En 2015 es va dedicar a la política, però és llicenciat en Matemàtiques. Quan es va polititzar?
Encara que sembli estrany, en l'època de la universitat. Bé, diria que sempre he tingut interès per la política, però haver participat en el moviment estudiantil de la universitat va ser important. Va ser llavors quan vaig agafar major consciència i implicació.

Les matemàtiques estan més prop del que sembla de la política?En
la meva generació anterior han estat els que han dedicat els seus estudis de matemàtiques a la política. En qualsevol cas, en la meva facultat, el moviment estudiantil era especialment sòlid. Crec que és enriquidor sortir de les lògiques de sempre, perquè la política és intrínseca, i per a dedicar-se a aquest món no tens per què ser un expert en ciències polítiques, en dret o en filologia.

En els moviments estudiantils sí, però en l'esquerra independentista mai has militat. Per què?
Perquè vinc de moviments socials. Sempre he entès que, més enllà de la unitat ideològica, són imprescindibles moviments que no tenen llaços orgànics amb partits polítics. És important fer aquesta distinció. Jo em sentia més còmode en els moviments socials.

Quins són els teus referents polítics?
En la meva trajectòria han influït molts referents. Un d'ells ha estat Arcadi Oliveres, per la seva aposta política per la transformació de Catalunya i per la seva manera d'entendre el compromís. He après molt amb ell. Un altre dels referents ha estat el brasiler Chico Whitaker, fundador del Fòrum Social Mundial, entre altres. I, finalment, Érik Toussaint, pensadora del deute dels països pobres, la seva concepció ha estat clau per a mi. Partint de Catalunya cap al món obert, aquests tres han estat, probablement, els més destacats.

Veniu dels moviments cristians bàsics.
Em vaig encongir de la família que beu de la parròquia i, per tant, la meva relació amb el cristianisme ve de la família. Per això, segurament, en l'època universitària em vaig submergir en els moviments cristians bàsics i en les reflexions i pensaments crítics. No tant catòlics, però sí cristians. Diria que aquestes vivències m'afecten avui dia de manera que em comprometi en la política. I aquesta experiència em va impulsar, d'alguna manera, a estar arrelada amb el que soc, amb el que viu i amb el que sento.

Hi ha qui pensa que ser d'esquerres i cristià és una contradicció. En canvi, a vostè li fa ràbia dir que la dreta és catòlica. Per què?
Perquè és una contradicció absoluta. L'Església catòlica s'ha construït tal com s'ha construït al llarg dels segles, però el naixement de la concepció de l'Església és radicalment oposat a la ideologia dretana. En un moment històric, el poder i l'Església Catòlica es van convertir en el mateix. Però també és el que jo he begut del cristianisme, una manera de viure la religió i d'entendre el compromís, molt diferent de ser de dretes i de protegir els privilegis.

No obstant això, es reconeix sovint la necessitat de participar en la lògica de l'Església com a cristià. Com gestiona vostè aquesta dicotomia?
Els poderosos han explicat sempre el relat de la seva història. L'Església Catòlica –les institucions– té un poder innegable i ha difós el seu relat, aquí i allà, al llarg dels segles. Però també han estat innombrables els amics que provenen del cristianisme fonamental per estar lluny de l'Església. Al cap i a la fi, hi ha una tendència a vendre l'homogeneïtat i els que sortim de les normes som marginats. Sense més, els cristians que ens allunyem de la institució de l'Església Catòlica no traiem el pit. No és necessari.

Tornem a la teva ruta. En 2015 era el quart candidat en la llista de la Cup en les eleccions municipals de Barcelona. Vostè va entrar tres i es va quedar fora, i als pocs mesos va entrar en el Parlament. Com han anat aquests dos anys? D'una banda
, el temps ha passat molt ràpid, però per un altre, molt lent. La veritat és que no ho he pensat molt, però probablement la situació hagués estat molt diferent si jo fos regidor a l'Ajuntament de Barcelona. La visibilitat del Parlament és major.

