Juntament amb l'ambient estiuenc, com les al·lèrgies, apareixen els festivals de música, com el Rock, l'altre Fest, o qualsevol altre Sound, no hi ha ciutat, cap associació, cap territori que no organitzi un festival d'aquestes característiques. I els patateros, com no, no serem menys. L'Azkena Rock és aquí, val, però als de casa els farà cap cas, no? Així va sorgir el festival Hala Bedi Rock fa 9 anys; i bo, per a donar suport a Hala Bedi Irratia.

Al llarg d'aquests anys han passat pel Gaztetxe de Vitòria-Gasteiz diversos grups, i encara no ha repetit cap; senyal de l'existència de la pedrera. Sis grups, tots ells gasteiztarras, van tornar a pujar-se a l'escenari. Alguns encara no tenen un disc entre mans. Alguns van fer tants concerts com es poden comptar amb una mà i altres no van tenir més audiència que la de la quadrilla. Una bona opció per a prendre el pols al que es diu “escena”, per a saber què és en els locals.

Per a les 18.00 hores, puntual, es va pujar a l'escenari el Ziklone. Ziklone és un trio –quartet en un parell de cançons– que recorre els ritmes i guitarres riffs del Bidasoa. A pesar que algun membre del grup ja ha estat experimentat anteriorment –Kashbad, Trumbo...– van afrontar l'actuació amb la il·lusió dels principiants, i ho van fer amb molta elegància. Els seguirem de prop.

El segon, una hora després, Begitruk va portar els primers ritmes punk; concretament, el punk de la zona de Salvatierra. Van estar amb ganes durant gairebé una hora alternant el basc i el castellà, i van tocar alguna versió –Jo viu en aquest cotxe elegant de Basque Country Pharaons–.

A continuació, i gairebé sense respirar, va ser Karma Xutra qui va prendre el testimoni. Aquests també van deixar clar que el punk anava a ser la banda sonora de la nit. Més agressius que els anteriors i amb una estètica més cuidada, van ser els que menys em van cridar l'atenció en el festival, així que no vaig poder dir molt més. No pot haver-hi res, li ho asseguro.

Eren les 21.00 –la puntualitat es va cuidar rigorosament– quan eren dels més joves en la taula. Xarxa Iron Squad, de moment, només té un treball publicat, i és que fan un rock dur, amb tints del sud dels Estats Units, amb saxo. Els vaig veure forts, amb ganes i actitud. Vigilar de prop.

I l'última trompeta va venir de tornada. Començarem per D-tox seguit d'Exkizofrenikos. Els primers tenen al voltant de tres discos al carrer i han tocat en diverses taules; els segons, que no han passat dels 18 anys, són els més vells. Els veterans fan un fort punk rock, els joves ens van portar a la dècada de 1980. Es va sentir l'experiència, la tècnica, la paciència i la valentia dels altres, la filosofia DIY i el nerviosisme. Malgrat això, en totes dues ocasions, l'audiència, que ja estava calorosa, va gaudir de les últimes cerveses fins a mitjanit, ja que no es pot tocar en el Gaztetxe de Vitòria-Gasteiz a partir de mitjanit. Sí, ballar mentre no molestin als veïns.