Es refereix al sòl, no a la terra. Quina és la diferència entre tots dos?

Molts creuen que el sòl està mort, però és tot el contrari. Es tracta d'un substrat viu i depenent del sòl es formen diferents tipus d'ecosistemes. Sabem que en el sòl viuen una gran quantitat de microorganismes i invertebrats, és impossible conèixer la complexitat d'aquests ecosistemes, ja que s'ha investigat molt poc sobre ells. Però és evident que són de gran importància ecològica. El sòl, no obstant això, pot morir i està morint. L'urbanisme, la mineria, la ramaderia intensiva i els residus de les indústries condueixen a la desforestació i a l'erosió.

Reivindiquen un marc jurídic que protegeixi el sòl. Quines serien les característiques?

Més que lleis concretes, demanem un canvi de model d'explotació del sòl; existeixen lleis per a protegir la biologia de les terres, però no es respecten. Les empreses sovint actuen de manera irresponsable, destruint la terra. En els pressupostos podrien concretar-se mesures de respecte al medi ambient, però és més senzill que es pagui la multa. No obstant això, el mal no és econòmic, sinó biològic, ja que el sòl no es reprodueix. Han de pagar, però sobretot han de reparar el que han destruït.

Si el sòl té la possibilitat de recuperar-se per si mateix?

En alguns casos el mal és perpetu. No obstant això, la naturalesa té la capacitat de recuperar-se i el sòl també. Però el problema és que aquesta reforma porta molts anys. La influència dels éssers humans és tan gran i duradora que la naturalesa no té temps per a recuperar-se. La terra pot tenir una pèrdua de matèria sostinguda de dues hectàrees o dues tones a l'any, és a dir, seria capaç de reformar-la de manera natural. Una vegada passada aquesta velocitat geològica, el sòl s'erosiona més ràpid que es reinventa.

Quines són les majors amenaces contra el sòl en l'actualitat?

Com s'ha dit, si se segueix així es perdrà la riquesa biològica dels sòls. Es torna estèril i llavors podem dir que el sòl està mort. Si s'interromp la fertilitat de la terra, a més de la quantitat de producció, perjudica la qualitat dels aliments. El menjar cada vegada té menys aliments, podem dir que mengem abonaments químics i aigua. L'alimentació és salut, per tant, això és el que ens juguem.

Els forts canvis en l'ecosistema dels terrenys també s'han convertit en un problema. La transformació del camp que s'utilitza per a la ramaderia en horta pot afeblir els microorganismes del sòl. El canvi en l'ús del sòl sempre és perjudicial si es realitza de manera espontània. Cada ecosistema de sòl adquireix unes característiques concretes en molts anys. Si no hi ha temps per a adaptar-se, és cada vegada més estèril.

Quins efectes està tenint el canvi climàtic?

L'afecta de diverses maneres, però el més preocupant és el canvi de les pluges. Se sap que la freqüència de pluges està disminuint en molts llocs, però quan plou ho fa amb molta intensitat. La majoria dels microorganismes viuen en la pell, i la intervenció humana deixa al descobert. Els ruixats, per tant, condueixen a la biodiversitat del sòl.

Com afecta al sòl l'excés d'urbanisme?

Cal seguir tres criteris d'edificació en sòl rural. En primer lloc, per descomptat, que el terreny no estigui construït. L'objectiu ha de ser el desenvolupament del medi rural i demostrar la necessitat de la seva ubicació. Aquestes són les condicions, però com es mesura el que és el desenvolupament rural? Pot haver-hi diferents interpretacions. Cada vegada hi ha menys representants ecologistes en els comitès comarcals de medi ambient, la perspectiva urbana està guanyant terreny.

La contaminació tampoc ajudarà.

Amb la contaminació ocorre el mateix, hi ha lleis que no es respecten i el sòl no es cuida correctament. Poca gent sap que el sòl, ben gestionat, pot ser una de les claus contra el canvi climàtic. Una de les solucions al canvi climàtic està en el sòl que trepitgem. Avui dia, els sòls erosionats emeten CO2; si l'ecosistema es cuidés, el sòl recolliria el CO₂ en lloc de vessament, com el fan els arbres. Considerant que la llaurada agrícola té a veure amb l'erosió del sòl, s'han proposat alternatives. No obstant això, cal anar amb compte, ja que aquestes alternatives són herbicides, no seria d'estranyar que darrere d'aquestes campanyes es trobin els interessos de la indústria petroquímica.

Quina és la situació dels sòls rurals en les zones urbanes?

És similar, existeixen nombrosos plans de conservació de sòls en si mateixos, però en la pràctica s'avança molt poc. Moltes ciutats tenen el compost com a destí per a revitalitzar les seves terres. No obstant això, les institucions no impulsen l'educació ambiental ni prenen mesures de foment. A les ciutats es fomenta especialment el reciclatge de plàstics i vidres. Està bé, però darrere d'ells també hi ha beneficis econòmics, com els d'Ecoembes.

Fa poc, en Mokoa (Colòmbia) van morir 328 persones i 69 van desaparèixer a causa d'un despreniment de terra. Molts experts han acusat, en part, de l'austeritat urbanística i forestal.

No conec les característiques de Mokoa, però no hi ha per què anar tan lluny. Els vessants de moltes muntanyes del País Basc sofreixen cada vegada més pes degut a la construcció de maquinària pesant. Els vessants estan completament esquerdades, provocant despreniments.

Si les coses no canvien, en quina situació es trobaran els sòls d'aquí a uns anys?

En el cas d'Europa i de l'oest, en general, quan les terres s'han erosionat per complet, les empreses transnacionals començaran a envair les terres dels països del sud. El procés ja està en marxa. El cas d'Espanya és exemplar, és una horta europea, sí, però d'aquí a uns anys començaran a moure's cap al Marroc. En la mesura en què els pagesos són cada vegada menys, les transnacionals ocupen terres cada vegada més extenses i acceleren l'erosió del sòl. Si està en mans de les empreses agràries, és impossible construir la sobirania alimentària. Alimentar-se es convertirà en un luxe i no en un dret, sinó en una alimentació basada en productes químics. Si no protegim el sòl, la situació és caòtica.