Va passar de ser activista en el Fiés Banca Ètica a negociar els pressupostos del Parlament. Hi ha ètica en les institucions públiques?
De cap manera. Almenys, no com jo entenc l'ètica. En certa manera sabíem que les institucions han estat aixecades per diverses elits amb un únic objectiu: mantenir els privilegis. I després han estat els que han mantingut les institucions públiques els que s'han submergit en aquesta lògica. Però el sistema és un monstre pur teatre. Per això, l'ètica no té cabuda aquí. Tot es mesura de cara a les pròximes eleccions.

La Cup, ara que forma part de les institucions, té capacitat per a canviar el nucli del sistema?Les
institucions poden canviar mentre la gent del carrer continuï viva. I, desgraciadament, el principal problema d'avui és que la gent del carrer ha posat tota la responsabilitat en mans de les institucions. Una força política com la Cup no podrà transformar la casa. Al cap i a la fi, les institucions són l'statu quo creat per un statu quo.

Amb molta feina, no obstant això, vostès van acceptar els pressupostos. Esteu contents amb la decisió?
Nosaltres aprovem els pressupostos després d'un xantatge absurd. Per raons tàctiques decidim seguir endavant i remar per la reivindicació de la societat. La sensació que hem tingut després és que hi havia gent interessada en què no s'aprovessin els pressupostos, perquè, en aquest cas, no haurien d'organitzar el referèndum. En altres paraules, els hauríem fet un favor. És més, fins que no els acceptem, poc es va fer a favor del referèndum. Ara estem en un temps de pròrroga, cada vegada queda menys temps i els passos continuen sent molt lents. Per tant, estem preocupats per la situació.

Vostès plantegen la creació d'una comissió de seguiment del referèndum, i ERC el veu amb bons ulls. Com seria?
Crec que el Congrés Nacional Català ANC va fer fa temps una proposta similar. La comissió de seguiment és fonamental, ja que podrà participar tot aquell que estigui a favor del referèndum. També els amics de Comú. A vegades sembla que el Govern intenta ser més astut que el d'Espanya, i hi ha una tendència a amagar-se, “per si de cas”. Però l'Estat té tota la força i serà difícil enganyar. Per tant, el que hem de fer és organitzar aquesta comissió de seguiment per a estar a l'altura del que vagi a venir. Estem al maig i ja és hora que la gent es mobilitzi. Però, desgraciadament, estem lluny d'aquest escenari, perquè encara no sabem quan serà el referèndum.

Es diu que el moviment social està apagat. Estàs d'acord? És
evident que el moviment social va deixar la lluita en mans del Parlament després de les eleccions del 27 de setembre. I aquest fet és molt perillós, perquè fins aquí hem arribat gràcies a la societat civil i al moviment del carrer. Les mobilitzacions són imprescindibles per a donar una empenta al Govern, però, sobretot, per a donar suport al referèndum. D'altra banda, això sembla un xoc entre governs. I al llarg d'aquests mesos el Govern espanyol utilitzarà la tàctica de la por, les amenaces i les imputacions. L'única manera d'evitar-ho és que es compleixin els passos acordats pel Govern i, per descomptat, que les reivindicacions de la gent del carrer no s'interrompin. Hem de mantenir un clima al nivell d'un context polític excepcional.

Fa unes setmanes van dir que si no hi ha referèndum la Cup deixaria el Parlament…
Bo, renunciem a les nostres prioritats per a poder aprovar els pressupostos. Emetem dos vots fixant el termini fins a setembre. I, per descomptat, si això no es compleix, la Cup donarà per finalitzada la legislatura. Si no hi ha referèndum aquesta legislatura no té sentit. Això sí, nosaltres no tenim previst cap pla B. Nosaltres estem treballant perquè la societat catalana pugui votar en referèndum abans de finals de setembre.