coses durant 20 anys a un mateix ritme no és transgressiu. Aquests missatges han perdut la capacitat rupturista i política que tenien en el seu moment, fins al punt de ser “tornades” buides. És curiós aquesta fixació que s'ha donat en espais i festivals alternatius, per a menysprear altres estils i la seva capacitat transformadora.

D'altra banda, és cert que la tendència a la retromanía, a la música antiga, és avui un fenomen universal. Però aquí ha passat més, hem estat instal·lats en aquesta retromanía. Entorn de la RRV es va construir tota una identitat i per això s'ha mantingut forta. Hem repetit els mateixos esquemes en nom de la transgressió, i quan s'han creat altres elements transgressors hem desenvolupat conductes contràries a aquests. Hem mantingut un cànon per a ser trencador: rocker, masculí… Ha costat molt donar-li la volta a això.

Així s'entén, entre altres coses, el difícil i tardà camí que ha recorregut la música electrònica al País Basc. Des d'aquí esmenta l'exemple d'At en el llibre.

D'aquí el cas d'At és molt significatiu. A altres grups electrònics se'ls recorda que són hedonistes i no ho tenen, que tenen a veure amb les drogues, que no reivindiquen… Però Hemendik At era en basca, plagat de reivindicacions d'una línia abertzale… I, no obstant això, aquesta exclusió existia, que venia del costat estètic. S'ha construït un cànon rocker, que té dues línies: un hard rock metalero, a l'estil de Berri Txarrak, i un altre d'instruments d'aire, a l'estil de Betagarri. El que estava fos no ha estat acceptat. El boicot s'ha fet des de molts organitzadors i circuits alternatius, però també des d'alguns sectors del públic. D'aquí en el cas d'At, hi havia molta gent que cridava “això no és el nostre estil”.

Tanmateix, quan s'han obert les portes al tipus de música que s'escolta en bars o txosnas, s'han obert sobretot a la música comercial.

“No existeix una estètica musical o cultural de per si mateix revolucionària. La manera d'organitzar-se és sobretot revolucionària”

Això és el que ha passat, sí. Quan s'han adonat que cada vegada es movia menys gent, ja que era tard per a fer una reflexió cultural, han comprat un producte comercial de moda. En lloc de tirar de les avantguardes, s'ha recorregut a la lògica comercial per a atreure a la gent i salvar el camp. Tant en bars com en txosnas. Al mateix temps, és cert que el rap i la música electrònica també estan començant a tenir el seu lloc.

Suposo que això és el que ha fet que aquests espais que perdien el seu caràcter contracultural es fonen encara més.

Sí i no. És cert que els àmbits d'una comunitat s'estaven convertint, amb un caràcter cultural molt definit, i això s'ha trencat en part. Però en aquesta ruptura s'han introduït dos elements: d'una banda, s'ha aconseguit convertir en espais més universals, sacrificant un caràcter cultural que va deixar de ser transgressor. D'altra banda, això ha permès que hi hagi més gent relacionada amb aquests àmbits alternatius. També ha servit d'esquer.

No és preocupant que l'avantguarda cultural no tingui cabuda en aquests espais?

No tant. Quan la cultura de masses era homogènia, fer una revolució pel camí de l'estètica i de la cultura era molt potent i important. El punk ho va fer, el moviment skin… Fins i tot polititzant una identitat aixafada, es produïa un gran xoc. Avui dia, en canvi, la lògica cultural dominant ha canviat: el que impulsa és la pluralitat i la pluralitat, per la qual cosa ara aquestes reivindicacions i actituds no tenen la mateixa força que abans. El sistema el pren com a forma de vida o consum, com a gust. La cultura i l'estètica com a eines no són tan revolucionàries. No vol dir que no siguin importants, però en gran manera han perdut la capacitat de ser trencadores.

En aquest sentit, els canvis produïts en aquests espais contraculturals o alternatius deuen desdramatizarse. És veritat que ha estat una elecció inconscient acceptar la música comercial per a omplir la caixa, però això no vol dir que hagi estat una elecció equivocada.

Foto: Dani Blanco

No hi ha, llavors, corrents que puguin considerar-se trencadores?

