El mes d'octubre passat, Elhadji Ndiaye, un jove senegalès que va morir en una comissaria de Pamplona/Iruña. En la multitudinària manifestació posterior a la mort, després d'una violenta detenció, es van sentir els crits de "Black Lives Matter, La vida és el més gran" i "Molta Policia, poca justícia". El llibre d'Ángela Davis comença en basc amb una foto d'aquest acte.

També podria haver començat amb la mobilització social per a excarcerar al pres greument malalt Oier Gómez. O mirant al cartell de l'última manifestació contra la LGTBI-fòbia en Donostia: “Ni aquí ni enlloc. Solidaritat amb Txetxènia”. O quan el 19 de maig l'Ertzaintza i Iberdrola van entrar en el barri ocupat d'Errekaleor de Vitòria-Gasteiz, atesa la resistència dels veïns i a la solidaritat rebuda en les xarxes socials i al carrer.

En les entrevistes i conferències recollides en els deu capítols del llibre, l'autor subratlla que per a aconseguir la llibertat hem d'implicar-nos en la “lluita permanent”. Per a transformar la societat, com a “violència estructural de l'Estat”, es necessiten canvis sistèmics, i per a això el moviment de masses: conscienciar, organitzar i mobilitzar a la gent.

Tenim interseccionalitat per a aconseguir justícia social: teixint vincles entre lluites, ateses les necessitats de la gent, no als beneficis capitalistes. Perquè diu que la solidaritat comporta “mutualitat”, per la qual cosa no es pot parlar de racisme, masclisme o classisme.

Així mateix, encara que dona prioritat a l'acció, diu que cal fer una reflexió sobre les idees i les paraules, per això ens parla dels investigadors activistes, perquè amb la pràctica cal completar el discurs.

Per tant, tenint en compte que el “personal” mostrat pel feminisme és polític i que “el que afecta a un ens afecta a tots de manera indirecta”, Martin Luther King fa una crida a unificar les lluites a través d'una “solidaritat transnacional”.

L'assassinat de Fergunson, la complexa indústria penitenciària i l'opressió de Palestina són algunes de les pàgines en les quals trobarem, entre altres, la que va acudir el mes de febrer passat a les jornades “La Presó i la Dona” i l'autora que més llibres va tenir en les novetats de la Fira de Durango de l'any passat (la seva biografia, el seu llibre més conegut, el “llibre d'actes” de les jornades, i el que aquí presentem).

Entra tu també en l'univers d'Ángela Davis i, com diu Hedoi Etxarte, somia, treballa, discuteix i teixeix, o actua i pensa, és a dir, segueix en tots dos. Perquè la literatura també té èpica, no ficció, assaig. Ètica postestètica.