Carxofa (Cynara scolymus) i carabassó (Cucurbita pepo var). pepo) sí, els mengem en flor, però pel bé del nostre paladar: tenim al nostre voltant un munt de tastos nous que esperen que les hi provi. Mengem les flors: olor, textura, sabor... La cistella a l'abast de la mà: begonia (Begonia x tuberhybrida), valsamo o ilena (Calendula officinalis), aties (Hemerocallis spp). ), Rosa de la Xina (Hibiscus rosa-sinensis), caputxina (Tropaeolum majus), gira-sol (Helianthus annuus), alfàbrega (Ocinum basilicum), coriandre (Coriandrum sativum), mihilua (Foeniculum vulgare), orenga (Origanum vulgare). ), rave (Raphanus sativus), viola odorata), violeta gran (Viola x wittrockiana), jueva i jueva (Phaseolus vulgaris), farigola (Thymus vulgaris), esponjeta o lavanicativa fina (Lavanomas x Trockiana), corbatí (Phasolmina). ), trèvol vermell i blanc (Trifolium pratense i T. repens), estaca (Lonicera spp. ), romaní (Rosmarinus officinalis), azitraya (Satureja hortensis), perraiza o apo-julivert (Anthriscus cerefolium), til·ler (Tilia spp). ), alegria casolana o balsamina comuna (Impatiens walleriana), ceba de porro (Allium schoenoprasum), ciamilhilua o aneta (Anetgraveolens), ferida o salbia (Sàlvia officinalis), clavell (Dianthus caryoplluhyluisa), agulla o agulla. ), jou o llapis (Rumex acetosa), papantsea (Viola tricolor), amañilia (Syringa vulgaris), tagete (Tagetes spp). ), planta o peònia (Paeonia spp. ), zuhain azenarioa (Daucus carota), roses (Rosa spp. ), pèsol (Pisum sativum), blat de moro (Zea mays), mendas (Mentha spp. Tulipa spp. ), herba d'herba (Galium odoratum), verat petit o safrà salvatge (Carthamus tinctorius), borratja (Borrago officinalis), punta de drac (Antirrhinum majus), herba d'àngels (Angelica archangelica), geranis (Pelargonium spp). ), Plàtan (Musa x paradisíaca) i Manzano (Malus x domestica). I sense oblidar el Sambucus nigra.
En la nostra latitud la suor de la major part de les plantes es mou a la primavera, i en aquesta època gaudirem de les grans floracions. Les flors són el símbol de la bellesa: per a veure, per a fer olor... I per a provar? Has menjat alguna flor? Segur que sí.
Qui no ha... [+]
Lilipak edo nartzisoak loretan dira. Nabarmen adierazten dute mendean hartutako bere lurren berri. Neguan loratzen dira, kolore zuri-hori ikusgarritan, eta usaina bafadaka hedatzen dute. Multzoka bizi dira; lurpean erraboila emankorra dute, eta bat zen tokian, urtetik urtera... [+]
Udari begira jarri gaituen eguraldi honek landareak ederki mugitu ditu. Gu ere bai. Zaldibarren, Eitzaga auzoko zabortegiko madarikazioaren ardurak eskatzera, eta langileei, haien senideei eta auzotarrei babesa emateko manifestazioan Eibarko Amañatik abiatu ginen. Hasi... [+]
Record de nen com ho anomenàvem el “chito”. La flor ens recordava el cap de la gallina. José María Lakoizketa va rebre el nom de “kurkubia” en Bertizarana en 1888, ja que el seu fruit s'assembla a un kurkubi o botellín. Diu que en Cinc Viles li diuen “cascavell”... [+]
El perill d'extinció de les plantes pot tenir moltes raons. Antigament es dividien en tres grups: malalties, plagues i herbes o plantes “dolentes”. Avui dia es tendeix a dir pesta a tots els desastres de les plantes. Abans es deia plaga a un accident causat per la... [+]
En la pila de fem i desaprofitaments sol haver-hi un hoste a l'estiu, encara que no sempre: estramoni o estramoni, Datura stramonum. Alguns també han rebut els noms de “carboner” o “higuzoro” per a aquesta planta. És una planta cridanera, alçada, amb un fullatge... [+]
L'any de Dalia, la pinnata Dahlia, ha estat triat enguany pels organitzadors de la festa. Ben dit, és l'any de Dahlia. Els diccionaris i enciclopèdies en basca criden “dalia” a aquesta planta; jo crec que hauríem de cridar-la “dahlia”.
Els invasors espanyols que van... [+]
M'he posat una mica més tranquil·la el dia en què la nit s'ha fet més llarga que el dia clar i m'alegro que estiguem sis mesos així. No puc negar que l'estiu ha estat bell, però fa olor millor a la tardor. A les plantes els fa “guixos” amb l'arribada de la tardor. Les hores... [+]
Se sap que les plantes fan olor, cada vegada més. Fa temps que sabíem que el martingal de les plantes era per a protegir-se dels animals herbívors: la planta que ha estat mossegada solta l'olor per a avisar a les plantes veïnes, que pastaran les fulles i no seran de gust per... [+]
Últimament preguntava a Joxe Anton Arze, un dels paisatgistes bascos més bells, sobre els noms de les plantes que tenien flors blanques. Ja està sota la seva llum somorta.
Lilipa dels poetes (Narcissus poeticus), Perico d'estrella (Stelaria holostea), Espino blanc... [+]
El seu parent és l'El-Belar (Papaver somniferum), però en comparació amb ell, és la Michoneta (Papaver Rhoeas). La rosella és molt coneguda; també se'l coneix com “urdemutur” i “urdamutur”. En arribar la primavera, la terra s'enrojola cada any. També reviu el rubor... [+]
Aquest primer dia d'abril un amic italià acaba d'enviar-me una foto del ram de flors que ha posat per a embellir la taula del menjar. Quina enveja la meva! Camelia negutar vermell (Camellia sp.) i Forsithia viridisima d'or groc, una peònia rosada (Paeonia arborea) i un all blanc... [+]