No, no hi ha una estètica musical o cultural que sigui revolucionària. El revolucionari és, sobretot, una manera de fer i d'organitzar. Com i no tant què. La qüestió no és la música electrònica sí o no, els missatges reivindicatius sí o no… La qüestió hauria de ser la manera d'organitzar-se, si es relaciona amb les grans discogràfiques o no, quina actitud tenen els grups amb els organitzadors…

D'altra banda, quan el model cultural predominant propiciava la uniformitat, es va trencar creant tribus diferents. Avui dia, en canvi, cerca la diversitat i la fragmentació, tant en la cultura com en altres àmbits. Si ara la música té un sentit revolucionari, és la capacitat de construir i desenvolupar comunitats sòlides. Per això dic que els canvis en els txosnas no són tan dramàtics.

“Cada vegada són més els grups que utilitzen l'anglès: en molts sectors el basc es dona per garantit i no es viu de manera tan urgent”

El feminisme, almenys en els espais alternatius, ha adquirit una presència i una força que abans no tenia. Hi ha alguna cosa d'això en la música? Ho ha analitzat?

En els anys 80, a pesar que el punk està relacionat amb la teoria queer i proporciona recursos per a trencar amb els rols de gènere, això no va ocórrer. Els nostres punkis van ser molt rebels i heteronormatius. Doctor Desig pot ser una excepció de l'època. A penes hi havia dones, Les Vulpes, Belladona i molt menys. Des de llavors, en el món del rock, la presència de les dones sobre l'escenari ha estat molt escassa, i no diguem res darrere, com a organitzadores i tècniques. La música electrònica i el rap han arrencat amb força algunes dones, Les tea Party, La Basu… Però en els espais alternatius durant anys s'ha imposat una estètica molt masculina, i moltes vegades les noies que han entrat han hagut de donar continuïtat a aquesta estètica. En els últims anys ha començat a cuidar-ho quan es programa. D'una banda, programant grups de dones, i per un altre, excloent als grups que realitzen aquestes estètiques i performances “masclistes”.

Un altre tema espinós és el de la llengua. En la dècada dels 80 també hi havia molts grups en castellà, però posteriorment s'han castigat les tendències cap a l'anglès o el castellà (Lin Ton Taun…). Avui dia, no obstant això, són molts els grups locals que comencen a utilitzar l'anglès, i l'acolliment que té aquesta tendència també ha canviat.

Sí, en la dècada dels 80 hi havia molts grups que es dedicaven al castellà. En un principi no van ser acceptats com a grups bascos, sinó que apareixien com a conjunts moderns en Egin, per exemple. Però el moviment era molt potent i a partir de la “Marxa i lluita” la situació va canviar, i aquest reconeixement va propiciar canvis en les següents generacions. En la dècada dels 90, tanmateix, el basc va ser la llengua principal, i entorn d'això va haver-hi un compromís militant, també un orgull. En conseqüència, les tendències cap a l'anglès o el castellà estaven mal vistes; aquí tenim la campanya de boicot que va sofrir el grup Lin Ton Taun.

Avui dia, és veritat, cada vegada són més els grups que utilitzen l'anglès. Per part del públic també ha canviat l'acolliment. Els músics parlen molt d'estil i de facilitat per a compondre, ja que l'anglès és més monosil·làbic. Hi ha altres qüestions darrere. D'una banda, una certa ruptura estètica amb el rock en basc de les dècades passades. D'altra banda, existeix un altre fenomen general relacionat amb la institucionalització. En molts sectors el basc es dona per garantit i no es viu de manera tan urgent.


T'interessa pel canal: Musika
'Itoiz, udako sesioak' filma
“Itoizek eragindako emozioen bideari eutsi diogu, Juan Carlosek egin duen benetako prozesua jaso dugu”

Itoiz, udako sesioak filma estreinatu dute zinema aretoetan. Juan Carlos Perez taldekidearen hitz eta doinuak biltzen ditu Larraitz Zuazo, Zuri Goikoetxea eta Ainhoa Andrakaren filmak. Haiekin mintzatu gara Metropoli Foralean.

 


2025-01-24 | Xalba Ramirez
Olaia Inziarte, o el que té molt a dir ho diu molt (i gràcies)

Serradures
Olaia Inziarte
Colla, 2024

-------------------------------------------

Catorze cançons escrites en època de depressió. Així ho va presentar Olaia Inziarte en el primer batega night en basc que ara no es pot esmentar. Obre el disc la peça bru-ta-l... [+]



2025-01-22 | Inma Errea Cleix
No som aire

Un amic que havia vist la Mitoedad en el Navarresa Sorra va qualificar de “tel·lúric” el que havia sentit. A mi també em va semblar el que havia vist de casa per la televisió.

Pot pensar-se que la passió i l'adhesió despertades per Mitoaroa es basen en la visibilitat... [+]


Benito, alquimista de les nostres emocions

Des de Benito Lertxundi, que ens va comunicar que deixarà els escenaris per sempre, portem ja diverses setmanes, i des de llavors som molts els que ens sentim orfes de l'una o l'altra manera, amb una sensació de pèrdua o abandó, trist. A Iruindarro, almenys, ens quedarà per... [+]


Estrelles del futur

Euskal Herriko Gazte Orkestra. Trobada d'Hivern
Director: Iker Sánchez.
Narrador: Kepa Errasti.
Programa: Obres de Britt i Beethoven.
Lloc: Teatre Victoria Eugenia de Donostia.
Dia: 2 de gener.

-----------------------------------------------

Després de 27 anys de marxa,... [+]







L'orgull és nostre, fotre!

Fatxenderia, fotre!
QUAN: 5 de gener.
ON: En el Kafe Antzokia de Bilbao.

----------------------------------------------------

 

Mentre omplia la sala, mirant cap avall després de la barana de dalt del teatre, he estat jugant a veure si trobada a algú més jove que jo abans... [+]



2025-01-15 | Aingeru Epaltza
De Houston al Navarresa Sorra

Beyoncé al descans d'un partit de futbol americà a Houston, Texas. La cantant estatunidenca ha sortit al centre de l'estadi amb un vestit de cowboy al qual ha tingut accés. El barret el cobreix el bonic, les cames les botes llargues fins als genolls. L'escàs vestit blanc li... [+]


Demà d'any nou

El matí d'any nou és el títol d'una rodonesa creada per Joxe Ansorena, germà del nostre avi Isidro, perquè els txistularis toquessin pels carrers durant el matí de l'any nou. En l'aire d'aquesta melodia, anàvem recollint les restes de la nit, com els camions de les... [+]


2025-01-14 | Xuban Zubiria
Grup de música Odolaren Mintzoa
La salutació arriba, la veu seguirà
La trajectòria musical de 17 anys serà clausurada en el concert que oferirà Odolaren Mintzoa el pròxim dia 25 en Usurbil. Entorn del concert de clausura s'ha organitzat un programa de tot el dia. Els grups locals amb els quals han treballat en el projecte prendran l'escenari:... [+]

2025-01-10 | Iker Barandiaran
Ritu de vida

Alosia
Perlata
autoproducció, 2024

----------------------------------------------------

El grup d'Arrasate Perlata ha publicat un nou treball. Té diversos discos a la seva esquena i el seu últim treball és punk, Oi! i va ser un documental en homenatge a la irrepetible... [+]



2025-01-09 | Estitxu Eizagirre
Sumant una iniciativa, aquestes són les nou places de llibres i discos en basc per a enguany.
Qui vulgui conèixer les novetats de la cultura basca i comprar directament a autors i editorials, té al llarg de l'any diverses fires i iniciatives. Alguns tenen una tradició de molts anys i altres són més recents; molts d'ells són temàtics i altres generalitzats... [+]

Que segueixi l'akelarre antifeixista

FERMÍN MUGURUZA 40. ANIVERSARI
Quan: 21 de desembre.
On: Bilbao en el Sorra.

-------------------------------------------

Cada any es vesteix de festa Bilbao el 21 de desembre. La sidra i el talo, protagonistes de la jornada, és el dia de la fira de Sant Tomàs. Enguany, a... [+]



2024-12-30 | Ahotsa.info
L'última edició multitudinària d'Hatortxu Rock en Atarrabia a favor de la tornada a casa de presos i exiliats bascos
Milers de persones s'han donat cita en la penúltima edició del festival solidari Hatortxu Rock, que enguany compleix el seu vintè aniversari. El festival, creat per a donar suport i suport als familiars dels presos polítics bascos, s'acomiada de l'última edició que se... [+]

2024-12-30 | Jon Torner Zabala
'Bagare': 50 anys d'himnes pel basc i la identitat basca
La cançó Bagare va ser creada al desembre de 1974 pel zeanuri Gontzal Mendibil i Bittor Kapanaga en el seu caseriu d'Olaeta (Aramaio). Posteriorment es va convertir en un himne pel basc i la identitat basca.

Eguneraketa berriak daude